1. Creixement demogràfic i especulació urbanística
L’any 1900, segons dades estadístiques, Vidreres tenia una població de 2.123 habitants que, poc temps després, es va reduir lleugerament a conseqüència de la crisi de la indústria surera i de la guerra civil. Malgrat tot, durant molt bona part del segle XX, el nombre d’habitants del nostre poble va fluctuar a l’entorn de les 2.000 i les 2.500 persones, i fins l’any 1980 no es va superar, per primera vegada, el llindar dels 3.000 ciutadans.
A partir de llavors, el creixement ha estat espectacular. L’any 1994 s’assoliren els 4.000 habitants; sis anys més tard, el 2000, superàvem els 5.000, l’any 2004 vam sobrepassar els 6.000 i actualment, a principis del 2006, estem a punt d’arribar als 7.000 habitants.
Sens dubte, és un creixement demogràfic vertiginós que, de moment, sembla que no tingui cap aturador.
Com s’explica aquest fort increment de la població? Algú pot dir que el nostre poble té una situació ben privilegiada: prop de la costa, però suficientment allunyat del brogit que provoca el turisme; prop de l’autopista, però a una certa distància de l’impacte visual i sonor que genera; prop de l’estació de ferrocarril, però sense patir les conseqüències de les anades i vingudes que comporta aquest mitjà; prop de la carretera nacional, prop de l’aeroport, prop de Girona, prop de Barcelona.
I és ben cert. Aquesta mena d’eslògan “Vidreres, a prop de..” és ben segur que ha tingut alguna incidència en les causes del creixement demogràfic del nostre poble; però no hem de ser ingenus, perquè la raó principal d’aquest increment de població cal anar a buscar-la, principalment, en l’especulació urbanística. Hi ha una dada que és prou reveladora: som un dels municipis de Catalunya que té un major nombre d’oficines immobiliàries en relació amb el seu número d’habitants. Si pareu atenció, doncs, us adonareu que hi ha més oficines immobiliàries que comerços dedicats a la venda de productes de primera necessitat. Us imagineu que, seguint la mateixa proporció del nombre d’immobiliàries, tinguéssim al nostre poble quinze fleques, setze sabateries, catorze peixateries o divuit supermercats? En el sector immobiliari, l’economia de mercat també aplica la conegudíssima llei de l’oferta i la demanda i, per tant, els promotors del nostre municipi poden oferir habitatges a les urbanitzacions del voltant i a les noves zones urbanitzables que són més properes al nucli urbà: pineda d’en Mazó, nou institut.
Les conseqüències, però, d’aquest ràpid creixement són ben paleses. Sens dubte, hi ha una gran majoria de nous empadronats que van a viure a les urbanitzacions del voltant. Això, en si mateix, no hauria de representar cap problema; cal preguntar-se, no obstant, quin és el nivell d’integració d’aquests nous vidrerencs: participen a la vida social, festiva, associativa, econòmica i cultural del poble? O només s’acosten per anar a comprar en una coneguda cadena d’alimentació d’àmbit nacional? No hi ha el perill de tancar-se excessivament en el món de la seva urbanització? S’hauria, doncs, de buscar solucions per procurar el retrobament social entre els que viuen al nucli urbà i els que ho fan a les diverses urbanitzacions del seu voltant.
D’altra banda, caldria preguntar-se si, a la llei de l’oferta i la demanda, no podem contraposar-hi una llei mediambiental i urbanística que ens protegeixi de la voràgine dels promotors immobiliaris. Curiosament, la zona del nou institut, afectada per la planificació urbanística, està catalogada per l’Agència Catalana de l’Aigua com a sector inundable; és sorprenent que, fins ara, ningú no n’hagi dit res. Toquem fusta i que no haguem de córrer.
Revista de Vidreres, número 32
2. Vidreres supera els 7.200 habitants, una xifra que es preveia assolir el 2020
En tres anys s'ha passat de 5.768 empadronats a 7.214
ANNA PUIG. Vidreres
Vidreres ha superat els 7.200 habitants, una xifra que en l'actual pla general es preveia assolir l'any 2020. Els últims tres anys s'ha registrat el creixement més important (s'ha passat de 5.768 a 7.214 habitants). I ha estat per diversos factors: la conversió de segones residències en primeres, la situació estratègica del poble i la immigració, que ja supera el 10%.
Fins a l'any 2003, el creixement del padró municipal era progressiu però en cap cas exagerat. El 2004, però, es trenca la dinàmica i només en un any Vidreres guanya gairebé 500 habitants. Aquesta xifra es manté més o menys igual cada any fins a l'actualitat. Segons dades facilitades per l'Ajuntament, el 14 de març d'aquest any, el padró era de 7.273 habitants. El més sorprenent és que l'actual pla general, aprovat el passat 2003, preveia que aquesta xifra s'assoliria el 2020. I, tal com explica l'alcalde de Vidreres, Jordi Daranas (ERC), segons aquest pla encara es poden construir 1.500 habitatges nous al municipi. «Per tant, encara podem créixer fins als 10.000 habitants o més», manifesta l'alcalde. Daranas, però, es mostra prudent i afirma que és necessari plantejar un creixement moderat. Per això no descarta introduir modificacions al pla general i recalca que tampoc és necessari desenvolupar tots els plans urbanístics.
Els motius que han impulsat aquest augment poblacional són els mateixos que han afectat altres municipis de segona línia de mar com ara Maçanet, Riudarenes, Sils i Caldes de Malavella, per esmentar-ne alguns de la mateixa comarca de la Selva. Són municipis amb grans urbanitzacions que inicialment només eren de segones residències, però molts dels seus propietaris han decidit viure-hi definitivament. A part, el fet d'estar en una situació estratègica, prop de grans infraestructures (N-II, AP-7, tren), ha atret persones sobretot de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Un altre factor important ha estat l'arribada de la immigració. Si l'any 2000 a Vidreres hi havia 170 persones estrangeres, en l'actualitat aquesta xifra ja és de 850 (més del 10% del total de la població]. «Fins fa poc la Generalitat només atorgava subvencions als municipis que superessin el miler d'immigrants. Ara també s'hi poden acollir els que sobrepassen el 10% i a Vidreres ara arriben aquests ajuts», sosté Daranas.
Més població, però, també augmenta la necessitat d'ampliar els serveis mèdics, educatius, socials i culturals. I, en aquest camí, s'hi està treballant.
Evolució nre. d'habitants
– Desembre 2000: 4.928
– Desembre 2001: 5194
– Desembre 2002: 5.631
– Desembre 2003: 5.768
– Desembre 2004: 6.220
– Desembre 2005: 6.742
– Desembre 2006: 7.165
– Març 2007: 7.273
Lloc de naixement (2006)
– Catalunya: 4.559
– Mateixa comarca:2.213
– Altra comarca: 2.346
– Resta Estat: 1.224
– Estrangers: 850
Procedència (2006)
– Estat espanyol: 5.828
– Resta Unió Europea: 193
– Resta Europa: 166
– Àfrica: 260
– Amèrica: 221
– Àsia: 9
– Oceania: 1
Principals nacionalitats (2006)
– Marroc: 107
– Romania: 107
– Colòmbia: 47
– Alemanya: 43
– Anglaterra: 38
– França: 29
– Itàlia: 22
– Bulgària: 8
– Equador: 7
– Argentina: 6
– Bolívia: 4
– Perú: 2
– Xina: 2
Creixement del nombre d'habitants estrangers al municipi
– 2000: 170
– 2001: 313
– 2002: 422
– 2003: 538
– 2004: 614
– 2005: 800
– 2006: 850
El Punt Diari , 25.03.2007
[@more@]
