Però aquesta foto és de Sils, aquell poblet de la plana de la Selva?. Doncs sí, de l'agost del 2006. Res a veure amb la història del poble, amb el passat urbanístic de Sils. Es veu que hem de créixer i ràpid, massivament, a sac, sense perdre més temps; hem de progressar, ens hem de sentir més metropolitans i aquests fantàstics blocs ens ajudaran a fer-ho i a ser-ho. Apa, endavant, que com deia aquell, "com més serem més riurem i més diners, alguns, guanyarem" !!!
[@more@]
Sils obre el bagul dels records per mostrar l´adoctrinament de l´escola franquista. Una crida feta per l´Arxiu Municipal de Sils amb l´objectiu de muntar una exposició sobre l´escola franquista ha tingut molt èxit. Els veïns han aportat fotos, quaderns escolars i altres documents d´aquella època d´adoctrinament ideològic L´arxiver municipal i comissari de l´exposició, Lluís Costa, ha explicat que la resposta de la població «ha estat massiva» i que molta gent ha portat fotos, mapes, quaderns escolars i altres objectes que componen pràcticament un dietari del que encara no fa tants anys era la realitat quotidiana, per més allunyada dels temps actuals que pugui semblar. «El primer que es nota és que hi havia un control absolut dels continguts per aconseguir un adoctrinament dels estudiants entorn de la religió», assegura Lluís Costa. Entre els documents exposats resulten especialment interessants els exercicis de redacció que cada alumne havia de fer sobre l´activitat quotidiana. Aquestes redaccions, fetes sempre en castellà, permeten seguir la vida d´un nen de 10 anys que explica, per exemple, com havia d´anar a ajudar el pare a arrencar naps, a munyir les vaques o com calia anar a missa periòdicament. Per Lluís Costa, aquest és el reflex d´una societat que encara era fonamentalment agrària i «es constata una situació social pèssima i també de l´ensenyament». L´exposició L´Escola a Sils en temps de Franco (1939-1975) va quedar inaugurada ahir amb una presentació a càrrec de Salomó Marquès, professor d´Història de l´Educació de la Universitat de Girona, i serà visitable fins al proper dia 10 d´octubre. A més a més s´ha editat un opuscle amb un text del mateix Lluís Costa que intercala fotografies i reprodueix alguns d´aquells quaderns escolars de l´època. Molta nostàlgia i poca crítica L´experiència de fer la crida entre la població, analitzar els documents aportats i muntar l´exposició ha servit a Lluís Costa per adonar-se que bona part de la població es mira aquells fets «amb nostàlgia i sense cap actitud crítica». No ha deixat de sorprendre a l´arxiver el fet que molts dels que van patir aquella època de repressió ara se la mirin en clau de nostàlgia, la qual cosa el porta a constatar «una manca de capacitat crítica». Lluís Costa considera que aquesta exposició ha de servir per reflecionar sobre el propi passat i descobrir els elements més maquiavèl·lics del franquisme. «Sembla que la població en general no acaba de ser conscient dels aspectes maquiavèl·lics d´un règim del qual també van ser víctimes». El llibre recorda que la instauració del franquisme va suposar un trencament radical amb l´experiència i el model educatius de l´època republicana. «D´entrada el règim va engegar una ominosa depuració sobre el magisteri català» amb l´objectiu d´implantar «un cos de mestres dòcils i addictes a la nova ideologia nacionalcatòlica» en aplicació d´un decret firmat per Franco el 1936.
Daniel Bonaventura (Sils), Diari de Girona, 15 setembre 2004.
[@more@]
El temor a una desacceleració de la construcció a les comarques gironines s´esvaeix. Així ho confirma la darrera estadística de la Generalitat … Pel que fa a les comarques gironines, la major intensitat constructiva la trobem a l´Alt i el Baix Empordà, i a la Selva. Per municipis, destaquen els 81 habitatges iniciats per cada mil habitants de Sils, els 66 de l´Escala o els 62 de Llançà. En menor mesura, també són importants els registres assolits a Santa Cristina d´Aro (57,3 habitatges per cada 1.000 habitants), Maçanet de la Selva (56,6), Begur (55,9), Riells i Viabrea (55,4) o Calonge (52,4).
Oriol Puig (Girona), Diari de Girona, 14 novembre 2005.
[@more@]
Setanta municipis gironins tenen el mateix partit al govern des de fa més de vint anys … Prop del 32 per cent dels municipis de la demarcació de Girona s'han mantingut fidels almenys des de 1983 a la mateixa formació política i alguns, des de 1979. En part d'aquests casos, l'electorat també s'ha mantingut fidel al mateix alcaldable –en molts pobles només hi ha hagut sempre una sola candidatura–, com ara, des de 1979, a Josep M. Molas (CiU) a Cantallops, Jaume Coderch (CiU) a Espolla, Pere Moradell (PSC) a Torroella de Fluvià, Antoni Brancós (CiU) a Foixà, Josep Grau (CiU) a Jafre, Benjamí Artigas (CiU) a la Pera, Jordi Cruïlles (CiU) a Urús, Josep Vidal (CiU) a Juià, Ramon Vidal (CiU) a Sant Joan de Mollet, vicenç Domènech (CiU) a Sant Feliu de Buixalleu o Joaquim Rovira (CiU) a Sils.
El Punt digital, a Vilaweb; 11 agost 2006.
[@more@]
