Sils, com més serem més riurem

Un centenar de veïns de Sils fan un front comú contra els «lladres silenciosos». Un centenar de veïns de Sils, la gran majoria de la urbanització Can Cabirol, es van reunir ahir en assemblea per reflexionar sobre la cadena de robatoris que han dut a terme els lladres silenciosos. A la trobada, també van assistir-hi dues regidores de l'equip de govern i, d'acord amb els veïns, es van comprometre a convocar una altra reunió amb la presència dels Mossos per tranquil·litzar els afectats i explicar-los com s'ha d'actuar per prevenir aquests sinistres. També es va decidir crear una associació de veïns de Can Cabirol per unir esforços en aquest tema i en d'altres d'interès per a la urbanització. Alguns dels veïns es van queixar que no hi ha prou vigilants al poble i van reclamar la creació d'un cos de policia municipal. Els lladres silenciosos van entrar, encara no fa una setmana, en dues cases de la urbanització Can Cabirol de Sils i es van endur diners i joies. Els afectats sospiten que els assaltants els van subministrar alguna substància somnífera perquè no es despertessin i per poder actuar amb la seguretat de no ser descoberts. Aquella mateixa nit els lladres van provar d'entrar en dues cases més.

M.B. / Q.F. (Girona), El Punt Digital a Vilaweb, 21 gener 2006

[@more@]

Tweet

Una nena de deu anys que anava en bicicleta mor després de topar amb un cotxe al centre de Sils. El conductor del vehicle, un jove també de Sils, no va poder esquivar la nena. Una nena de deu anys, Marina Vilar Romerales, va morir abans-d'ahir després de tenir un accident amb la seva bicicleta al centre de Sils. La nena anava a jugar en una plaça a tocar de l'ajuntament quan va xocar amb un cotxe i va caure a terra. Els metges van intentar reanimar la nena al mateix carrer i van traslladar-la amb vida a l'hospital, on va morir poca estona després. Ahir alguns veïns explicaven que el conductor no va veure venir la nena, que baixava d'un altre carrer.

L'accident es va produir a les vuit del vespre al carrer Mossèn Cinto Verdaguer, el vial que porta a les escoles. Segons alguns testimonis, la nena venia de casa seva i baixava pel carrer Joan Maragall cap a la plaça Canigó per anar a jugar amb uns amics. En una mà duia unes joguines i amb l'altra dirigia la bicicleta. Quan va arribar a la cruïlla del Mossèn Cinto Verdaguer, no va veure un Opel Astra i el xoc va ser inevitable. El vehicle va topar amb la bicicleta i la nena va picar amb el vidre del turisme i després va sortir rebotada fins a una vorera -es va fer lesions toràciques i cranials-. Fins i tot, un amic va cridar-li que no creués perquè venia un cotxe. «El conductor és un noi d'uns 20 anys, d'aquí del poble, que no anava de pressa i que no va poder esquivar la nena», explicava ahir Antònia Massas, una dona que feia de cangur tant de la víctima com del seu germà de sis anys. Segons fonts policials, el conductor no circulava de forma temerària ni tampoc sota els efectes de l'alcohol.
Els metges del CAP, que és a pocs metres, van atendre la nena al carrer i més tard va arribar la primera ambulància. Alguns testimonis asseguraven que l'ambulància medicalitzada va arribar al cap d'uns tres quarts i lamentaven aquesta espera sense que hi hagués els mitjans suficients. El director dels Serveis d'Atenció Primària, Gabriel Colldetuero, va mantenir que la feina dels professionals del CAP va ser correcta i que van estabilitzar la nena fins que va arribar l'ambulància medicalitzada al cap de mitja hora, un temps que entra dins dels paràmetres normals. La nena va ser evacuada al Trueta, on va morir cap a dos quarts de dotze de la nit.

Marc Bataller (Sils), El Punt Digital a Vilaweb, 10 agost 2005

Aquesta nena no estaria morta si els carrers fossin espais segurs lliures de cotxes, i no de la dictadura motoritzada. Ara per ara el carrer no és un espai públic, està privatitzat pel cotxe i la moto. Fem les ciutats habitables i a la mida dels més febles.

Mollet en xarxa [ web consultada el 24 agost 2006]

[@more@]

Tweet

Detenen l'home de la cuinera de Sils assassinada el juliol, que ha confessat el crim. El sospitós anava en el cotxe de la dona quan va apunyalar-la i sembla que el mòbil estaria relacionat amb una amant d'ell. Els Mossos d'Esquadra han detingut l'home de la cuinera de Sils que va morir assassinada el mes de juliol passat com a sospitós del crim. El marit, Llorenç Morell Torremilans, de 56 anys, ha confessat que va apunyalar la seva dona, Consol Galceran Costabella, en un vial proper al restaurant L'Era, de Sils. Els fets van passar el 21 de juliol quan la víctima va aparèixer morta enmig d'un bassal de sang al costat del seu cotxe, que s'havia encastat contra un mur. Segons les primeres hipòtesis, l'home anava en el vehicle i va clavar set ganivetades a la dona. El rerefons de la mort de Galceran sembla que era un afer extramatrimonial del detingut. Avui està previst que l'home declari als jutjats de Santa Coloma de Farners. Llorenç Morell va ser detingut abans-d'ahir a les sis de la tarda a la casa que tenia a Sils, al carrer Montcorb de la urbanització Can Cabirol. Poques hores després de la seva detenció, els Mossos van fer un escorcoll a l'habitatge per buscar proves que inculpessin Morell. Tot i això, el sospitós ja va admetre davant la policia que havia assassinat la seva dona -el mòbil podria estar relacionat amb una amant que ell tenia-. Aquesta confessió arriba després de tres mesos i mig de confusió sobre qui podria estar darrere d'aquest crim. La policia ja havia interrogat diverses vegades Llorenç Morell i tot l'entorn familiar de la víctima, però la investigació no havia arribat a bon port. Ara, la situació ha canviat i avui mateix està previst que el sospitós declari als jutjats de Santa Coloma de Farners. Junts al cotxe Consol Galceran Costabella tenia 55 anys i era membre del conegut grup de les cuineres de Sils. Sovint sortia de casa seva entre les sis i les set del matí i anava a treballar a la fàbrica de galetes Néts de Joaquim Trias de Santa Coloma de Farners, on entrava a les vuit. El 21 de juliol sembla que va seguir aquests mateixos passos, però va ser assassinada poc després de sortir de casa seva. La dona anava amb el seu cotxe quan va topar amb un mur del restaurant L'Era, de Sils, i després algú li va clavar set ganivetades. La víctima va quedar estesa morta al costat del vehicle. Un testimoni va veure com un home fugia tot tapant-se la cara. Els investigadors no van descartar cap hipòtesi. Van indagar en l'entorn familiar, van controlar durant dies els conductors que passaven pel vial on es va produir el crim, van interrogar uns xinesos que treballen en un escorxador i que tenien accés a ganivets grans, etcètera. Però res no donava resultat. També es parlava de la possibilitat que un individu l'hagués matat després d'una discussió de trànsit o d'un robatori. Tot va quedar descartat fins que els últims dies els policies van tancar el cercle entorn del marit com a principal sospitós i abans-d'ahir a la tarda va ser detingut. Tots els indicis apunten que el marit anava en el cotxe de la dona quan es va accidentar i després va apunyalar-la i va fugir. L'home havia fet vida normal les últimes setmanes i el mateix dia de la detenció havia anat a treballar en un centre de jardineria. Durant l'enterrament, Llorenç Morell també es va comportar amb tota normalitat i enmig de les mostres de condol va encapçalar la munió de gent que va acompanyar el fèretre des de l'església de Santa Coloma de Farners fins al cementiri, on Consol Galceran va ser enterrada juntament amb la seva filla, morta d'accident l'any 1999. No era a la concentració Llorenç Morell, en canvi, no va anar a la concentració que es va fer davant de l'ajuntament de Sils per rebutjar el crim, ni tampoc a la manifestació que es va convocar a Santa Coloma de Farners uns dies més tard. La notícia de la detenció va agafar ahir de sorpresa els veïns del carrer Montcorb de Sils, on residia la parella. «No m'ho puc creure», exclamava una dona que viu al costat. «No els havíem vist mai discutir i sempre feien coses junts. Ella era molt alegre i aparentment semblava que no tenien cap mena de problema», afegia. Mentrestant, una dona gran que viu a prop d'on van matar Galceran estava més tranquil·la ahir després que els Mossos haguessin atrapat l'assassí. «Teníem por de passejar per aquesta zona per si hi havia algun boig que es dedicava a apunyalar la gent», explicava.

El Punt Digital a Vilaweb, 2 novembre 2005. Text: Marc Batallé (Sils); foto: Miquel Ruiz / Tura Soler.

[@more@]

Tweet

Sils i Maçanet acorden modificar la variant de la C-63 per preservar la zona dels Estanys. El nou Pla d´Ordenació Urbana Municipal (POUM) de Sils preveu la construcció d´una nova ronda de circumval·lació que evitaria que el trànsit de la C-63 hagi de passar pel bell mig del municipi. La futura carretera, que s´afegirà a la ja existent i poc freqüentada avinguda Barceloneta que va a la GI-555, anirà a desembocar a la també futura variant de la C-63. Gràcies a l´acord entre els municipis de Sils i Maçanet de la Selva el projecte de variant de la C-63 ha estat modificat per aconseguir reduir a la meitat l´impacte ambiental en els Estanys de Sils. Segons va explicar ahir el regidor d´Urbanisme de Sils, Marc Capdevila, l´acord entre els dos municipis i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat és total i només s´està a l´espera de que la direcció general de Carreteres redacti el nou projecte de variant que serà identic a l´anterior pel que fa a la sortida i l´entrega en la C-63 però que augmentarà el seu traçat en el tram que discorre entre l´AP-7 i Sils. El projecte acordat entre les tres administracions preveu una modificació del traçat entre la sortida de l´autopista a Maçanet de la Selva i la GI-555. La proposta acordada pels municipis selvatans redueix l´impacte ambiental de la futura variant en els Estanys de Sils pel fet que apropa la carretera al també futur polígon industrial de Mas Sabé. En aquest sentit el POUM aprovat per Sils deslliura Carreteres de la construcció de la carretera d´unió entre la variant i la C-63, que ara passarà a ser potestat del consistori silenc, que utilitzarà el citat vial com a segona carretera de circumval·lació del nucli urbà. Amb aquesta proposta recollida en el nou planejament urbà aprovat recentment per la comissió d´Urbanisme de Girona, s´evita el «trinxament del territori» i es milloren les connexions vials tant de Sils com de la Selva interior, ja que les comunicacions per carretera de la capital selvatana amb l´AP-7 s´han de fer fins ara per la ja desfasada C-63. Ampliació del nucli urbà El futur POUM de Sils concentrarà el creixement urbanístic de la vila entre el centre històric de Sils i Mallorquines amb la intenció d´unir els dos nuclis urbans i consolidar un planejament urbà que ampliï els límits de l´actual Sils urbà. Amb aquest objectiu Sils requalifica com a urbanitzables unes 95 hectàrees de terreny on es podran construir més de 1.500 habitatges. Un altre punt que el futur POUM vol solucionar és l´oblit històric que des del centre urbà s´ha tingut dels Estanys de Sils. Mitjançant una reordenació de l´espai, el municipi tornarà a «donar la cara» als Estanys després d´anys d´oblit. D´aquesta manera Capdevila, va defensar l´aprovació inicial del document que si supera el gairebé mig any de procés administratiu que li resta, haurà de gestionar el creixement urbanístic de Sils durant els propers 15 anys. Sobre quin model de vila es vol, d´ara i fins al proper 30 de juny, resta obert el termini perquè tots els afectats puguin presentar al·legacions per modificar en primera instància el projecte aprovat inicialment per l´Ajuntament. Una de les primeres al·legacions presentades, demana entre d´altres coses, que es convoqui un referèndum en l´àmbit local per preguntar a la ciutadania si és aquest el model de Sils que volen per als propers 15 anys.

David Quintana (Sils), Diari de Girona, 08 juny 2006

[@more@]

Tweet

::: Cliqueu la imatge per a veure millor les dades

1. El PP fa llistes gairebé senceres amb candidats que ni viuen al poble ni hi tenen relació. A Sils, l'alcaldable del PP es diu Sergio Sánchez-Camacho i és nebot de la presidenta del PP a les comarques gironines, Alícia Sánchez-Camacho. No viu a Sils, està empadronat a Blanes i és el primer cop que es presenta a unes eleccions. Tal com ell diu, fa un favor al partit, al qual milita des del 2000. La seva tia, a més, tanca la llista a Blanes. Són les que es coneixen com a llistes fantasma i, segons alguns polítics, la prioritat no és el municipi en qüestió sinó arribar a la quota mínima de representació en un partit judicial i guanyar vots i escons en els ens supramunicipals com els consells comarcals i la Diputació.

Contrapunt (coses de Begur), data de consulta: agost 2006

2. El PP fa llista per primera vegada a Caldes i a Sils

El PP també té lligada la candidatura a Sils, la primera en aquest municipi. Josep Arroyo es perfila com el candidat per encapçalar la llista, encara que no ha estat ratificat per la junta local. Arroyo, comptable de 53 anys, va assegurar que encara s'està confeccionant la llista i el programa electoral.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/

04.04.2003 | ANNA PUIG 

3. El candidat del PP a Sils es fa enrere perquè no troba ningú per anar a la llista

Diu que realment la seva afinitat ideològica és amb els independents

ANNA PUIG . Sils
El candidat que el PP havia confirmat a Sils, Josep Arroyo, ha renunciat perquè no troba ningú que vulgui anar a la llista. Segons va explicar, la seva afinitat ideològica és amb els independents però es va deixar seduir per l'oferta del PP per ser cap de llista.

Arroyo va confirmar abans d'ahir a aquest diari que es presentava a les eleccions com a alcaldable del PP però que encara no estava totalment confeccionada la llista ni el programa electoral. La decisió va ser ratificada pel president comarcal del PP, Josep Casellas. Un dia després es feia enrere. Els motius que adduïa eren el desinterès de la gent del poble per entrar a la llista popular. «No he trobat ningú al poble que vulgui formar part de la candidatura. Ningú en vol saber res del PP!», va manifestar Arroyo. Tal com va explicar, inicialment la seva intenció era formar part de la llista independent d'IdS. «S'havia de fer una coalició amb una altra agrupació independent però al final no es va arribar a un acord. Per mi era interessant entrar-hi», va continuar l'exalcaldable, el qual va deixar molt clar que des d'un principi «no volia anar amb el PP». L'anunci de la seva candidatura va arribar arran d'una oferta que li va fer fa poc la direcció comarcal del PP. «Em van proposar encapçalar la candidatura i fins i tot van facilitar-me alguns telèfons de contacte de gent que podria estar interessada per entrar a la llista. Però tot ha anat massa ràpid!», continuava Arroyo. Inicialment, tal com explica, es va deixar seduir per l'oferta però ara es fa enrere. «No puc presentar-me si estic jo sol!», va manifestar. Ahir al vespre, el president comarcal rebia amb sorpresa la notícia de la retirada del seu candidat. «No se m'ha notificat aquest canvi», explicava Josep Casellas. D'aquesta manera, el PP sembla que no podrà fer llista per primera vegada a Sils. De moment, estan confirmades les candidatures de Joaquim Rovira (CiU), que es presenta per setena vegada, Neus Gené (IdS) i Esther Ruiz (PSC). A més, la regional d'ERC a Girona assegura que també presentarà llista en aquest municipi encara que no s'ha confirmat qui serà l'alcaldable.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/
05.04.2003 | ANNA PUIG

[@more@]

Tweet

ICV de Sils demana que l´Ajuntament retiri el Pla General. Iniciativa per Catalunya els Verds i Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) de Sils va presentar ahir davant d´un número de silencs que no superaven la vintena les seves al·legacions al Pla d´Ordenació Urbanística (POUM) impulsat per l´Ajuntament, governat per CiU. La formació havia convocat tots aquells silencs que no estiguessin d´acord amb el pla a aquesta convocatòria per tal de que expressessin les seves queixes i les afegissin a les al·legacions presentades per la formació ecosocialista. El primer escenari escollit era la sala de plens de l´Ajuntament, tot i que finalment l´acte es va realitzar a la sala la Laguna davant la negativa de l´equip de govern de cedir el primer espai, una mesura censurada pel ponent d´ICV, Albert Miralles. La convocatòria va comptar amb l´assistència de l´ alcalde de Llagostera, Lluís Postigo (ICV), que va explicar les principals característiques del POUM que ell i el seu equip a l´Ajuntament van dissenyar per a Llagostera, un Pla General que va definir com a «molt compatible» amb la sostenibilitat. Segons Miralles, el procés d´elaboració del POUM ha estat «mancat» de democràcia participativa i l´Ajuntament de Sils ha mostrat «poca voluntat» a l´hora d´esgotar totes les vies per fer arribar als silencs la informació d´un pla que va definir com a «molt poc sostenible». Entre les principals preocupacions de la formació ecosocialista hi ha el número d´hectàrees de sòl requalificat que preveu el pla, que es podrien traduir en més de 1. 500 habitatges, així com les hectàrees destinades a sòl industrial, unes 52. Aquesta conversió, per Miralles, conformaria «un nou paisatge a Sils amb més necessitats d´aigua, d´escoles, de seguretat ciutadana i de serveis sanitaris molt difícils de cobrir a hores d´ara i que desbordarien el sistema». Miralles també va censurar l´escassetat d´habitatges de protecció oficial previstos al pla i va alertar del problema ecològic que plantejaria la nova gestió dels Estanys de Sils. Per tots aquests motius va demanar la convocatòria d´un referèndum posterior a les eleccions del maig de 2007 amb el POUM presentat per la força o forces escollides. Entre els assistents hi havia un membre de l´equip de govern de CiU que es va comprometre davant del públic a escoltar les propostes dels veïns afectats.

G. Sierra (Sils), Diari de Girona, 30 juny 2006

[@more@]

Tweet

Escola, Saturació, Previsions, Barracions … 

1. El col·legi Jacint Verdaguer de Sils commemora el seu 25è aniversari. El Col·legi d´Educació Primària i Infantil Jacint Verdaguer de Sils conmemora enguany el 25è aniversari del seu naixement. En l´actualitat l´escola compta amb una plantilla de 25 educadors que té cura de 368 alumnes que es reparteixen, en dos línies d´educació, els cursos des de P3 fins a sisè de Primària. A una mitjana de 21 alumnes per grup, l´educació que des de la direcció del centre es vol implementar és la d´un centre de proximitat on es pugui explotar al màxim els beneficis de viure en una vila allunyada del tràfec de les grans ciutats. La directora del centre, Pilar Velázquez, va explicar ahir que afronten els 25 anys de l´escola amb la mirada posada en el futur centre que educació es va comprometre a edificar a la vila. Segons va informar, el nou centre anirà situat prop de Mallorquines al paratge conegut com Bosc de Can Aymerich i dotarà el municipi de les places educatives que pel seu volum demogràfic ja necessita. Velázquez va explicar que tot i tenir ja dues línies d´educació establertes, per el proper curs s´haurà d´habilitar una tercera -grup C- en P3. El centre que dóna servei a tot el nucli urbà de Sils, compost per tres urbanitzacions, s´ha quedat petit i per el curs vinent la direcció del col·legi té previst ocupar els mòduls prefabricats que estan ja instal·lats al patí de l´escola. Tot i la recent ampliació i tot i l´expansió als barracons, l´escola preveu que aviat tornaran a estar saturats.

D.Q.C. (Sils), Diari de Girona, 23 maig 2006

2. Dues opinions que hem trobat al bloc de l'AMPA:

Rosa diu,

el 27 de Març del 2007 a les 11:29

Voldria sumar-me a la vostra opinió i comentari que feu sobre l'escola nova.

Si la decisió recau en la previsió, de quina previsió es parla?, de les dades actuals o les que ens donaran les noves 700 vivendes???. Pel que expliqueu, el departament només té en compte les matrícules que es fan a P-3, ara, per tant sembla que no té en compte la situació concreta i actual que s'està donant a Sils: que en pocs temps tindrem 700 famílies més. Per tant aquests números límits en que sembla que ja estem, potser haurien de tenir més pes, que en un altre context.

Aquí és on hauria d'apareixer la decisió política, i no del departament, si no la del nostre govern local, que recolzi aquesta necessitat emergent i que el departament no veu. Em fa por que si no podem ser previsors de veritat, haurem d'estar com sempre: "ara no cabem, ara fem una aula més, ara necessitem més, ara posem barracons mentres esperem una altra ampliació,…."; o sigui anar tapant forats, a mesura que van sortint; jo diria, doncs, que això ha estat un previsió de veritat. A veure si, de veritat, aquesta propera previsió és real i de veritat, i s'ajusta més a les nostres necessitats.

http://ampasils.bloc.cat/post/7251/125406

Dominique diu,

el 30 de Març del 2007 a les 05:17

Hola Rosa!

Tens tota la raó, el teu argument és el mateix que varem donar en la reunió amb l'inspector, la que se us explica a la web, i la que hem donat l'última setmana en la reunió amb el Delegat Territorial i l'Ajuntament. Està clar que la decisió tècnica està avalada per la normativa: tant nens pel cens de població a P3 matricul·lats en primera opció (és a dir en les primeres dates d'abril-maig, quan tanquen les primeres llistes i fan el càlcul aproximat dels nens per al proper curs) tantes places. Per això és tant important que tothom es matricul·li quan abans millor, per cert.

I tenim molt, MOLT, clar que la decisió és el consens polític, això ja fa temps que els hi demanem. De tota manera tenim coll avall que l'ampliació definitiva de l'escola no estarà engegada fins d'aquí a dos anys i que l'escola nova no començarà fins que no tinguin cursos sencers.

Ah, i els nens iniciaran el seu andanante en la nostra escola. Ens van deixar clar, i ho vàrem trobar raonable, que no començarien en mig d'un terreny en barracons (per exemple un P3, P4 i P5), és a dir, que les casetes les posarien en el Jacint Verdaguer. Aquí ve una altra problemàtica, fer entendre i deixar molt clar a les famílies que els toqui els canvi d'escola que ja en formen part i que en el seu moment es traslladaran. Així serà també amb el cos de mestres corresponent.

Tot plegat serà una mica caòtic si no es controla bé i estem molt atents els uns i els altres. Creiem que es un moment crític per tots i demanem ajut, tant per idees com de mans i de col·laboració.

Font: Bloc de l'AMPA CEIP J. Verdaguer

3. Instal·len un segon grup de mòduls prefabricats al CEIP Jacint Verdaguer

DDEG, SILS.

L´Ajuntament de Sils ha iniciat els treballs per instal·lar un segon grup de mòduls prefabricats –barracons– per tal de poder encabir els alumnes del CEIP Jacint Verdaguer en el proper curs. Els mòduls s´han aixecat al pati de l´escola, sobre l´espai que servia de camp de futbol.

Al centre, que és l´única escola de Primària del municipi, ja es van haver d´habilitar amb anterioritat un grup d´aules prefabricades a sobre de la pista de bàsquet perquè l´edifici es va quedar petit. A l´espera de poder-ne fer una de nova, aquest curs el pati del centre serà un xic més reduït (…)

04/08/2007, http://www.diaridegirona.cat

[@more@]

Tweet

1. L´alcalde de Sils deixarà el càrrec després de 28 anys. L´alcalde de Sils, Joaquim Rovira (CiU), no tornarà a repetir com a candidat a alcalde en les properes eleccions al municipi. Rovira, que fa més de 26 anys que és al càrrec, deixarà l´alcaldia a finals d´aquest mandat. En total, haurà estat 28 anys al capdavant de l´Ajuntament de Sils, sempre amb majoria absoluta. Actualment es treballa amb qui pot ser el seu successor. Rovira haurà culminat l´any 2007 una etapa que va iniciar l´any 1979 quan va accedir a l´alcaldia de Sils per primera vegada, en substitució de Jaume Pastells i Clota. Hauran estat 28 anys de govern amb majoria, un fet que, segons Rovira, ha estat molt important per tirar endavant projectes per al municipi. Amb més de 70 anys, assegura que se´n va perquè «acaba una etapa» i «convenen generacions amb noves idees i il·lusions» i diu que a partir d´ara li toca «viure». Sosté que la seva marxa de l´Ajuntament és fruit de la lògica «perquè totes les coses tenen el seu inici i el seu final». Rovira es mostra «satisfet» de la feina feta fins ara i assegura estar «tranquil» amb tot el que ha fet per al municipi. Diu que el canvi que ha experimentat Sils des que està a l´alcaldia ha estat important i es mostra especialment content per la zona esportiva, el manteniment i restauració de l´estació de tren de Sils, que durant un temps es volia tirar a terra, o per la restauració del local social de La Laguna, que durant quinze anys va estar tancat perquè amenaçava ruïna. «De la manera com em vaig trobar el poble a la forma que el deixaré, el canvi de Sils ha estat important», diu Rovira. A més, actualment Sils està tirant endavant un dels aspectes més importants en un municipi, com és la revisió del planejament urbanístic. En aquest cas, el nou Pla General permetrà afrontar el repte del creixement i de la incorporació de nous habitants, però «no suposarà la pèrdua d´identitat. Es guanyarà en qualitat de vida». El nou Pla comptarà amb espais públics i equipaments suficients per tal que el poble sigui «amable» i faciliti la vida «cívica i la convivència dels seus habitants». Entre els punts negatius dels seus mandats, Rovira recorda l´enderroc de les Escoles Velles a inicis dels anys vuitanta per fer-hi una plaça. Les escoles van anar a terra després de fer una consulta popular, però Rovira afirma que «sempre més m´ha sabut greu haver tirat les escoles». Reconeix que si s´haguessin conservat podrien haver tingut altres utilitats per al municipi, com ara ser seu d´un centre cívic o casal d´avis, una biblioteca o un arxiu municipal. Respecte a qui serà el seu substitut, Rovira no dóna pistes. Diu que en breu sortirà la persona i l´equip per presentar-se a les properes eleccions municipals i confia que seran «les persones idònies i adequades per tirar endavant l´Ajuntament». En les darreres eleccions municipals, CiU va treure 7 regidors. A l´oposició hi ha el PSC, amb un regidor i Independents de Sils (IdS), amb tres.

ACN/DDEG, SILS, Diari de Girona, 29 novembre 2005

2. Joaquim Rovira. : «Acabaré aquest mandat i quan deixi de ser alcalde em dedicaré a viure» – Ha anunciat que no es torna a presentar. No es deixarà convèncer com en les anteriors eleccions? – «Aquesta vegada no! Seran vint-i-vuit anys al càrrec i ja està bé. Ara correspon fer un canvi de cicle, donar pas a gent jove.» – Ja sabrà no fer d'alcalde? – «Serà un problema estar desvinculat. Hi haurà uns costums que es tallaran de cop. Però ja fa temps que m'estic mentalitzant.» – De ben segur que ha canviat molt la feina des del 1979 fins ara. – «Moltíssim. Per posar un exemple, el 1979 només hi havia tres funcionaris. I poca gent tenia el costum de venir a l'Ajuntament a explicar els seus problemes o a demanar ajut. Avui, hi ha més de trenta treballadors municipals i s'exigeix molt més a l'Ajuntament.» – Al llarg d'aquests anys l'han definit de diverses maneres. Alguns diuen que és un alcalde personalista i altres el consideren paternalista. Amb quina es queda? – «Ser la persona que està al capdavant del govern fa que es generin diferents opinions de la manera de ser i actuar. Si l'oposició opina que sóc personalista, en part és lògic. L'alcalde és la persona que té la decisió final, que ha de tenir criteri i actuar. I també tinc una part paternalista. Sempre he intentat escoltar i ajudar tothom. Potser totes dues opinions són certes.» – I vostè com es defineix? – «Sempre intento pensar en positiu. Hi ha solucions per a tot. Es tracta de lluitar i posar-hi el coll.» – De què se sent més orgullós? – «Hi ha moltes coses que et fan sentir orgullós. Vam lluitar durant set anys per aconseguir el CAP i podríem dir que em vaig barallar amb tothom. Considerava que Sils estava al centre geogràfic dels municipis que en aquell moment necessitaven un CAP. I el vam aconseguir. També estic molt satisfet de tenir una bona captació d'aigua, encara que ara hi ha molt poca gent que se'n recorda, d'allò. Tenim un pavelló fantàstic. També vam aconseguir que Renfe, després de quinze anys de reivindicar-ho, remodelés l'estació. I com aquests projectes, molts d'altres.» – I s'arrepenteix d'alguna cosa? – «Sempre voldries més, però estic content del que hem fet. Potser del que m'arrepenteixo és d'haver enderrocat les escoles velles. Va ser a principis dels anys vuitanta. Després d'una consulta popular, es va decidir tirar a terra l'edifici i fer-hi una zona verda. Avui no ho faria perquè estem necessitats de locals.» – El moment més difícil ha estat… – «Sens dubte aquest estiu, amb l'assassinat de Consol Galceran. I és que el desenllaç ha estat molt greu. La part negativa és que el culpable és una persona coneguda, un amic. I la part positiva és que el poble ara està tranquil.» – Quin és el secret de governar durant gairebé trenta anys i sempre amb majoria? – «La veritat és que no sé el perquè ni quin és el secret. Només puc dic que al llarg d'aquests anys he tingut al costat uns companys responsables i amb seny. I això és molt important. I també vull expressar el meu agraïment al poble, que ha confiat en mi.» – Acabarà el mandat o farà un relleu abans? – «En un principi acabaré el mandat. Però mai saps amb què et pots trobar.» – I ja té pensat el relleu? – «No vull posar noms. Al grup hi ha gent molt trempada i amb il·lusió. Hi haurà un bon relleu i això em tranquil·litza.» – I a què es dedicarà després? – «A viure.»

Foto i text d'Anna Puig, El Punt Diari a Vilaweb, Comarques Gironines, 05 desembre 2005

3. Tota una vida dedicada al poble. Rovira tindrà 72 anys quan deixi el càrrec d'alcalde. Ha estat tota una vida dedicada a la política municipal i a Sils. Sense fer enrenou, sense buscar protagonisme i sense ànsies de pujar com l'escuma ni d'obtenir càrrecs supramunicipals. Sempre s'ha envoltat de gent amb aquest mateix tarannà. Dels que encara queden al seu costat, cal destacar Xicu Anoro, regidor i gran impulsor de la iniciativa La Cuina de Sils. Temps enrere, era impensable imaginar Rovira sense una cigarreta a la boca. En fumava una darrere l'altra. Ara fa gairebé un any que ha deixat de fumar, tot i que ell mateix reconeix que ha estat difícil deixar el vici, sobretot els dies després de l'assassinat de Consol Galceran. Però, malgrat tot, no hi ha tornat. Fent repàs del passat, ens explica que fins als cinquanta anys va ser comerciant de fusta. El 1977 va ser un dels impulsors i promotors de l'actual polígon industrial, del qual se sent molt satisfet. I el 1979 va iniciar una carrera política que ha tingut continuació fins ara. Que Rovira fos cap de llista a Sils era sinònim de guanyar amb majoria. I per això mai l'han deixat plegar. Però ara ha dit prou. Res el farà canviar d'opinió.

El Punt Digital a Vilaweb,5 desembre 2005

[@more@]

Tweet

Els Independents denuncien «desastres urbanístics» a Sils. Independents de Sils (IdS), a l´oposició, ha denunciat en diverses ocasions l´equip de govern (CiU) perquè algunes de les seves actuacions, han fet «perdre la identitat del poble». La formació recorda que algunes d´aquestes denúncies han estat els increments «desmesurats» dels impostos municipals «any rere any»; «desastres urbanístics que provocaran un increment desmesurat de la població»; la supressió de la Policia Municipal (quan s´aconseguiren més de 500 signatures en menys de 24 hores i que IdS proposava deixar-ho a la taula per tal de fer un nou estudi); talls constants de carrers; o ampliacions de grans empreses dins del nucli urbà. Ara, IdS vol fer un seguit de consideracions a algunes de les actuacions més recents del govern local. Pel que fa a aspectes del polígon industrial, IdS va votar en contra d´aquest punt del Text Refós de Modificació Puntual de Normes Subsidiàries del Mas Sabé «per la forma de com es va iniciar l´expedient on, a instància d´un particular, que sol·licita que s´iniciï l´expedient de modificació en el sentit de classificació com a sòl urbanitzable delimitat, la qual demostra una manca total de previsió per part de l´equip de govern de tenir terrenys previstos per a ús industrial. Succeirà el mateix quan un altre particular faci la mateixa petició en un nou indret?». A més, segons IdS, existeix un informe de Medi Ambient amb consideracions relatives a la manca d´idoneïtat de la ubicació proposada, atesa a la seva proximitat a dues zones humides incloses en el PEIN (riera de Santa Coloma i estanys de Sils). Així, en les consideracions de l´informe ambiental fa una anàlisi d´alternatives, si bé el considera amb impacte global com a moderat / compatible. No obstant això, també fa esment que no s´han valorat altres alternatives reals o d´altres no avaluades que permetrien allunyar sensiblement el sector industrial dels espais del PEIN. En les conclusions s´exposa que hi ha diverses ubicacions que també permetrien minimitzar els riscos d´afectació a ambdues zones humides que alhora evitarien fragmentar la connexió entre els estanys de Sils i el Puig-Sardina, turó inclòs dins l´espai del PEIN Turons de Maçanet. Quant a l´increment de nombre de beques per a estudis primaris i universitaris, IdS va fer veure a l´equip de govern que «alguna cosa estava malament en les bases perquè, en els darrers anys, només hi ha hagut un beneficiari de les beques universitàries». Finalment, es va acceptar que aquestes bases es modificarien per als propers anys. Es presentarà o no? D´altra banda, referent a l´anunci de l´alcalde Joaquim Rovira de no tornar a presentar-se a les eleccions, IdS ho posa en dubte i es pregunta «si ara va de debò o no, perquè sembla ser que hi ha més d´un candidat per al relleu». Tanmateix, recorden un dels aspectes més negatius del mandat de Rovira (l´enderroc de les escoles velles) i expliquen que «no va ésser el resultat d´una consulta popular, com diu ell, el que va propiciar l´enderroc, sinó una decisió únicament seva. I aprofitant-se de la majoria absoluta, va exposar el que volia fer en una reunió informativa al local de la Laguna, topant amb l´oposició frontal a aquesta decisió, entre d'altres, del que va ésser director de les escoles durant molts d´anys. El que no és de rebut és donar la culpa al poble d´una decisió seva i que ara s´adona que va ésser un error». L´oposició dels Independents de Sils proposa al govern municipal el que diu la dita popular: rectificar és de savis.

Jordi Meléndez (Sils), Diari de Girona, 12 gener 2006

[@more@]

Tweet

Agost 2006: Sequera, pintades de brètols, abandonament institucional del camí de circumval·lació de l'estany principal. Mirem la part positiva: si minven els visitants potser la fauna estarà més tranquil·la.

[@more@]

Tweet