Condemnen a 2 anys el policia local de Sils acusat de voler estafar un veí. L’agent, que no exerceix, va acceptar els fets i es va conformar amb la pena que va demanar el fiscal. L’agent de la policia local de Sils Narcís Corbera Fauria, que ara no exerceix, va admetre ahir davant del tribunal de la secció quarta de l’Audiència, que l’octubre del 2003 va intentar estafar 4.000 euros a un veí de la localitat al qual li havia demanat la llibreta d’estalvis i el carnet d’identitat. El tribunal va condemnar l’acusat a dos anys de presó i a pagar una multa de 1.080 euros per un delicte de temptativa d’estafa en concurs amb un altre delicte de falsificació de documents. La defensa havia demanat l’absolució considerant que, quan van passar els fets, l’acusat estava afectat pel consum de drogues. L’acusat va acceptar els fets i la condemna que va sol·licitar el fiscal davant del tribunal de la secció quarta de l’Audiència, després que l’acusació pública hagués rebaixat la seva petició inicial de 3 anys de presó i multa de 6.480 euros per delicte de temptativa d’estafa en concurs amb un altre delicte de falsificació de documents oficials i mercantils, a dos anys de presó i multa de 1.080 euros com a autor dels mateixos delictes. L’acusat va admetre que el 9 d’octubre del 2003 va anar a casa d’un veí del poble i aprofitant que aquell li tenia confiança perquè coneixia la seva condició d’agent de la policia local, li va demanar que li entregués el seu carnet d’identitat i la seva llibreta d’estalvis perquè havia d’efectuar unes gestions amb la documentació. El veí va entregar aquella documentació a l’agent i aquest, quan la va tenir, va posar una fotografia seva sobre el carnet d’identitat del veí i en va fer una fotocòpia. Posteriorment, l’acusat es va dirigir a una entitat bancària de Girona amb la intenció de retirar diners de la llibreta d’estalvis del veí. Per fer-ho, l’acusat va confeccionar un justificant que acreditava que havia perdut el seu carnet d’identitat original i per la qual cosa s’havia d’identificar amb una fotocòpia. A les oficines bancàries i després de presentar aquells documents, l’acusat va demanar que li entreguessin 4.000 euros en efectiu amb càrrec a aquell compte i va omplir i va signar el formulari de la sol·licitud. Però les comprovacions que va efectuar l’empleada encarregada de la caixa el van delatar i no va poder retirar els diners. Situació desesperada La defensa, que finalment es va adherir a la petició del ministeri fiscal, inicialment havia demanat l’absolució de l’acusat considerant que aquest, quan es van produir els fets, era consumidor habitual de cocaïna, cosa que li produïa uns trastorns de la personalitat, els quals es veien agreujats per una problemàtica de tipus personal que l’estaven afectant. Aquestes circumstàncies que estaven afectant l’acusat feien, a criteri de la defensa, que la seva imputabilitat a efectes penals fos considerada pel tribunal com a nul·la o molt limitada. Per aquest motiu, de manera alternativa, l’advocada de la defensa demanava que en el cas que el tribunal estimés que l’acusat era culpable dels delictes que se li atribuïen, li fos aplicada la circumstància eximent completa de responsabilitat criminal d’alteració psíquica, o bé la circumstància atenuant molt qualificada, també d’alteració psíquica en el moment que va cometre els fets delictius.
Fidel Balés (Girona), El Punt Digital a Vilaweb
[@more@]
