SALVADOR CLARET SARGATAL, un excel.lent entès del món dels Automòbils. Ell conserva, amplia la col.lecció amb l'ajuda de la seva família. Participa en conferències, cedeix i exposa automòbils i d'altres articles arreu del món. Gaudeix d'aquest món, que coneix bé perquè s'ha documentat durant tota la seva vida.
SALVADOR CLARET NASPLEDA, era el seu pare, pioner i fundador de la “Col.lecció d'Automòbils Salvador Claret”. Ell era el gran de 7 germans i van quedar orfes quan ell tenia només 8 anys. Va anar a viure a casa d'un metge, el Dr. Sànchez. Aquest senyor era dels únics que tenia cotxe de Girona. En Salvador el sabia portar millor que el propietari, que el va ajudar a trobar una feina relacionada amb l'automòbil. Va regentar un taller de cotxes a Girona, va fer de taxista i va crear una autoescola, "Autoescola Claret". El seu primer cotxe, el va comprar l'any 1958, era un Ford de model T del 1923. No tenia però encara cap idea de crear un museu, només passió pels cotxes. Tota una vida vinculada a l'automòbil.
SALVADOR CLARET SARGATAL, va néixer l'any 1949 a Sils i es considera un gran ambaixador de Girona. Comenta que, a casa seva van entrar primer els cotxes i després jo. Com que jo era el petit, tenia 12 anys i acompanyava al meu pare per tot arreu i li portava els estris que em demanava. Ben aviat vaig començar a conèixer aquest món. Actualment gestiona varies empreses entre elles, una estació de servei, un bar i un restaurant, situat a peu de la N-II del terme municipal de Sils, en la cruïlla que va a Vidreres. Aquesta col.lecció es pot veure a Sils. Vam poder conèixer Salvador Claret, i amb poca estona ens va fer estimar el món de l'automòbil. Tal i com diu ell, l'automòbil és el clar reflex de la societat. –
– LA COL.LECCIÓ ESTÀ DEDICADA A L'EVOLUCIÓ VISCUDA PELS AUTOMÒBILS, DES DEL SEU NEIXAMENT ? Sí, però també hi trobem motocicletes, bicicletes i material d'aviació, a vehicles de motor i les seves peces; en definitiva el món de l'automòbil. Es pot veure gairebé tots els anys, des del vapor al 1890 fins avui. El primer vehicle que va comprar el meu pare, l'any 57 o 58, va ser un Ford del model T del 1923. Ara ja no el tenim perquè ell el va vendre per canviar-lo per un altre. En aquell moment no hi havia cap idea de col.leccionar. Ell tenia una gran passió pels cotxes i els adquiria per desmuntar-los, per veure com funcionaven i tornar-los a muntar. Els estudiava per conèixer la maquinària interior.
QUANTS AUTOMÒBILS TÉ LA COL.LECCIÓ ? Té 134 automòbils, 87 motocicletes, 60 bicicletes i material d'aviació. Però també té molta part d'articles dedicats al món de l'automòbil, com fons documental, fons d'Art, pintura, joguines… l'Art automobilístic amplia i enriqueix aquest museu. Tot aquest fons documental, fa que aquesta col.lecció sigui única.
– QUAN DECIDEIX CONSERVAR I CONTINUAR LA COL.LECCIÓ DEL SEU PARE ? Quan el pare va morir, a l'any 1984, la meva germana, els nebots i jo vam decidir que la col.lecció no es vendria, sinò que treballeriem per ampliar-la.
– QUINS CANVIS HA INTRODUIT ? Doncs, la compra de vehicles de fabricació nacional i bicicletes. Peró el que més s'ha incrementat és la biblioteca, l'arxiu relacionat amb l'automòbil i el fons d'art. – Vostè diu que l'automòbil és el reflex de la societat, en què es basa per fer aquesta afirmació ? Em refereixo a la branca social. El cotxe no ha canviat mai, tècnicament parlant, només d'estètica. Però ha provocat molts canvis en la nostre societat. Les ciutats s'han adaptat a ell, han hagut de crear les carreteres, modificar les rutes, ha canviat el concepte del temps. Abans la gent anava a peu per arribar a molts llocs i amb el cotxe va canviar la idea. El desplaçament es va facilitar per tothom. La nostra societat viu al voltant de l'automòbil. Si hi ha una nova crisis de petroli, s'hauran de reduir els consums. El primer bé de les persones és la casa i el segon el cotxe. És un gran recaptador d'impostos.
– LI COMPORTA MOLTES DESPESES EL FET DE TENIR LA COL.LECCIÓ ? Si, sí. Moltes. Tot és molt car. Sempre parlem de comprar, ampliar la col.lecció, i tot això implica que constantment estàs fent moure diners. Aquella pintura, o aquell llibre, o aquell cotxe, no es pot deixar escapar. Viatges a d'altres països per fer alguna conferència, o mostra, o exposició.
– HA TRASLLADAT PART DE LA COL.LECCIÓ PER CATALUNYA, ESPANYA O ALTRES PAÏSOS ? Sí, hem fet fires i exposicions. Hem estat al Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa, hem cedit material als 100 anys del Real Automòbil Club de Catalunya. També deixem alguns vehicles a Fundacions, Ajuntaments i altres Institucions Públiques, que celebren setmanes temàtiques. Alguna empresa que ens demana un cotxe per exposar. Durant l'any 2005 vam fer un total de 20 exposicions i 12 del que portem del 2006. També viatjo fora d'Espanya, m'hi trobo bé. Fem xerrades on tothom escolta i està interessat pel tema. Volen aprendre i intercanviar informació. M'enriqueix i en gaudeixo. Però em nego a deixar cotxes antics per publicitat i pel.lícules que no fa gent professional. Perquè el tracten com un objecte més d'atretzo, és material que lloguen i no hi donen cap importància.
– EL MÓN DE L'AUTOMÒBIL ESTÀ POC DESENVOLUPAT A ESPANYA ? No es pot comparar amb països com Bèlgica, Holanda o Alemanya que han fet de tot per poder recuperar els seus cotxes de l'època perquè ho consideren un llegat històric i cultural i com no, social. Aquí no s'hi dóna importància. No hi ha aquest afany de conservar, conèixer el món dels automòbils. La proposta museística és molt fluixa, els continguts són avorrits i no capta l'atenció de ningú. Per exemple, el dia que la BMW va obrir una gran exposició a Munic, va ser una sensació impressionant. Hi havia un gran esforç darrera. Tota la història estava reflexada amb fotografies en forma d'espiral, de manera que mentre anaves pujant arribaves als nostres dies. Molt de suport fotogràfic, videos, pintures…
Font: Sandra Floreenza i Xifra, Museus de les comarques gironines [consulta: setembre 2006]
[@more@]
