La direcció d’Indústries Càrniques Vilaró

 

Càrniques Vilaró, la primera

Javier Frade Gobeo es va fer càrrec de la direcció d'Indústries Càrniques Vilaró, de Sils, quan aquesta empresa va fer suspensió de pagaments el 1993. Aquell any l'empresa va obtenir un total de 16 milions d'euros de vendes, xifra que es va situar en el 2005 en els 160 milions i preveu una facturació per al 2007 de 200 milions. «Tenim creixements durant cinc anys consecutius per sobre del 30%», diu. Actualment, l'empresa, té una producció de 22.000 porcs setmanals i compta amb 240 treballadors a Sils i uns noranta a Granollers.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2172566
28/11/2006

[@more@]

Comentaris tancats a La direcció d’Indústries Càrniques Vilaró

La tortuga d’estany

 

Hiverns al fons de les basses

La tortuga d'estany, de pell grisa i taques grogues a la closca i que pot viure entre 20 i 40 anys, és una espècie que està en regressió a tot Europa, i per això està protegida. No s'ha de confondre, però, amb la que hi ha a l'Albera, que és de rierol i que també està en perill. Tot i això, les perspectives de futur per a aquesta espècie són bastant bones, perquè és una de les que l'administració ha dedicat més esforços a recuperar, i hi ha diversos projectes finançats en part per la Unió Europea en aquest sentit, per exemple als estanys de Sils o al Baix Ter. De fet, hi ha dos grans projectes de conservació, un dels quals a les comarques de Girona, i la Generalitat té un centre de cria al delta de l'Ebre, la capacitat del qual fa 3 anys que s'ha ampliat. Això acabarà repercutint en un pla de reintroducció que la mateixa Generalitat està elaborant actualment.

A part de la contaminació de les aigües i la reducció del seu hàbitat –ambients humits ben conservats com basses, aiguamolls o rius–, la presència de la tortuga americana de Florida en aquests mateixos ambients ha agreujat la seva situació, perquè s'adapta més bé a hàbitats més contaminats, menja de tot i és més agressiva, convertint-se en una competidora directa de l'espècie autòctona. La població més ben conservada actualment és a la Selva, amb cap a 300 exemplars en llocs com Sils, Caldes i, sobretot, Riudarenes. Al Baix Ter estava gairebé extingida, però fa poques setmanes s'hi van deixar anar nous exemplars per afavorir-ne la recuperació.

Comencen a hivernar a partir de novembre, i poden fer-ho al mateix fons de les basses, perquè els és més fàcil intercanviar l'oxigen que necessiten. Un cop acabada la hibernació, a mitjan febrer, la tortuga necessita molts banys de sol per recuperar el seu metabolisme, i el març comença la seva etapa reproductiva. Els mesos de maig o juny surten de la bassa per anar a pondre els ous en prats del voltant.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2187796
10/12/2006[@more@]

Comentaris tancats a La tortuga d’estany

El «trapezi d’or» de la Selva no acaba d’aixecar el vol

 

Una dècada després, l'anomenat «trapezi d'or» de la Selva no acaba d'aixecar el vol

No s'han complert totes les expectatives que preveia un estudi del 1995 a la zona de Caldes, Sils, Vilobí i Riudellots

ANNA PUIG. Vilobí d'Onyar

Un estudi del 1995 encarregat pel Consell Comarcal de la Selva qualificava com a «trapezi d'or» el sector comprès entre les poblacions de Riudellots, Vilobí, Caldes i Sils. Preveia que aquesta zona seria el rovell de l'ou de la comarca en trobar-se situada en un nus de comunicacions i tenir unes elevades potencialitats. Una dècada després, només s'han complert part de les expectatives. El polígon de Riudellots, el CIM La Selva i l'espectacular creixement de l'activitat a l'aeroport són els principals avaladors del desenvolupament econòmic d'aquest sector. Però es mantenen els punts febles d'ara fa onze anys: una xarxa de comunicacions deficient amb grans infraestructures viaries que s'han quedat petites, l'estacionalitat de l'oferta turística i un transport públic pobre.

(foto) L'N-II, l'Eix Transversal, l'autopista i l'aeroport són grans infraestructures que conflueixen en el «trapezi d'or». Foto: E. PICAS

L'estudi el va fer l'empresa EMB Yankelovich, que proposava crear un consorci de promoció econòmica, construir el camp de golf promogut per la PGA i un tercer balneari a Caldes i potenciar una oferta turística rural localitzada a Vilobí. Per a Riudellots i Sils fixava com a objectiu desenvolupar les bones condicions per a l'activitat industrial. Els alcaldes d'aquestes poblacions coincideixen a dir que s'avança en la direcció marcada per l'estudi però no tan ràpidament com es voldria.

Una dècada després, no hauríem de parlar de «trapezi» ja que s'haurien d'incloure les poblacions de Maçanet i Vidreres. Dels punts que es proposaven, alguns s'han fet realitat: l'activitat industrial a Riudellots, el camp de golf de Caldes –no el tercer balneari– i a Vilobí s'han obert algunes cases de turisme rural i s'ha potenciat el volcà de la Crosa. En canvi, no s'ha aconseguit una desestacionalització total del turisme i el transport públic i la xarxa comarcal de comunicacions continuen sent deficients. Tampoc s'ha fet el consorci, el centre ramader i el viver d'empreses que es projectaven en l'estudi.

La Selva – 1995: 104.833 habitants
– 2005: 144.420 hab.
– 995,1 km²
– 145,1 hab./ km²

Caldes de Malavella – 1995: 3.598 habitants
– 2005: 5.280 hab.
– 57 km²

Riudellots de la Selva – 1995: 1.465 hab.
– 2005: 1.775 hab.
– 13 km²

Sils – 1995: 2.724 hab.
– 2005: 3.947 hab.
– 30 km²

Vilobí d'Onyar – 1995: 2.141 hab.
– 2005: 2.664 hab.
– 32 km²

Agricultura – Caldes: 81 ocupats
– Riudellots: 32
– Sils: 47
– Vilobí: 87

Indústria i construcció – Caldes: 849 ocupats
– Riudellots: 297
– Sils: 754
– Vilobí: 410

Serveis – Caldes: 1.068 ocupats
– Riudellots: 372
– Sils: 694
– Vilobí: 572

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2197611
18/12/2006

[@more@]

Comentaris tancats a El «trapezi d’or» de la Selva no acaba d’aixecar el vol

Antoni Tello liderarà una candidatura independent: Acord Municipal per Sils.

1. La candidatura d'Acord Municipal per Sils

Antoni Tello, empresari de l'hostaleria, serà el cap de llista d'aquesta formació independent vinculada a ERC. Els dos següents llocs seran per a la metgessa Maria Josep Lòpez i l'arquitecte tècnic Vicenç Manzano. El grup vol incidir en les polítiques dirigides als joves i a la gent gran.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2330813
27.03.2007

2. Un exregidor de CiU a Sils liderarà una candidatura independent

ANNA PUIG. Sils

Un exmilitant de CiU i regidor durant dotze anys a Sils, Antoni Tello, liderarà una candidatura independent que es presentarà a les pròximes eleccions municipals. La formació encara no té nom oficial, però segurament es dirà Acord Municipal per Sils.

Tal com ha explicat Tello, la llista està formada per persones que durant molt de temps han participat en la vida social del poble, «que tenen ganes de col·laborar però a qui no s'ha tingut mai en compte». A parer del candidat, cal posar fi a tants anys de govern municipal de CiU i a les majories absolutes. «No anem contra ningú, però creiem que es poden fer coses noves a Sils i que hi ha una altra manera de governar. A part, no estem d'acord amb el creixement urbanístic que s'està promovent», afirma.

Tello té 50 anys i és propietari d'un bar. Va ser vuit anys tinent d'alcalde, i quatre, regidor de l'equip de govern liderat per Joaquim Rovira. En les eleccions del 2003 ja no va formar part de la candidatura convergent i va deixar la militància en considerar que la direcció general del partit havia canviat la línia que fins aleshores s'havia portat.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2234585
17/01/2007

3. Candidatura d'Acord Municipal per Sils
–> –>

–> Antoni Tello, empresari de l'hostaleria, serà el cap de llista d'aquesta formació independent vinculada a ERC. Els dos següents llocs seran per a la metgessa Maria Josep Lòpez i l'arquitecte tècnic Vicenç Manzano. El grup vol incidir en les polítiques dirigides als joves i a la gent gran.

http://www.esquerra.cat/locals/index.php?id_article=13662 

[@more@]

Comentaris tancats a Antoni Tello liderarà una candidatura independent: Acord Municipal per Sils.

Un estudi sobre l’antic estany

 

Es presenta avui a Sils un estudi sobre l'antic estany que hi recull notes històriques i geogràfiques

L. PORTAL. Sils

L'antic estany de Sils ha estat objecte d'un estudi que es presentarà avui a la mateixa població selvatana amb el títol Notes històriques i geogràfiques de l'antic estany de Sils: límits, termes i hidrònims. Gabriel Mercadal és l'autor d'aquest assaig i serà un dels que intervindran en la presentació d'avui a les 8 del vespre, a la sala de plens de l'ajuntament de Sils. A més, l'acte coincidirà també amb la inauguració de l'exposició Tornem a la Tordera, realitzada per l'Observatori de la Tordera. Aquesta mostra es podrà visitar fins al dia 9 de març al centre d'informació de l'estany de Sils.

Pel que fa al llibre i com explica el seu autor, pretén aproximar el lector al sistema lacunar d'aquesta població com a element identificador. Mercadal s'ha documentat en fonts cartogràfiques per tal de marcar exactament l'abast de l'estany tenint en compte la seva evolució històrica, provocada en bona part per la mà de l'home en dessecar-lo per fer-hi conreus especialment. D'aquesta manera, l'autor explica que l'estany havia tingut una superfície màxima de 18,6 quilòmetres de perímetre, que ocupaven un total de 358,9 hectàrees, en els períodes de màxima inundació. També assenyala que els intents de drenatge de l'estany són com a mínim des del 1240. Però van ser especialment importants les dessecacions el 1851, quan es va construir una xarxa de canals de desguàs. Mercadal fa, doncs, un estudi exhaustiu del medi natural de l'estany, de la seva cartografia, dels topònims relatius als seus voltants i a l'estany en si i dels límits i termes que l'han marcat. El llibre ha estat editat amb el suport de l'Ajuntament de Sils i la Diputació de Girona.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2266520
09/02/2007

[@more@]

Comentaris tancats a Un estudi sobre l’antic estany

Industrias Vela de Sils tanca i deixa sense feina 64 treballadors

Industrias Vela SA de Sils ha presentat un expedient de regulació d’ocupació (ERO) que afectarà tots els treballadors de la plantilla, formada per uns 60 treballadors. Industrias Vela es dedica a la preparació de fibres de cotó, i el 90 per cent de la seva producció anava destinat a l’empresa Juan Domingo Casanovas de Sabadell –dedicada a la fabricació de filats i teixits–, que ha presentat un concurs de creditors (antiga suspensió de pagaments) perquè acumula uns deutes de 16 milions d’euros. El tancament de l’empresa de Sabadell ha arrossegat Vela, que també tancarà la planta de Sils, i entre les dues empreses es quedaran sense feina més de 210 persones.

Empresa i representants de la plantilla d’Industrias Vela ja han començat les reunions per consensuar les condicions de tancament. El sindicat majoritari a les dues empreses és la USOC, i no es descarta que es puguin negociar conjuntament entre les dues empreses les indemnitzacions. Els problemes de l’empresa JD Casanovas vénen de lluny, ja que els últims cinc anys ha presentat dos expedients de regulació (ERO), segons va informar un representant de la USOC al comitè d’empresa, el qual hi va afegir que aquests antecedents mostren que JD Casanovas «havia apostat per la continuïtat». La mitjana d’edat dels treballadors de JD Casanovas és de 44 anys «una edat dolenta» per tornar a trobar feina.

El Punt Digital a Vilaweb, 07/10/2006

[@more@]

Comentaris tancats a Industrias Vela de Sils tanca i deixa sense feina 64 treballadors

Salsifins, «salsafins», Tragopogon porrifolius

El salsafí (tragopogon porrifolius) és una planta de la família de les compostes, originària de l´àrea mediterrània del sud d´Europa que, històricament, ha estat cultivat a les comarques gironines i, més concretament, a La Selva. El Salsafí és conegut i apreciat a la tradició culinària de la comarca des d´antic, on s´ha fet servir com a ingredient d´acompanyament de diversos guisats. Actualment però, el Salsafí s´ha convertit en una exquisidesa gastronòmica que es va obrint pas a la nova cuina de la comarca, cada vegada més reconeguda arreu del món. Per la seva agradable textura i sabor suau, té una gran versatilitat d´usos: es pot fer des d´una "Crema de Salsafins amb escates de foie" fins a un "Bombó de Salsafí", incloent-hi el seu ús com a guarnició de plats com els "Ous ferrats amb paller de Salsafins", la "Cua de bou amb salsa de rostit i cremós de Salsafí" o els "Escamarlans gratinats amb tempura de Salsafins". D´altra banda, per la seva composició (rica en aigua i hidrats de carboni) i l´escàs contingut calòric, el Salsafí és molt indicat en règims d´aprimament, així com en els destinats a descongestionar el fetge, els ronyons i els intestins. El Salsafí, doncs, vol donar-se a conèixer fora de casa. Per això, diverses entitats ja estan treballant per a promocionar-lo. L´Associació d´Hosteleria de La Selva, per exemple, fa més d´una dècada que, convertint-lo en el seu baluard, va crear el premi anual "Salsafí d´Or" que guardona a la persona o entitat que més hagi treballat en la promoció de la comarca i la seva gastronomia.

http://www.salsafi.es/

 

[@more@]

2 comentaris

Col·lecció d’Automòbils Salvador Claret Sargatal

SALVADOR CLARET SARGATAL, un excel.lent entès del món dels Automòbils. Ell conserva, amplia la col.lecció amb l'ajuda de la seva família. Participa en conferències, cedeix i exposa automòbils i d'altres articles arreu del món. Gaudeix d'aquest món, que coneix bé perquè s'ha documentat durant tota la seva vida.

SALVADOR CLARET NASPLEDA, era el seu pare, pioner i fundador de la “Col.lecció d'Automòbils Salvador Claret”. Ell era el gran de 7 germans i van quedar orfes quan ell tenia només 8 anys. Va anar a viure a casa d'un metge, el Dr. Sànchez. Aquest senyor era dels únics que tenia cotxe de Girona. En Salvador el sabia portar millor que el propietari, que el va ajudar a trobar una feina relacionada amb l'automòbil. Va regentar un taller de cotxes a Girona, va fer de taxista i va crear una autoescola, "Autoescola Claret". El seu primer cotxe, el va comprar l'any 1958, era un Ford de model T del 1923. No tenia però encara cap idea de crear un museu, només passió pels cotxes. Tota una vida vinculada a l'automòbil.

SALVADOR CLARET SARGATAL, va néixer l'any 1949 a Sils i es considera un gran ambaixador de Girona. Comenta que, a casa seva van entrar primer els cotxes i després jo. Com que jo era el petit, tenia 12 anys i acompanyava al meu pare per tot arreu i li portava els estris que em demanava. Ben aviat vaig començar a conèixer aquest món. Actualment gestiona varies empreses entre elles, una estació de servei, un bar i un restaurant, situat a peu de la N-II del terme municipal de Sils, en la cruïlla que va a Vidreres. Aquesta col.lecció es pot veure a Sils. Vam poder conèixer Salvador Claret, i amb poca estona ens va fer estimar el món de l'automòbil. Tal i com diu ell, l'automòbil és el clar reflex de la societat. –

– LA COL.LECCIÓ ESTÀ DEDICADA A L'EVOLUCIÓ VISCUDA PELS AUTOMÒBILS, DES DEL SEU NEIXAMENT ? Sí, però també hi trobem motocicletes, bicicletes i material d'aviació, a vehicles de motor i les seves peces; en definitiva el món de l'automòbil. Es pot veure gairebé tots els anys, des del vapor al 1890 fins avui. El primer vehicle que va comprar el meu pare, l'any 57 o 58, va ser un Ford del model T del 1923. Ara ja no el tenim perquè ell el va vendre per canviar-lo per un altre. En aquell moment no hi havia cap idea de col.leccionar. Ell tenia una gran passió pels cotxes i els adquiria per desmuntar-los, per veure com funcionaven i tornar-los a muntar. Els estudiava per conèixer la maquinària interior.

QUANTS AUTOMÒBILS TÉ LA COL.LECCIÓ ? Té 134 automòbils, 87 motocicletes, 60 bicicletes i material d'aviació. Però també té molta part d'articles dedicats al món de l'automòbil, com fons documental, fons d'Art, pintura, joguines… l'Art automobilístic amplia i enriqueix aquest museu. Tot aquest fons documental, fa que aquesta col.lecció sigui única.

– QUAN DECIDEIX CONSERVAR I CONTINUAR LA COL.LECCIÓ DEL SEU PARE ? Quan el pare va morir, a l'any 1984, la meva germana, els nebots i jo vam decidir que la col.lecció no es vendria, sinò que treballeriem per ampliar-la.

– QUINS CANVIS HA INTRODUIT ? Doncs, la compra de vehicles de fabricació nacional i bicicletes. Peró el que més s'ha incrementat és la biblioteca, l'arxiu relacionat amb l'automòbil i el fons d'art. – Vostè diu que l'automòbil és el reflex de la societat, en què es basa per fer aquesta afirmació ? Em refereixo a la branca social. El cotxe no ha canviat mai, tècnicament parlant, només d'estètica. Però ha provocat molts canvis en la nostre societat. Les ciutats s'han adaptat a ell, han hagut de crear les carreteres, modificar les rutes, ha canviat el concepte del temps. Abans la gent anava a peu per arribar a molts llocs i amb el cotxe va canviar la idea. El desplaçament es va facilitar per tothom. La nostra societat viu al voltant de l'automòbil. Si hi ha una nova crisis de petroli, s'hauran de reduir els consums. El primer bé de les persones és la casa i el segon el cotxe. És un gran recaptador d'impostos.

– LI COMPORTA MOLTES DESPESES EL FET DE TENIR LA COL.LECCIÓ ? Si, sí. Moltes. Tot és molt car. Sempre parlem de comprar, ampliar la col.lecció, i tot això implica que constantment estàs fent moure diners. Aquella pintura, o aquell llibre, o aquell cotxe, no es pot deixar escapar. Viatges a d'altres països per fer alguna conferència, o mostra, o exposició.

– HA TRASLLADAT PART DE LA COL.LECCIÓ PER CATALUNYA, ESPANYA O ALTRES PAÏSOS ? Sí, hem fet fires i exposicions. Hem estat al Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa, hem cedit material als 100 anys del Real Automòbil Club de Catalunya. També deixem alguns vehicles a Fundacions, Ajuntaments i altres Institucions Públiques, que celebren setmanes temàtiques. Alguna empresa que ens demana un cotxe per exposar. Durant l'any 2005 vam fer un total de 20 exposicions i 12 del que portem del 2006. També viatjo fora d'Espanya, m'hi trobo bé. Fem xerrades on tothom escolta i està interessat pel tema. Volen aprendre i intercanviar informació. M'enriqueix i en gaudeixo. Però em nego a deixar cotxes antics per publicitat i pel.lícules que no fa gent professional. Perquè el tracten com un objecte més d'atretzo, és material que lloguen i no hi donen cap importància.

– EL MÓN DE L'AUTOMÒBIL ESTÀ POC DESENVOLUPAT A ESPANYA ? No es pot comparar amb països com Bèlgica, Holanda o Alemanya que han fet de tot per poder recuperar els seus cotxes de l'època perquè ho consideren un llegat històric i cultural i com no, social. Aquí no s'hi dóna importància. No hi ha aquest afany de conservar, conèixer el món dels automòbils. La proposta museística és molt fluixa, els continguts són avorrits i no capta l'atenció de ningú. Per exemple, el dia que la BMW va obrir una gran exposició a Munic, va ser una sensació impressionant. Hi havia un gran esforç darrera. Tota la història estava reflexada amb fotografies en forma d'espiral, de manera que mentre anaves pujant arribaves als nostres dies. Molt de suport fotogràfic, videos, pintures…


Font: Sandra Floreenza i Xifra, Museus de les comarques gironines
[consulta: setembre 2006]

[@more@]

Comentaris tancats a Col·lecció d’Automòbils Salvador Claret Sargatal

Dones de Sils, a TV3

1. La Selva, les dones de Sils. La Selva és una comarca molt rica en productes i en tradicions culinàries. La Tana Collados ens hi conduirà a través de dos reportatges. El primer el protagonitza el col.lectiu de "dones de Sils" un grup de dones, àvies i no tan àvies que estan portant arreu la cuina casolana, aquella cuina que han fet tota la vida sense cap aplaudiment i avui més reconeguda que mai. La Selva, entre el mar, les Guilleries, i el Montseny, és comarca de boscos d'alzines i castanyers, de molta aigua, de camps de farratges i d'una forta cultura agrícola. La Maria Casas, de Sils, conserva l'hort i el galliner, com tanta gent de la zona que va trobar feina a la indústria. La Maria Casas, la Maria Solà, i una vuitantena de dones del poble, formen part d'un col·lectiu que reivindica la cuina de sempre. Fan mostres gastronòmiques i bolos ensenyant les seves cassoles, com ara els peus de porc amb salsifins, una arrel que recorda els naps. Tana: "S'assembla al nap, però no ho és?" Maria Casas: "No és un nap, això és més fi, el nap és molt gros i de molt gust de nap i això és molt fi, ja es veu." Quan no n'hi ha, els congelen per tenir-ne tot l'any perquè els salsifins tenen molta tradició en la cuina de la Selva. En aquests guisats, s'hi troben dos elements bàsics de la cuina catalana: la picada i el sofregit. Com els salsifins i tota sort de verdures, La Selva és terra de castanyes. És costum assecar-les, per tenir-ne per guisar. Pilar Carreras: "Això es té en remull tota la nit, després es treuen aquestes pelletes que queden, i quan està remullada creix, i en acabat es posa a bullir." La Maria Pol i la Roser Martí també formen part del col·lectiu de "dones de Sils". Preparen una de les sortides que fan de tant en tant per ensenyar la seva cuina justament allà on més la poden valorar perquè la coneixen poc. En aquesta sortida, la Maria Casas porta la cassola de peus de porc amb salsifins, la Maria Pol ha fet el pollastre amb pèsols i, la Maria Solà, un plat de la Selva més muntanyenc: el costelló de tocino amb castanyes. La Maria Solà explica que guisaven les castanyes i agafaven el porc, que era un complement, perquè de castanyes, n'hi havia moltes, i de costella, n'hi havia poca. Records de quan a les Guilleries hi havia moltes més castanyes i a les cases de pagès, un porc per tot l'any (o de carn poca).

Rosario Martí: "I els bunyols es feien per Setmana Santa i, el Dijous Sant, com que era vigília i abstinència, hi tiràvem mel pel damunt." I mostrant aquest patrimoni reben l'aplaudiment allà on van. Isabel Ruhí: "Als "madrilenyos" els vaig fer peus de porc amb cargols!" Tana: "Quins "madrilenyos?" Isabel: "Vam anar a Madrid!" Maria Pol: "Un any vaig fer rostit amb pilotilles." Maria Solà: "A partir de llavors tothom ho fa." Maria Pol: "Va sortir bo? Au, Maria!." Com les seves cassoles, elles també són testimonis d'una època que queda cada cop més llunyana: de quan dinar fora de casa era extraordinari, de quan les dones se les havien d'empescar totes per posar el plat a taula. Isabel Ruhí: "La iaia Siseta feia una truita d'un ou per a 4 persones, hi posava farina…" Rosario: "Un plat ben ple de farina." Maria Solà: "És que, a vegades, la gent, els ous, se'ls venia, no se'ls menjava, eh? Jo recordo que, a casa meva, els ous eren per vendre." Amb la seva feina de pedagogia, amb les seves actuacions, el col·lectiu de "dones de Sils" estan, de fet, exportant del poble i de la comarca aquest tipus de cuina que encara fan a casa seva, però que en el futur corre el perill de perdre's.

Font: De vacances, TV3, 12-06-2002

Receptes:

POLLASTRE DE PAGÈS AMB PÈSOLS
COSTELLÓ AMB CASTANYES
PEUS DE PORC AMB SALSAFINS
ÀNEC ROSTIT AMB PERES
BUNYOLS DE POMA

 

[@more@]

Comentaris tancats a Dones de Sils, a TV3

Fem preguntes

Secció oberta als internautes silencs que tenen preguntes sense resposta o que tenen respostes per a aquelles preguntes …

[@more@]

1 comentari