Fantàstic: al YouTube, hem trobat aquest vídeo sobre el Carnaval de Sils 2007. Per a evitar competidors indesitjables, a Sils el Carnaval es celebra durant la Quaresma:
http://www.youtube.com/watch?v=mvPwrtj8zJs&eurl
[@more@]
1. Afisa Silenc. Club d’atletisme de la localitat de Sils (Girona). Entre els seus atletes destaquen Xavi Sánchez, campió del món en 3.000 m obstacles (veterà M-35) al Campionat del Món Veterà de Sant Sebastià (2005); Gabriel Abraham Rojas, desè classificat al cros (veterà M-35) al Campionat del Món Veterà de Sant Sebastià (2005); Xevi Masoliver, destacat fondista català, etc.
Al 2006 l’equip es va proclamar campió provincial de cros de Girona. A títol individual han aconseguit campionats de Catalunya, mitings internacionals, etc.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Afisa_Silenc
2. Gabriel Abraham Rojas o Gabriel Rojas (1966-) és un atleta català. Va destacar en categoria júnior en assolir marques de nivell internacional: 8’27’’ (3.000 metres) i 14’45’’ (5.000 metres). A les categories júnior i promesa va ser campió i sotscampió en diversos cros de Catalunya (Cros de Calldetenes, Cros de Santa Coloma de Farners, Cros de la Generalitat, Campionat de Catalunya militar, etc.). També va ser el campió júnior (6è classificat a la general) de la Cursa d'El Corte Inglés (1985).
Va retornar a l’atletisme com a atleta veterà. En el Campionat del Món de Veterans de Sant Sebastià (2005) assolí la 10ª posició al cros. Tanmateix, ha aconseguit podis al Cros de Calldetenes i el Cros Ciutat de Girona, sent a més el més destacat el seu primer lloc al Campionat Provincial de Girona de Cros per equips, amb l’Afisa Silenc.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Gabriel_Abraham_Rojas
[@more@]
Al·legacions al POUM
Aquestes al·legacions complementen les presentades amb el escrit de registre de entrada nº 1798. Mantenim totes les al·legacions presentades en aquell escrit i afegim aquestes.
En primer lloc, per tot l´exposat en aquelles al·legacions i en aquestes, demanem la retirada del POUM actual.
Cal donar mes temps a un debat democràtic i participatiu de tota la ciutadania de Sils, perquè puguem decidir responsablement el model de Sils que volem per els propers 15 anys. Mantenim que les properes eleccions municipals son el marc idoni per aquest debat i que la decisió final del ajuntament hauria de respectar el resultat de un refendum consultiu, una consulta popular, oberta a la participació de totes les silenques i silencs. Considerem imprecindible la realitzacio de la consulta popular sigui quin sigui el moment de la tramitacio del POUM, abans o despres de les properes eleccions municipals. Proposem que sigui el nou ajuntament, desprès de les eleccions municipals de Maig del 2007, qui presenti un nou projecte de POUM, tenint en compte totes les al·legacions presentades en aquest POUM actual.
Caldria evitar que un tràmit tant important com la decisió del POUM de Sils sigui resolt abans de les properes eleccions municipals, aprofitant-se CiU de que ara disposa de una majoria absoluta aconseguida quan ningú havia sentit parlar del POUM.
Es adherim a les propostes presentades per la Coordinadora de la Plana de la Selva, que demana un Pla Director Urbanístic per gestionar millor el territori, amb una visió supramunicipal. Te tota la raó volen fer una ordenació territorial evitant duplicitats, que es donaran de segur amb un POUM a cada localitat. Tal i com diu la coordinadora – “Les noves infrastructures, l´AVE, la conversió en Autovia de la N-2, el procés d´urbanització o la aparició de nous polígons industrials, una major protecció dels connectors biològics, la biodiversitat i el paisatge, com també una gestió adequada de l´aigua i les zones forestals. En definitiva, planificar un creixement sostenible”.
Manifestem la nostre solidaritat amb els ajuntaments de Santa Coloma de Farners i de Riudarenes, afectats per el nou traçat presentat de la MAT, la linea de molt alta tensió, i ens oposem tant al nou traçat previst com a la linea mateixa, considerant que no es necessària.
Considerem que amb el creixement demogràfic i industrial previst en el POUM no es garanteix que sigui sostenible el sistema de sanejament ni tampoc es garanteixi i sigui sostenible l´abastament domèstic i industrial amb els recursos hidrics disponibles.
Estem d´acord amb els Independents de Sils quan manifesten la seva oposició al pla parcial de Mas Sabe. Recolzem el seu vot en contra, per la forma en que es va iniciar l´expedient, a instància del propietari dels terrenys i per informes de Medi Ambient, que indicaven la manca d´idoneitat de la ubicació.
Ens manifestem en contra de Mas Sabe com a polígon industrial. Son 25 Ha. situades a menys de 800 mts. del PEIN Estanys de Sils i pel que fa a la possible afectació a la zona humida demanem una avaluació d´impacte ambiental, d´acord amb el decret 382/ 1992 del PEIN. Considerem que no te sentit que no te sentit convertit Mas Sabe en polígon industrial mentre no estigui esgotat tot el sol industrial disponible a Sils, però tot i axi, caldria posar per davant sempre les possibles afectacions als Estanys de Sils.
En la zona de l´esglesia, es preveu un nou vial de circunvalacio, que s´apropa casi al límit del PEIN, fet que provocarà una important contaminació sonora per efectes del tràfic de vehicles que ara no existeix, per tant proposem estudiar altres alternatives.
En la zona de “Puratos” es proposa l´ampliacio de 2,2 Ha. del sol urbà, amb la clau A7.2 Indústria aïllada que afectarà terrenys forestals. Aquest sol ara era no urbanitzable i considerem que cal posar en dubte el canvi proposat degut a la massa forestal afectada.
“El Sorrell”, es preveu un nou sector de terciari i serveis privats de 20 Ha. paral·lel a la N-2. Es a una distancia mínima entre els 120 i els 300 mts. del PEIN Estanys de Sils. Tenint en compte que esta previst el desdoblament de la N-2, es pot agreujar l´efecte barrera i augmentar l´aillament del espai. Considerem que el mateix POUM desautoritza aquesta proposta al establir “com a objectiu ambiental garantir les connectivitats ecològiques i paisatgistiques necessàries per al manteniment de la diversitat i la salut dels ecosistemes”. També diu “evitar i minimitzar l´aillament dels espais naturals i mantenir la permeabilitat ecològica del territori”, y també “minimitzar l´efecte barrera sobre la fauna, degut a les infrastructures de comunicació”.
Hi ha prevista reserva de sol per la carretera C-63, desde Santa Coloma de Farners a Maçanet de la Selva. Considerem que aquest nou traçat també afecta al PEIN dels Estanys de Sils, que proposem que han de quedar protegits per davant de qualsevol altre consideració.
Considerem imprescindible una avaluacio d´impacte ambiental previa en qualsevol actuacio del POUM que tingui la minima afectacio al PEIN Estanys de Sils.
Trobem a faltar al POUM una preocupacio per la movilitat sostenible i al transport public.
Tambe en els criteris de cara a la edificacio i la construccio dels edificis amb criteris de sostenibilitat i estalvi energetic.
Demanem una explicacio de les raons per les que la zona UA-3. Capdevila te un index d´edificabilitat bruta total de 1,25 m2 sostre/m2 sol, i la UA-1. Sector central la te de 1,22. Excepte la zona UA-2. Av. Montserrat que en te 0,84, totes les altres zones son amb index per sota de 0,5. Proposem la revisio d´aquesta anomalia amb uns criteris mes homogenis.
Proposem la constitucio del Consell de Sostenibilitat, amb participacio oberta a entitas, partits, coleectius i persones interesades, per fer el seguiment de les actuacions previstes en el PALS ( Pla actuacio local sostenibilitat ).
Celebrem les paraules dites per un membre del equip de govern local en el acte public sobre el POUM organitzat per ICV- EUiA el pasat dia 29, en les que va exposar la voluntat del govern local de aceptar al.legacions sI compten amb suficient suport. A tall d´exemple va dir que a Mallorquines, si el 90 %, o inclus el 80 % dels veins estaban en desacord amb el previst al POUM, el carrer seguiria tal i com es ara.
Per afavorir la comunicacio i per facilitar la recerca dels consens expresat per el membre del equip de govern proposem que a partir d´ara, al acabar els plens s´obri un torn de paraules en els que les ciutadanes i els ciutadans de Sils puguin interpelar al membres que considerin de l'ajuntament.
Per ICV –EUiA, Albert Miralles Güell. Pere Porter 20. Sils.
Font: La Veu de Sils, consulta: 24/02/07
[@more@]
En Pere Porter ens explica un conte dels Estanys de Sils
26/06/85. La Comissió Provincial d’Urbanisme aprova definitivament les Normes Subsidiàries de Planejament del Sils, afegint-hi d’ofici 7 articles que tenen com a objectiu la protecció dels cursos d’aigua i dels estanys de Sils.
05/05/1988. El Ple de l’Ajuntament de Sils, amb el vot de qualitat de l’Alcalde, demana al Departament de Política Territorial i Obres Públiques que la reserva de terrenys per a una futura variant de Sils passi pel sud del casc urbà, afectant terrenys protegits dels estanys. L’Associació de Naturalistes de Girona ho qualifica de contradicció amb la normativa urbanística vigent al municipi, i demana que la reserva es faci pel nord del casc urbà La variant no s’ha fet, però la reserva de terrenys segueix existint.
20/05/88. Després d’un obscur pacte amb el aleshores Director de la Junta d’Aigües Francesc Vilaró, l’Ajuntament de Sils inicia els preparatius per drenar la sèquia de Sils. Un ban de l’Alcalde demana als propietaris que limiten amb la sèquia que talin els arbres dins la zona d’afluència del cabal. L’excusa per dur a terme aquesta actuació es eliminar la brutícia acumulada degut a l’elevada contaminació de la sèquia.
06/88. Diverses entitats ecologistes (Associació de Naturalista de Girona, DEPANA,…) mostren el seu desacord amb la mesura, argumentant quelcom tan obvi com que la solució als problemes de contaminació de la sèquia no és el seu drenatge sinó el seu sanejament amb la construcció de les corresponents depuradores. A més entenen que l’actuació vulnera les mateixes Normes Subsidiàries de Sils (que prohibeixen específicament la destrucció de la vegetació de ribera) i l’esperit de la Llei d’Espais Naturals pel que fa referència a la prohibició de dessecació de zones humides.
A més argumenten que el drenatge provocarà una dessecació perjudicial per a moltes espècies de la fauna i de la flora, obrirà noves expectatives econòmiques i donarà pas a un canvi d’usos del sòl de greus conseqüències.
20/06/88. A denúncia dels ecologistes, La Direcció General de Medi Natural, després d’enviar dos tècnics a estudiar la zona, determina que el drenatge s’ha limitar a la retirada de 50 cmts. de sediments i que s’han de tapar els recs de drenatge que aboquen a la sèquia per evitar la completa dessecació de la zona. Tal i com es desprèn de les hemeroteques, aquestes condicions mai es varen complir, i finalment l’Associació de Naturalistes de Girona va denunciar l’incompliment a la Direcció General del Medi Natural. En conèixer la denúncia el Sr. Alcalde manifesta a la premsa que “no li consta que s’estiguin eixugant els estanys” i diu literalment dels ecologistes que “amb les seves accions absurdes aquesta gent amb demostra que no té gaire feina”. (Diari de Girona, 2 d’agost de 1988).
27/06/88. En un Ple Extraordinari, l´Ajuntament de Sils decideix demanar informes sobre la situació jurídica del estanys a la Direcció General del Medi Natural i demana la creació d’una Comissió Gestora sobre els estanys. També demana informes sanitaris sobre els crancs americans que poblen l’estany.
07/88. Esclata la bombolla dels crancs americans dels estanys, que segons els ecologistes no es rés més que una ”maniobra per desviar l’atenció de les obres de drenatge que s’estan duen a terme”. Sigui com sigui, l’Ajuntament convoca els mitjans de comunicació (amb qui no era gaire amic de parlar fins aleshores) i la notícia de la “plaga” de crancs apareix a tots els titulars dels principals diaris de Catalunya i ales notícies de televisió. S’arriben a dir coses com que entren a les cases, que son tan carnívors que han eliminat a les rates, que quan no poden menjar carn ataquen les arrels dels arbres, sobretot de les figueres, i que n’han arrancat més d’una (La Vanguardia, 6 de juliol de 1988). Sigui com sigui, el 3 de juliol de 1988, els milers de curiosos varen envair els estanys, varen col·lapsar la carretera i varen obligar a intervenir a Forestals, Guàrdia Civil i Protecció Civil. Per a alguns biòlegs i naturalistes, la publicitat de la presència de crancs americans a Sils ha estat la causa de la colonització d’aquesta espècie arreu de Catalunya i de la pràctica desaparició dels crancs autòctons, ja que molta gent en va recollir i els va alliberar a d’altres indrets. Finalment, el 9 de juliol de 1988 es fa públic que els crancs contenen un alt grau de mercuri i que el seu consum es perillós.
06/08/88. La Direcció General del Medi Natural anuncia que treballa en una normativa protectora específica per als estanys de Sils, que espera poder tenir enllestida a finals de setembre.
18/11/88. L’Alcalde reclama a Medi Natural el projecte de protecció dels estanys.
01/12/88. La premsa es fa ressò de que la Direcció General del Medi Natural a presentat a l’Ajuntament de Sils l’avantprojecte de protecció del estanys i assegura que indemnitzarà els propietaris afectats. L’Alcalde el valora positivament.
29/03/89. L’avantprojecte de protecció es concreta en una proposta de Decret per a la declaració dels estanys de Sils com a Reserva Natural
02/05/89. Canvi radical de posició de l’Ajuntament de Sils. Amb els vots de l’equip de Govern el Ple de l’Ajuntament rebutja frontalment la protecció dels estanys amb arguments tan contundents com que “els Estanys de Sils no existeixen” o “les aigües embassades son focus de males olors, mosquits i problemes higiènics i sanitaris”.
12/89. Un nou pacte poc clar entre l’Ajuntament de Sils i la Junta d’Aigües preveu conduir les aigües residuals de Sils i les de Vidreres a la depuradora de Maçanet, cosa que segons els ecologistes significaria una dessecació encara més gran dels estanys. Segons recull la premsa l’Associació de Naturalistes de Girona demana a la Generalitat que deixi de treballar en la protecció dels estanys segurament en espera de temps millors.
14/12/1992. La Generalitat aprova el Pla d’Espais d’Interès Natural, que inclou els estanys de Sils.
1993. Com a conseqüència de les obres de drenatge ha desaparegut més del 80% de la superfície amb vegetació natural o seminatural dels estanys de Sils en detriment de les pollancredes. També es constata la desaparició de més de 40 espècies d’ocells aquàtics (El medi natural a les comarques gironines, l’estat de la qüestió, Diputació de Girona).
1999. La Generalitat aprova el Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge dels Estanys de Sils, de la Riera de Santa Coloma i els turons de Maçanet. L’Ajuntament es veu obligat a rendir-se a l’evidència i partir d’aquest moment acapara el protagonisme de la protecció del estanys. El més trist, és que les mateixes administracions que varen gastar diners per dessecar i revaloritzar uns terrenys que fins aleshores ben poca cosa valien (Ajuntament i responsables de política d’aigües) ara s’han hagut de tornar a rascar la butxaca per refer el que havien desfet: han hagut de comprar terrenys i tornar a inundar una part dels estanys.
I no cal dir que aquests diners no són seus, sinó nostres.
Una pregunta innocent: Perquè es volien assecar els estanys? Potser per alguna promoció urbanística?
Font: La Veu de Sils [ consulta: 24/02/07 ][@more@]
1. El candidat d'EUiA a cap de llista de la coalició ICV-EUiA a Sils, presenta al·legacions al POUM
Sils. Presentades al·legacions al POUM – Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sils
ALBERT MIRALLES, candidat d'EUiA per cap de llista de la coalició ICV-EUiA a Sils, ha presentat al·legacions al POUM de Sils que es transcriuen a continuació.
A l’Ajuntament de Sils
Al•legacions al nou Pla d´Ordenació Urbanística Municipal – POUM.
Primer vull exposar la meva queixa perquè en la pagina web municipal, al lloc on se informa del POUM, no es dóna prou informació del dret de fer al•legacions per part de tots els ciutadans i ciutadanes que ho considerin oportú. Perquè es un dret democràtic i com a tal, crec que la web hauria d’informar i de facilitar el seu exercici. Fer-ho, posant els mitjans, seria una mostra de talant participatiu de l’equip de govern, de promoure i afavorir formes de democràcia directa i de democràcia participativa.
Dades rellevants:
En el POUM presentat i inicialment aprovat augmenta unes 95 Ha. el sòl requalificat, que podran ser més de 1.500 habitatges nous.
– De sòl industrial, deixant a banda el pla parcial de Mas Sabe, es proposa ampliar unes 52 Ha. més de sòl industrial.
Aquestes dades son il•lustratives de cap on vol portar el futur de Sils l’actual equip de govern de CiU.
Considero necessària i proposo la revisió del POUM presentat i aprovat inicialment per corregir aquest creixement desorbitat de la població i del sòl industrial.
Aquest creixement poblacional conduirà a la manca de serveis i d’equipaments públics de tota mena. Quedaran del tot insuficients la llar d´infants, l’escola municipal, el CAP i tots els serveis municipals actuals, tant els d’atenció personal com els de vigilància i seguretat de la població o el subministrament d´aigua potable.
Considero del tot insuficient la previsió de vivenda de protecció oficial prevista al POUM i demano i proposo la seva ampliació substancial per fer possible que hi hagi vivenda de qualitat i assequible per les persones de Sils. Que cap silenc ni cap silenca hagin de marxar a viure a un altre poble pel problema social de l’habitatge.
Considero necessari i proposo que es posi en marxa un pla comercial municipal, dialogat i concertat amb els representants locals, per tal de potencia el comerç local en el moment de creixement de la població.
Considero necessari potenciar la zona de reserva ecològica, els Estanys de Sils. Cal una actitud municipal més decidida, i proposo passar de las paraules als fets i constituir el consorci públic entre el ajuntaments de Sils, de Maçanet i l´ACA, Agencia Catalana del Aigua, depenent del Departament de Medi Ambient de la Generalitat. El POUM hauria d’evitar la invasió dels Estanys, tant per l´expansió de sòl industrial com de residencial. En aquest sentit cal una reconsideració a fons del pla parcial de Mas Sabe, que és evident que no es pot considerar al marge del POUM.
Degut a la importància del POUM per la vida actual i en els propers anys de les persones que viuen i treballen a Sils, i degut a que és un tema de tanta transcendència social, política i econòmica, es mereix que sigui resolt amb la màxima participació ciutadana i resolt finalment amb el major consens social i polític possible. Per això considero necessari i proposo que l’aprovació definitiva del POUM es faci per part de l’Ajuntament sorgit de les noves eleccions municipals del maig del 2007.
Cal que la campanya d’eleccions municipals sigui el lloc on es faci un debat social, econòmic i polític de les implicacions del POUM i que la ciutadania pugui decidir a qui dóna el seu vot coneixent el model de Sils que proposa. No fer-ho així i pretendre aprovar el POUM depressa i corrents emparats en la actual majoria absoluta del govern municipal de CiU, és manifestar la por al debat, a la transparència i reconèixer la manca d’arguments propis davant de la població.
Proposo la celebració d’un REFERÈNDUM consultiu per què el poble decideixi sobre l’aprovació o no del POUM presentat i que la decisió final a prendre per part del ple municipal en el POUM sigui d´acord amb el resultat del referèndum.
Albert Miralles Güell
http://www.euiaccgg.org/ActualitatDetall.asp?EUiA_Id=432&
05-06-2006
.
2. Al·legacions al POUM (2ª part)
Aquestes al·legacions complementen les presentades amb el escrit de registre de entrada nº 1798. Mantenim totes les al·legacions presentades en aquell escrit i afegim aquestes.
En primer lloc, per tot l´exposat en aquelles al·legacions i en aquestes, demanem la retirada del POUM actual.
Cal donar mes temps a un debat democràtic i participatiu de tota la ciutadania de Sils, perquè puguem decidir responsablement el model de Sils que volem per els propers 15 anys. Mantenim que les properes eleccions municipals son el marc idoni per aquest debat i que la decisió final del ajuntament hauria de respectar el resultat de un refendum consultiu, una consulta popular, oberta a la participació de totes les silenques i silencs. Considerem imprecindible la realitzacio de la consulta popular sigui quin sigui el moment de la tramitacio del POUM, abans o despres de les properes eleccions municipals. Proposem que sigui el nou ajuntament, desprès de les eleccions municipals de Maig del 2007, qui presenti un nou projecte de POUM, tenint en compte totes les al·legacions presentades en aquest POUM actual.
Caldria evitar que un tràmit tant important com la decisió del POUM de Sils sigui resolt abans de les properes eleccions municipals, aprofitant-se CiU de que ara disposa de una majoria absoluta aconseguida quan ningú havia sentit parlar del POUM.
Es adherim a les propostes presentades per la Coordinadora de la Plana de la Selva, que demana un Pla Director Urbanístic per gestionar millor el territori, amb una visió supramunicipal. Te tota la raó volen fer una ordenació territorial evitant duplicitats, que es donaran de segur amb un POUM a cada localitat. Tal i com diu la coordinadora – “Les noves infrastructures, l´AVE, la conversió en Autovia de la N-2, el procés d´urbanització o la aparició de nous polígons industrials, una major protecció dels connectors biològics, la biodiversitat i el paisatge, com també una gestió adequada de l´aigua i les zones forestals. En definitiva, planificar un creixement sostenible”.
Manifestem la nostre solidaritat amb els ajuntaments de Santa Coloma de Farners i de Riudarenes, afectats per el nou traçat presentat de la MAT, la linea de molt alta tensió, i ens oposem tant al nou traçat previst com a la linea mateixa, considerant que no es necessària.
Considerem que amb el creixement demogràfic i industrial previst en el POUM no es garanteix que sigui sostenible el sistema de sanejament ni tampoc es garanteixi i sigui sostenible l´abastament domèstic i industrial amb els recursos hidrics disponibles.
Estem d´acord amb els Independents de Sils quan manifesten la seva oposició al pla parcial de Mas Sabe. Recolzem el seu vot en contra, per la forma en que es va iniciar l´expedient, a instància del propietari dels terrenys i per informes de Medi Ambient, que indicaven la manca d´idoneitat de la ubicació.
Ens manifestem en contra de Mas Sabe com a polígon industrial. Son 25 Ha. situades a menys de 800 mts. del PEIN Estanys de Sils i pel que fa a la possible afectació a la zona humida demanem una avaluació d´impacte ambiental, d´acord amb el decret 382/ 1992 del PEIN. Considerem que no te sentit que no te sentit convertit Mas Sabe en polígon industrial mentre no estigui esgotat tot el sol industrial disponible a Sils, però tot i axi, caldria posar per davant sempre les possibles afectacions als Estanys de Sils.
En la zona de l´esglesia, es preveu un nou vial de circunvalacio, que s´apropa casi al límit del PEIN, fet que provocarà una important contaminació sonora per efectes del tràfic de vehicles que ara no existeix, per tant proposem estudiar altres alternatives.
En la zona de “Puratos” es proposa l´ampliacio de 2,2 Ha. del sol urbà, amb la clau A7.2 Indústria aïllada que afectarà terrenys forestals. Aquest sol ara era no urbanitzable i considerem que cal posar en dubte el canvi proposat degut a la massa forestal afectada.
“El Sorrell”, es preveu un nou sector de terciari i serveis privats de 20 Ha. paral·lel a la N-2. Es a una distancia mínima entre els 120 i els 300 mts. del PEIN Estanys de Sils. Tenint en compte que esta previst el desdoblament de la N-2, es pot agreujar l´efecte barrera i augmentar l´aillament del espai. Considerem que el mateix POUM desautoritza aquesta proposta al establir “com a objectiu ambiental garantir les connectivitats ecològiques i paisatgistiques necessàries per al manteniment de la diversitat i la salut dels ecosistemes”. També diu “evitar i minimitzar l´aillament dels espais naturals i mantenir la permeabilitat ecològica del territori”, y també “minimitzar l´efecte barrera sobre la fauna, degut a les infrastructures de comunicació”.
Hi ha prevista reserva de sol per la carretera C-63, desde Santa Coloma de Farners a Maçanet de la Selva. Considerem que aquest nou traçat també afecta al PEIN dels Estanys de Sils, que proposem que han de quedar protegits per davant de qualsevol altre consideració.
Considerem imprescindible una avaluacio d´impacte ambiental previa en qualsevol actuacio del POUM que tingui la minima afectacio al PEIN Estanys de Sils.
Trobem a faltar al POUM una preocupacio per la movilitat sostenible i al transport public.
Tambe en els criteris de cara a la edificacio i la construccio dels edificis amb criteris de sostenibilitat i estalvi energetic.
Demanem una explicacio de les raons per les que la zona UA-3. Capdevila te un index d´edificabilitat bruta total de 1,25 m2 sostre/m2 sol, i la UA-1. Sector central la te de 1,22. Excepte la zona UA-2. Av. Montserrat que en te 0,84, totes les altres zones son amb index per sota de 0,5. Proposem la revisio d´aquesta anomalia amb uns criteris mes homogenis.
Proposem la constitucio del Consell de Sostenibilitat, amb participacio oberta a entitas, partits, coleectius i persones interesades, per fer el seguiment de les actuacions previstes en el PALS ( Pla actuacio local sostenibilitat ).
Celebrem les paraules dites per un membre del equip de govern local en el acte public sobre el POUM organitzat per ICV- EUiA el pasat dia 29, en les que va exposar la voluntat del govern local de aceptar al.legacions sI compten amb suficient suport. A tall d´exemple va dir que a Mallorquines, si el 90 %, o inclus el 80 % dels veins estaban en desacord amb el previst al POUM, el carrer seguiria tal i com es ara.
Per afavorir la comunicacio i per facilitar la recerca dels consens expresat per el membre del equip de govern proposem que a partir d´ara, al acabar els plens s´obri un torn de paraules en els que les ciutadanes i els ciutadans de Sils puguin interpelar al membres que considerin de l'ajuntament.
Per ICV –EUiA, Albert Miralles Güell. Pere Porter 20. Sils.
Font: La Veu de Sils, consulta: 24/02/07
[@more@]
Els Mossos busquen l'arma del crim de Sils entre els ganivets d'una indústria càrnia
Els agents van sospitar d'un xinès que hi treballa i que tenia un tall en un braç
M. ÀNGELS PAGÈS / TURA SOLER. Sils
El ganivet amb què van clavar set punyalades a la cuinera de Sils Consol Galceran no es localitza. Els Mossos l'han buscat per la zona del crim i també a la indústria càrnia de Sils on treballa un grup de xinesos que diàriament passa pel vial on van matar la dona. Els responsables de la sala d'especejament tenen un registre on anoten les desaparicions de les eines, i els Mossos els van fer comprovar si havien perdut algun ganivet en els quinze dies anteriors al crim. Aquells dies, però, no n'havien trobat a faltar cap, i tampoc ha plegat ni ha faltat a la feina cap xinès. S'havia sospitat inicialment d'un d'ells, que tenia un tall en un braç.
A partir dels controls que els Mossos fan diàriament al vial on van assassinar Consol Galceran, s'ha seguit la pista a un col·lectiu de xinesos que hi passa diàriament per anar de les Mallorquines (on viuen) fins a l'empresa Industrias Cárnicas Vilaró (on treballen). A banda d'interrogar-los quan van a la feina, els Mossos també han anat a buscar l'arma a l'escorxador. Els responsables de la sala d'especejament els entreguen a l'inici del torn els ganivets, i al final els han de tornar. Si algun dia en falta cap, s'anota en un arxiu, i aquest és el que els Mossos han revisat. Han constatat que en els quinze dies anteriors al crim no n'havia desaparegut cap i tampoc havia faltat ningú a la feina, a part d'uns treballadors que feia dies que estaven de baixa. La recerca de l'arma -un ganivet de grans dimensions- continua sent una assignatura pendent ja que tampoc es va trobar a la zona, malgrat que es va buscar entre matolls i als jardins de les cases particulars. Chen Jiz és un dels xinesos controlats pels Mossos quan passa a peu pel vial, i explica que cada vegada li pregunten el mateix: on va, d'on ve i com es diu. També es van interessar pels seus compatriotes, i de fet aquests asseguren que també són interrogats pels Mossos. Els agents, segons explica aquest col·lectiu, van sospitar inicialment d'un xinès que té una ferida d'arma blanca recent en un braç. Pel que sembla, se la va fer treballant, abans del crim. Els xinesos són un col·lectiu força abundant a Sils i treballen majoritàriament en escorxadors, tot i que l'Ajuntament no els té comptabilitzats perquè tan aviat n'arriben com en marxen. A Riudarenes -la població veïna- també n'hi ha, i treballen al mateix sector, però de moment no han estat investigats.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1468459
04/08/2005
[@more@]
L'Ajuntament de Sils no sap com posar fi a una plaga de gairebé 500 coloms
La gran quantitat d'ocells s'ha convertit en un autèntic problema i es busquen alternatives per reduir-ne la població
ANNA PUIG . Sils
L'augment del nombre de coloms a Sils s'ha convertit en un autèntic problema pels veïns i l'Ajuntament. Una plaga de 500 ocells ocupa el campanar de l'església i es mengen el pinso d'una granja de vedells que hi ha molt a prop. Els vianants també n'han patit les conseqüències, per la brutícia i el soroll que generen. El problema que ara es planteja és com eliminar aquesta plaga. L'Ajuntament ha tapiat les obertures de l'església perquè no hi criessin i va cridar uns caçadors perquè disparessin contra els coloms per reduir-ne la població. Però el mètode no ha funcionat ni ha convençut els veïns.
Fa set anys es va deixar anar una parella de coloms pel sector de l'església. I en poc temps la família ha crescut considerablement. Ara són prop de 500 els que ocupen el campanar, es mengen el pinso de la granja de vedells que hi ha a prop i causen inconvenients de tota mena als veïns. El soroll en algunes ocasions és insuportable i embruten els carrers. «Alguna veïna ha patinat per culpa dels excrements dels coloms», explica el regidor de Governació, Antoni Tello (CiU). La primera mesura que es va prendre va ser tapiar les obertures de l'església per evitar que hi criessin i ho fessin malbé tot. Els coloms, però, ara es concentren al campanar i es traslladen fins a la granja del costat quan tenen gana. La propietària ja s'ha queixat en diverses ocasions a l'Ajuntament, el qual va consultar al Departament de Medi Ambient per saber qui tenia competència en aquestes situacions. «Ens van dir que ho havíem de solucionar nosaltres mateixos perquè la plaga es trobava dins el nucli urbà i vam començar a buscar alternatives per reduir-ne la població. Pensem que no s'han d'exterminar però sí controlar la seva reproducció», va dir Tello. Una possibilitat era portar algun altre animal, com un aguilot, perquè els espantés però això podria perjudicar la fauna que hi ha a la zona dels estanys. Llavors es va pensar que un grup de caçadors, aprofitant l'època de caçera, podrien disparar contra els animals. L'oferta la van acceptar els caçadors de Vilobí i la primera prova es va realitzar fa una setmana.
La policia local va estar controlant tota l'operació, però alguns veïns es van queixar perquè els caçadors disparaven en direcció al poble i no cap als estanys i alguns animals van caure a les teulades i als patis d'algunes cases. «Hem de demanar disculpes als veïns per no haver-los avisat de tot això però la nostra intenció era trobar la millor solució per regular la població de coloms», va dir Tello. De moment, l'operació amb caçadors no s'ha tornat a repetir i la plaga de coloms continua al municipi. Segons va explicar Tello, l'Ajuntament s'esperarà uns dies i estudiarà altres possibilitats que no siguin tan molestes pels veïns. «Però el que està clar és que hem de fer alguna cosa», va finalitzar el regidor.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=-451237
27/01/2003
[@more@]
Sils projecta una ambiciosa ampliació urbanística que preveu fer 700 habitatges
Es farà en uns terrenys de 7 hectàrees situats davant l'ajuntament
ANNA PUIG . Sils
L'equip de govern de Sils està enllestint un dels projectes més ambiciosos d'aquest mandat que suposarà la construcció d'uns 700 habitatges, prop del carrer Major, en els terrenys que hi ha davant l'ajuntament. Es tracta d'una zona amb una superfície de set hectàrees, encara per urbanitzar, en què es construiran pisos, cases aïllades i arrenglerades. L'augment de població que es preveu en un futur ha creat, segons el govern local, la necessitat d'afrontar un obra important pel municipi. L'equip de govern assegura, però, que, tot i la quantitat d'habitatges, s'opta per la qualitat i no per la quantitat.
«Tenim una preocupació especial perquè aquest projecte reunexi les millors condicions possibles ja que es tracta d'una de les amplicacions urbanístiques més importants de Sils en els darrers anys», explica l'alcalde, Joaquim Rovira (CiU). Aquest i el mateix regidor d'Urbanisme, Antoni Tello (CiU), reconeixen l'espectacular creixement que ha experimentat la població els darrers anys, la qual cosa els fa preveure que aquest augment continuï en un futur. «Això ens planteja una necessitat de construir més habitatges i aquests terrenys són dels pocs que estan ben situats i que poden acollir una obra d'aquestes característiques», explica Antoni Tello. Concretament, es tracta dels terrenys per urbanitzar que estan situats just davant l'Ajuntament, prop del carrer Major, i que tenen un superfície de set hectàrees. Allà s'hi construiran pisos, cases aïllades i també d'arrenglerades. «Calculem que en total seran uns 700 habitatges, encara que això fa de mal dir si el projecte encara no està finalitzat», matitza el regidor.
Qualitat. L'objectiu de l'Ajuntament és facilitar la construcció de cases i pisos però sense cap intenció -diuen- de caure en la massificació sinó de potenciar la qualitat dels futurs habitatges. «Aquesta és la característica que ens ha distingit i ho volem continuar conservant», comenta Rovira, que continua dient: «Per això tenim cura de conservar i fer noves obertures i zones verdes.» De moment, ja s'ha fet la compra dels terrenys i el projecte està en la fase final. «La nostra idea és començar les obres al més aviat possible», anuncia Tello.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=-457511
03/02/2003
[@more@]
1. Les obres a la Selva, a bon ritme
ANNA PUIG. Hostalric
La Selva va ser la primera comarca gironina on van començar els treballs de construcció del TAV. D'això ja fa gairebé tres anys. En l'actualitat, es continua fent moviments de terres, construint talussos i col·locant plataformes i altres estructures per on, en un futur, transitarà el tren d'alta velocitat. Segons fonts d'Adif, l'empresa pública que dirigeix els treballs d'aquest tram del TAV, s'està executant la part més laboriosa del projecte, que és la construcció de la plataforma. La instal·lació de la via i la catenària és insignificant, en relació amb les obres.
Tal com continuen explicant les mateixes fonts, el muntatge de la via es fa de manera contínua a tot el tram gironí del TAV. És a dir, tot i que hagin acabat les obres de la plataforma, a la Selva no es posarà la via fins que no hagin acabat els treballs fins a la frontera. «La via es col·loca amb una maquinària especial i el procés és molt ràpid», segons l'Adif. Així, aquest organisme té fixat el 2009 com a horitzó per acabar les obres a la Selva –tot i que la plataforma podria estar feta molt abans.
27 QUILÒMETRES I DEU VIADUCTES
Els quatre trams del TAV a la Selva sumen un total de 27,2 quilòmetres de via. Es construiran deu viaductes, dos apartadors –que són una via lateral perquè els trens puguin desviar-se i estacionar– i tres túnels.
El tram Riells i Viabrea-Massanes té una longitud de 9 quilòmetres i travessa aquests dos municipis i Sant Feliu de Buixalleu i Hostalric. Les obres les realitza l'empresa Ferrovial Agromán. El tram Massanes-Maçanet fa uns 5,2 quilòmetres i els treballs van a càrrec de la UTE formada per Sacyr, SAU, Cavosa i Scrinser. El tram següent és Maçanet-Sils, de 5,7 quilòmetres, i el projecte l'executa la UTE Emerita de Obras i Hispánica. Finalment, queda el tram Sils-Riudellots, que fa 7,3 quilòmetres. L'adjudicatària és Sacyr i Scrinser.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2221234
07/01/2007
.
2. El cost del TAV a les comarques gironines superarà els 2.300 milions d'euros
El tram més car és el transfronterer, entre Perpinyà i Figueres, seguit del subterrani a Girona
ORIOL MAS. Girona
Un número de deu xifres: 2.337.760.351 euros. Aquests són els diners que a hores d'ara es calcula que es gastarà l'Estat en la construcció del tren d'alta velocitat a les comarques gironines, sumant-hi tots els trams, tant els que ja s'estan fent com els que encara estan en projecte. De fet, aquest concepte és el que s'endú una bona part del pressupost de l'Estat en inversions per a les comarques gironines el 2007. El tram més car és el de Perpinyà a Figueres, que inclou el túnel transfronterer i costarà cap a mil milions d'euros, seguit del tram entre Riudellots i Sant Julià de Ramis, amb el cobriment a Girona, Sarrià i Sant Julià. En canvi, el tram entre Sils i Riudellots, de poc més de set quilòmetres, és el més barat de tots, amb un cost de poc més de 30 milions.
Els túnels transfronterers i el pas subterrani a Girona són els principals causants del cost de 2.300 milions d'inversió que suposarà el tren d'alta velocitat. El primer d'aquests dos trams costarà 952 milions d'euros, amb 44 quilòmetres de recorregut, i en el cas de Girona seran més de 768 milions per a poc més de 17 quilòmetres. Aquest tram, doncs, és el que tindrà el preu per quilòmetre més car, amb 44 milions d'euros per quilòmetre, deu vegades més que el tram més barat, que serà de Sils a Riudellots, on cada quilòmetre costarà poc més de 4 milions.
D'altra banda, les millores introduïdes en la variant del Pla de l'Estany, el tram entre Cornellà del Terri i Vilademuls, també han encarit el projecte, on en aquest punt costarà 126 milions, deu més que la variant de Figueres. El tram de la Selva representarà una despesa de poc més de 200 milions, i està dividit en cinc trams més petits que actualment ja estan en obres.
Darrerament, el Ministeri de Foment ha posat a licitació el tram entre Sant Julià de Ramis i Pontós, i la setmana passada va presentar l'estudi informatiu del tram de Figueres.
25,6
vegades el pressupost de Girona.
El projecte del TAV multiplica per més de 25 el pressupost de l'Ajuntament de Girona per al 2007, que és de 91,2 milions d'euros. Només el tram entre Riudellots i Sant Julià de Ramis –que inclou el pas subterrani a Girona– costa 768,2 milions d'euros, vuit vegades i mitja el pressupost de la ciutat.
500
milions menys que el DPTOP.
Els diners que s'invertiran en el TAV a la demarcació són només uns 500 milions menys que la inversió del departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat en xarxa ferroviària, carreteres, ports, aeroports i transport públic i de mercaderies pressupostada durant tot el 2006 per a tot Catalunya, que va ser de 2.863 milions d'euros.
7,8
vegades el pressupost del Barça.
El pressupost del Barça per aquesta temporada 2006/2007 és d'uns 300 milions d'euros, cap a vuit vegades menys que el cost de les obres del TAV a les comarques gironines.
769
escoles noves.
Construir una escola nova costa habitualment entre 2,5 i 4 milions d'euros. Posant-hi una mitjana de 3 milions, els diners destinats al TAV a les comarques gironines servirien per construir 769 escoles. Més del doble dels centres educatius actuals, que és de 380, aproximadament.
menú per a tots els gironins durant un any.
Amb els 2.300 milions del TGV es podria pagar un menú diari de 9 euros a cadascun dels 687.331 gironins empadronats a finals del 2006 durant els 365 dies de tot un any. I encara sobrarien gairebé 80 milions d'euros. Per anar a fer el toc.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2221231
El cost del TAV a les comarques gironines superarà els 2.300 milions d'euros
07/01/2007
3. Expropiacions. Una quinzena de propietaris van signar ahir a Sils les actes d'expropiació del segon tram d'afectació del TGV. En aquest municipi, les obres estan bastant avançades en el primer tram i, segons l'alcalde, Joaquim Rovira, no s'ha produït cap incident, «a banda de les molèsties que causa el pas dels camions». Entre els dos trams, el traçat és d'uns 4 quilòmetres i passa a prop de la urbanització de Vallcanera. Afecta terrenys agrícoles i un habitatge de segona residència.
Expropiació pel TGV a Sils
El Punt, 12.11.2004 | ANNA PUIG
[@more@]
Foment atribueix el retard del desdoblament de l'N-II a la Selva al procés d'expropiacions
En canvi, els alcaldes no tenen constància de cap problema
ANNA PUIG. Girona
Foment s'ha excusat del retard de les obres de desdoblament de l'N-II al pobles de Maçanet, Vidreres i Sils dient que han sorgit «dificultats» per adquirir els terrenys afectats. Els alcaldes, però, no tenen constància de cap problema amb les expropiacions i atribueixen l'endarreriment a les modificacions que s'han introduït en el projecte a petició dels ajuntaments.
Les obres de desdoblament de l'N-II entre Sils i Maçanet ja estan adjudicades però encara no s'hi ha fet res. La secretària general d'Infraestructures, Josefina Cruz Villalón, va manifestar ahir en el Congrés, a instàncies d'una pregunta del PP, que la demora es deu a la «falta de disponibilitat dels terrenys». Tot i això, va indicar que durant aquest novembre el ministeri efectuarà els dipòsits previs de les quantitats establertes en les actes d'expropiació.
Segons va continuar dient, Foment s'ha topat amb dificultats a l'hora d'arribar a acords amb els propietaris de les finques. «I tot i que en aquest cas hi ha una entesa amb un volum alt d'afectats, n'hi ha prou amb algunes negatives perquè l'obra no es pugui començar», va dir Cruz Villalón.
ELS ALCALDES DISCREPEN
Totalment contrària és la informació que aporten els alcaldes de Maçanet, Vidreres i Sils, que no tenen cap constància de problemes en les expropiacions. Tots tres afirmen que ja s'han fet els tràmits per adquirir els terrenys, que són les actes d'expropiació –moment en el qual els afectats poden fer les al·legacions pertinents– i les actes d'ocupació –acord final i entrega a compte d'una part de la quantitat econòmica pactada–. «Això que diuen és mentida. Les expropiacions estan fetes des de fa mig any», diu l'alcalde de Maçanet, Antoni Trincheria. Al seu parer, el retard es deu a les diverses modificacions que s'han introduït en el projecte a petició dels mateixos ajuntaments. Les principals són una nova distribució en el nus de comunicació on conflueixen la C-35 i l'N-II, a Maçanet, i la incorporació d'un pas entre Sils i Vidreres a l'altura de Can Butinyà. Jordi Daranas i Joaquim Rovira, alcaldes de Vidreres i Sils, tampoc tenen coneixement d'entrebancs en les expropiacions i afirmen que, a part d'un parell de gasolineres, la majoria de terrenys afectats són camps agrícoles.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2129099
09/11/2006
[@more@]
