Les restes del pont medieval (segles XIV-XV) de la riera de Vallcanera, al camí ral que menava a Sils, han aparegut durant la recerca que, per encàrrec de l'Ajuntament, ha fet un equip d'arqueòlegs de l'empresa Janus.
«Reapareix» un pont medieval de Sils.
06.10.2003 | R.E.[@more@]
Més parròquies que rectors
La falta de vocacions juntament amb les jubilacions fa que molts rectors s'hagin de fer càrrec de diverses parròquies. Per exemple el mossèn Ramon Alventosa, que a partir de l'1 de setembre es farà càrrec de les parròquies de Riudarenes i l'Esparra, ja ho és de Santa Coloma de Farners. El rector de Sils i Vallcanera, Joan M. Amich, també ho és de Maçanet; el de Quart, Pere Bellvert, ja porta la parròquia de Llambilles, i Jordi Pou, que passa a fer-se càrrec de la parròquia de Sant Julià de Ramis, ja ho és de la de Medinyà. Un cas a destacar és el del mossèn Enric Plantés, que a banda de les dues parròquies i les dues vicaries que assumirà a partir de divendres és rector de Llagostera. I dins d'aquesta mateixa situació hi ha el mossèn Salvador Gras, que a banda de les noves vicaries és rector de Caldes. Entre alguns dels canvis, cal destacar que qui fins ara era rector de la parròquia de Sant Salvador d'Horta de Girona se'n va a Sant Feliu de Guíxols i el rector de l'església del Mercadal en portarà dues. Quant als nomenaments d'arxiprestes, Enric Costa portarà la zona dels Àngels-Llémena; Narcís Costabella, l'Alt Empordà; Josep M. Castellà, Montgrí-la Bisbal; Martirià Brugada, Costa Brava Centre; Lluís Solà, de l'Alt Fluvià, i Enric Plantés, de la Selva.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2038822
El Punt, 30.08.2006
Canvis de rectors
El Bisbat va fer públics nomenaments que afectaran una vintena de parròquies en assignar-los un nou rector. Josep Ma. Amich rep Serinyà, Centenys i Usall juntament amb Borgonyà i Corts. Josep Gispert serà responsable de Santa Maria i de Sant Genís, tots dos a Palafolls. Felip Hereu, delegat d'orientació vocacional, pren càrrec de Santa Maria de Pineda de Mar i Sant Pere de Riu. Ferran Jarabo anirà a Agullana i Darnius, i serà encarregat de la Vajol. Josep Maria Marquès, arxiver de la diòcesi, s'encarregarà de Sils, Riudarenes, l'Esparra i Vallcanera. Santiago Parejo continua de vicari a Sant Pere de Figueres però rep les rectories de Borrassà, Ordis, Siurana i Vilamalla. Jordi Reixach passa de vicari de Sant Josep, a Girona, a rector de Fornells de la Selva; i Joan Triadó, delegat de catequesi, rep Corçà, Caçà de Pelràs, Casavells, Matajudaica i Ullastret. Josep Ma. Garcia serà rector de Sant Martí Vell a més de capellà del santuari dels Àngels, i, per últim, Josep Barcons va ser nomenat arxiprest de Farners i Montseny.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=-20410
El Punt, 1.09.2001 | G.F.
[@more@]
1. Martí Nogué és el nou cap de llista d´Independents per Sils-Progrés Municipal
DDEG, SILS.
Martí Nogué serà l´alcaldable d´Independents per Sils-Progrés Municipal després d´haver estat triat pels membres d´aquesta formació. Nogué, regidor des de les eleccions de 1999, es presentarà per primera vegada com a alcaldable a aquest municipi de la Selva.
Nogué, de 51 anys d´edat i que treballa al cos de Bombers de la Generalitat, té com a principals objectius «reequilibrar l´actual situació urbanística de Sils», que ha definit com «un desastre que està fent malbé tot el municipi».
En cas de no assolir l´alcaldia, el candidat es conformarà amb «trencar l´actual majoria absoluta de Convergència i Unió, que ha perdut les formes i governa sense cap mirament envers els que no pensem com ells».
http://www.diaridegirona.cat , 09/03/2007
2. Breu biografia:
Martí Nogué i Selva
50 anys. Resideix a Sils (Selva). Enginyer Tècnic Industrial.
Regidor del Grup Independents de Sils des de 1999.
Font: PSC. Biografies dels candidats per la província de Barcelona
3. L'equip IDS – PM 2007. Dades professionals.
1 – Martí Nogué Selva. 51 anys. És enginyer tècnic industrial i sotsinspector del cos de bombers de la Generalitat. Regidor durant vuit anys dins el grup Independents per Sils.
4. Els components de la llista que Independents de Sils – Progrés Municipal presentem a les properes eleccions municipals el 27 de maig del 2007.
1 – Martí Nogué.
2 – Joan Cot.
3 – Andreu Arredondo.
4 – Carles Taberner.
5 – Anna Suñé.
6 – Maria Ángels Carbones.
7 – Cristobal Gonzalez.
8 – Juan Carlos Blazquez.
9 – Joan Planas.
10 – Neus Gené.
11 – Narcis Figueras.
12 – Nati Adroguer.
13 – Xavier Triguero.
14 – Noemí Ortega.
15 – Albert Taberner.
http://ids-pmpersils.blogspot.com/2007/04/lequip-ids-pm.html
5. Una diputada socialista presenta la llista d´Independents
La diputada socialista al Parlament, Pia Bosch, va ser l´encarregada de presentar ahir la candidatura d´Independents per Sils-PM, que està encapçalada per Martí Noguer.
Divendres 20 abril 2007 Edició digital n. 2666
6. L'equip IDS – PM 2003
De dalt a baix i d’esquerra a dreta:
Xavier Triguero Genís, Maruja Fernandez Cabeza, Nati Adroger Esteban, Narcís Negre Carreras, Anna Mª Suñé Pujol, Marc Morales Freixes, Joan Andreu Arredondo Rodríguez, Joan Cot Porcell, Joan Planas Dantí, Neus Gené Massuet, Albert Miralles Güell, Martí Nogué Selva, Narcís Figueras Capdevila i Juan Carlos Blázquez Ramos.
http://ids-pmpersils.blogspot.com
[@more@]
1. L'Ajuntament de Sils preveu reconvertir la policia en un cos de vigilants i s'organitza una recollida de signatures per evitar-ho
L'oposició i alguns sectors del poble temen que pugui augmentar la inseguretat ciutadana
ANNA PUIG . Sils
'Ajuntament de Sils preveu aprovar avui en el ple la reconversió de la policia local en un cos de vigilants. L'oposició i alguns sectors del poble temen que pugui augmentar la inseguretat i han iniciat una recollida de signatures per evitar-ho. Per l'alcalde, Joaquim Rovira (CiU), el canvi de policia a vigilants redueix el cost econòmic i permetrà augmentar la plantilla i donar servei les 24 hores del dia -ara no es pot fer perquè només hi ha dos agents contractats.
Fins fa un mes, la policia local de Sils estava formada per dos agents. Dos d'ells van plegar i ara l'Ajuntament es planteja reconvertir el cos en vigilants. Segons va explicar l'alcalde, Joaquim Rovira (CiU), així és més econòmic augmentar la plantilla i permet donar un servei de 24 hores. «Després de consultar diversos ajuntaments hem arribat a la conclusió que és més apropiat tenir vigilants que policies i, a més, no ens agrada la idea que vagin armats», va explicar. Per Rovira, és més interessant tenir un cos ampli i una vigilància continuada durant tot el dia i adverteix del risc de contractar més policies. «S'han de formar a l'escola de Mollet i, després que estiguin ensenyats, es corre el risc que marxin a treballar a poblacions més grans», va dir. Segons el seu parer, la diferència de serveis entre un cos i l'altre és mínima i destaca que hi ha el suport dels Mossos d'Esquadra per situacions especials. No opina el mateix el grup Independents de Sils, a l'oposició, pels quals és necessari mantenir la policia i augmentar la plantilla. Per aquest motiu ahir van iniciar una campanya de recollida de signatures entre els veïns per presentar-les avui en el ple que ha de debatre i aprovar la substitució del cos. «És evident que la policia dóna més seguretat que els vigilants i volem que la gent se sensibilitzi amb aquesta qüestió», va manifestar Neus Gené, portaveu dels independents, segons la qual, la policia de Sils ha d'estar formada, com a mínim, per quatre agents.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=-715251
27.11.2003
.
2. L'oposició de Sils recull 500 firmes en 24 hores en contra de la reconversió de la policia local en un cos de vigilants
Els veïns assisteixen al ple per xiular la decisió que pren el govern
ANNA PUIG . Sils
El grup Independents de Sils, a l'oposició, va presentar, ahir en el ple, mig miler de signatures en contra de la reconversió de la policia local en un cos de vigilants. Els veïns que omplien de gom a gom la sala d'actes van xiular els regidors del govern (CiU), que van ser els únics que van votar a favor d'aquest punt, i van reclamar un esforç econòmic més gran de l'Ajuntament per evitar aquesta mesura. L'alcalde, Joaquim Rovira, va assegurar que «el poble estarà segur les 24 hores del dia».
La sala d'actes de l'ajuntament de Sils presentava ahir una imatge inusual. A diferència del que passa habitualment, un gran nombre de veïns van assistir al ple i molts d'ells van haver de seguir-lo a peu dret. Però la decisió de l'equip de govern no va variar malgrat que el públic manifestés el seu descontentament i que l'oposició presentés més de 500 signatures, recollides en poc més de 24 hores. El grup independent va qualificar la decisió d'error greu i va demanar a l'equip de govern que retirés la proposta per tal de realitzar una consulta popular. «La seguretat ciutadana és primordial i no té preu i per això cal meditar aquesta decisió», va manifestar la portaveu independent, Neus Gené. Els membres del seu grup van acusar l'alcalde de retallar despeses en aspectes essencials com ara la policia local. «I en canvi vostè s'ha apujat el sou un 70%», van manifestar. Pels independents, CiU ja està incomplint el seu primer punt del programa electoral, en el qual prometia incrementar la policia local. Al seu parer, les places que ara hi ha vacants es podrien cobrir fàcilment perquè hi ha molts aspirants. L'alcalde, Joaquim Rovira, va assegurar que la decisió s'ha pres després de fer consultes exhaustives a tots els nivells institucionals i va recriminar l'oposició perquè, segons va dir, havia desinformat el poble. «La policia i els vigilants fan gairebé les mateixes funcions. Els Mossos han d'assumir les que els pertoquen i a partir d'ara Sils tindrà un servei de seguretat ampli, amb sis vigilants, i les 24 hores del dia», segons Rovira.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=-716228
28.11.2003
.
3. A contracorrent
Els ajuntaments gironins tornen a apostar per incrementar el cos de la policia. Coincidint amb l'arribada dels Mossos d'Esquadra, entre 1993 i 1998 van desaparèixer onze policies locals, la majoria de les quals es van reconvertir en cos de vigilants, i també es va produir una reducció de les plantilles. Però darrerament s'ha capgirat la tendència i, els darrers tres anys, 29 municipis han convocat places d'agent municipal. Malgrat això, l'alcalde de Sils sosté que la majoria de pobles de la Selva han fet el procés que ara s'inicia al seu municipi.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=-715253
27.11.2003
.
4. Propostes ICV – EUiA
Proposem recuperar el cos de Policia Local. Ja que la majoria absoluta de CiU va convertir-lo en un cos de vigilants amb quasi nules competències. Cal una policia local amb competències legals per tal de combatre l'increment de la delinqüència i per fer front a les necessitats de seguretat d'una població en creixement (podria rebre denúncies i ja no caldria anar a Sta. Coloma, veieu el detall de competencies a la nostre WEB). També cal reclamar un major nombre d'efectius de Mossos d'Esquadra per tal de millorar el servei a la Comarca de la Selva. Així mateix, considerem necessari incrementar la cooperació entre ambdós cossos de seguretat, ara limitada per la naturalesa jurídica de l’actual cos de vigilants. Retornem la dignitat als Agents de la Policia Local !
Font: Pla de Govern publicat al bloc d' ICV – EUiA, 1 març 2007
http://laveudesils.blogspot.com
.
[@more@]
1. Industrias Cárnicas Vilaró, Història, tecnologia.
Història
Industrias Cárnicas Vilaró S.A. es constitueix com a societat anònima el 26 d'abril de 1976 pel nostre fundador Antonio Vilaró Casas, sota el nom d'Antonio Vilaró S.A. La nova empresa dóna resposta a una necessitat creixent per part del sector turístic de serveis i productes de major qualitat, derivada del boom del turisme, a Espanya en general i a la Costa Brava en particular, dels anys seixanta. En poc temps guanya un reconegut prestigi en el seu àmbit d'actuació, la qual cosa li permet créixer amb certa celeritat. Aquell any es construeix la seva primera planta productiva a Sils, Girona.
* Al 1989 amplia les seves instal·lacions amb la construcció d'una nova planta d'elaborats carnis, principalment productes ultracongelats (IQF), dotada dels més moderns mitjans productius i tecnològics, cosa que ens ha permès oferir productes de 1a qualitat.
* Al 1991 és una de les primeres plantes espanyoles a aconseguir l'homologació per al comerç intracomunitari sota el número E10.04170/GE CEE.
* Al 1996 es produeix un canvi en la direcció de l'empresa, amb el qual aquesta perd el caràcter familiar i esdevé una empresa 100% professionalitzada. Això provoca un canvi en els principis bàsics estratègics que guiaven l'evolució de la companyia entre els quals cal ressaltar el canvi en l'orientació comercial de l'empresa que evoluciona progressivament cap a una globalització total en el nostre àmbit de presència. Avui dia considerem la Unió Europea com el nostre mercat domèstic i hem reforçat notablement els esforços realitzats per entrar en tercers països independentment del continent al qual pertanyin. És una màxima en l'empresa: Volem ser presents a tots els països del món on estiguem autoritzats per estar-ho?
* Al 2001 es produeix una nova ampliació amb la construcció d'una nova planta de producció destinada a escorxador en una àrea industrial molt propera a Barcelona i a peu d'autopista que ha estat dotada de les més modernes instal·lacions. Això ens permet assegurar que disposem d'un dels escorxadors més moderns. Avui Industrias Cárnicas Vilaró S.A. és una de les empreses més importants i reputades del sector al nostre país, present permanentment a tots els països de la Unió Europea i regularment en 4 dels 5 continents del món. Un excepcional equip de joves professionals realment ben formats ha aconseguit el que fins al dia d'avui hem realitzat, i ens trobem preparats per afrontar els reptes que el futur ens ofereixi.
http://www.vilaro.com/inici.php?secc=info_h⟨=cat
Tecnologia
La tecnologia del sacrifici comprèn tots els treballs que es realitzen en el curs de l'obtenció de la carn, en el qual la mecanització ha assolit un elevat nivell. El procés del sacrifici es distribueix en: Atordiment, Dessagnament, Escaldament i pelada, Eviscerament i Especejament de la canal. Vilaró practica un sacrifici en línia contínua de propulsió ininterrompuda de les canals a través del tren de degollament i dessagnament. En la cadena de treballs, es divideixen les tasques en seccions d'actuació simultània. Al llarg de la cadena trobem recintes d'inspecció amb totes les garanties necessàries per al reconeixement de canals i òrgans. La refrigeració és una operació tecnològica bàsica per allargar el temps de conservació dels aliments peribles, ja que aconsegueix reduir el desenvolupament dels microorganismes, fins que s'arriba a la temperatura mínima de creixement per sota de la qual es paralitza totalment el desenvolupament dels gèrmens. El mètode utilitzat és la refrigeració polifàsica, que és un perfeccionament de la refrigeració de xoc en fer que la temperatura ambient no augmenti progressivament, sinó que es mantingui constant durant un termini determinat, per després elevar-se. La paraula grega “higieinos” comprèn els conceptes de sa, net, íntegre, correcte i probe. Nosaltres mantenim tots aquests conceptes en les relacions existents entre Tecnologia i Higiene i no reduïm aquesta última a una microbiologia aplicada basada en la determinació de paràmetres quantitatius referents a espècies microbianes d'importància rellevant.
http://www.vilaro.com/inici.php?secc=tecnologia⟨=cat
2. La direcció d'Indústries Càrniques Vilaró
Javier Frade Gobeo es va fer càrrec de la direcció d'Indústries Càrniques Vilaró, de Sils, quan aquesta empresa va fer suspensió de pagaments el 1993. Aquell any l'empresa va obtenir un total de 16 milions d'euros de vendes, xifra que es va situar en el 2005 en els 160 milions i preveu una facturació per al 2007 de 200 milions. «Tenim creixements durant cinc anys consecutius per sobre del 30%», diu. Actualment, l'empresa, té una producció de 22.000 porcs setmanals i compta amb 240 treballadors a Sils i uns noranta a Granollers.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2172566
28/11/2006
3. Indústries Càrnies Vilaró de Sils estudia obrir una planta a Polònia o Hongria
O.P./ACN, SILS/BARCELONA
Indústries Càrnies Vilaró amb seu a Sils i dedicada al sacrifici, escorxament i a l´ultracongelat de carn de porc, es plantejar l´obertura d´una planta a Polònia o Hongria per acostar la producció als països de l´Est, un dels mercats de destí que vol treballar la companyia gironina. Vilaró assegura que l´estratègia de la companyia a curt termini és augmentar les vendes a França i Rússia a través d´una redefinició de l´estratègia comercial en aquests països, així com créixer en els països de l´est d´Europa i consolidar la seva posició en els mercats actuals. No obstant, la firma càrnia creu que la gran oportunitat del creixement futur se centra en els mercats asiàtics, principalment al Japó i Corea, així com també a Sud-àfrica. La seva presència en aquests territoris es concretarà a principis de 2008.
Així ho van assegurar ahir els responsables de la companyia en una presentació a Barcelona. Càrnies Vilaró preveu facturar aquest exercici més de 200 milions d'euros, davant dels 185 milions d'euros obtinguts el 2006.
Pel que fa a projectes més recents, el comercial de la companyia David Mollà va explicar que han establert una «joint venture comercial» amb una empresa georgiana que els permetrà expandir-se a Rússia, on fins ara no tenien una posició «gaire significativa».
Per la seva banda, el director general d'Indústries Càrnies Vilaró, Javier Frade, va assegurar que són una empresa de «referència» en l'àmbit estatal, mentre que en el marc europeu es va definir com a «autèntics nans». Els principals països productors europeus són Dinamarca i Alemanya.
Amb l'entrada dels nous països de la UE les «variables competitives» han canviat «substancialment», va afirmar Frade. I va afegir que fins ara el valor diferencial d'una companyia era la mà d'obra, perquè en costos no es podia competir, però ara, ja no val el producte a un preu raonable sinó la marca Vilaró, la qual, segons el seu entendre, ha de diferenciar un producte d'alta qualitat. Frade va afegir que «com més gran és el grau de globalització de l´empresa, més alta és l´especialització i més valor afegit s´aporta al client i, en conseqüència, s´obté un major benefici».
Primera exportadora de l´Estat
L'any 2006 la companyia gironina ocupava la primera posició en el rànquing de les principals exportadores de carn de porcí del territori espanyol, i la quarta en producció de carn, per darrere d´El Pozo de Múrcia, Vall Companys de Lleida i Grupo Jorge de Saragossa. El 2006 la companyia va facturar un total de 185 milions d'euros dels quals el 40% -80 milions d'euros- van procedir de les vendes al mercat espanyol, i el 60% restant -105 milions d'euros- de les exportacions.
Indústries Càrnies Vilaró va ser fundada per Antoni Vilaró l´any 1976 i va créixer ràpidament gràcies a demanda del sector turístic de productes de qualitat. L´any 1989 duu a terme la primera ampliació de les seves instal·lacions amb la construcció d´una nova planta d´elaborats carnis, principalment productes ultracongelats, i l´any 1991 esdevé una de les primeres firmes de l´Estat espanyol a obtenir l´homologació per al comerç intracomunitari.
L´any 1993 l´empresari Antoni Vilaró demana a Iñaki i Javier Frade -fundadors de la firma Frade Gobeo, Direcció General d´Empreses-, un estudi de la seva empresa. Frade Gobeo, després d´analitzar la situació empresarial de la companyia, constata que allò que necessita la càrnia no és simplement una anàlisi, sinó un director general que supleixi la carència d´un successor al capdavant de l´organització i gaudeixi de la confiança del patró. Javier Frade s´incorpora a Càrnies Vilaró com a director general l´any 1993.
L´any 2001, la companyia escomet una nova ampliació amb la construcció d´una nova planta de producció destinada a escorxador, ubicat a Granollers (Matadero Salida 13). El 2003, la companyia va impulsar un pla d'inversió, de 15 milions d'euros, per a ambdues plantes el qual finalitzarà a principis del 2008, actuació que permetrà arribar als 30.000 sacrificis a la setmana, davant dels 24.000 actuals. L'empresa disposa d'una plantilla de 300 treballadors.
Diari de Girona, DIJOUS, 21 DE JUNY DE 2007 Edició digital n. 2728
4. Indústries Càrnies Vilaró de Sils exportarà al Japó i Corea el 2008
M.A. LUQUE. Barcelona
L'empresa Indústries Càrnies Vilaró, amb seu a Sils i que es dedica al sacrifici, l'escorxament i ultracongelats de carn de porc, exportarà al Japó i Corea a principis de l'any que ve. Amb aquesta estratègia expansiva cap a l'Àsia, que en el futur inclourà la Xina i les Filipines, aquesta companyia pretén obrir nous mercats per combatre els efectes de l'entrada a la Unió Europea dels països de l'Est.
Indústries Càrnies Vilaró és la primera empresa exportadora del sector carni de l'Estat amb vendes a fabricants de xarcuteria de França, la Gran Bretanya, Itàlia, Alemanya, Portugal, Grècia, Dinamarca i Holanda. El director general de la companyia, Javier Frade, va assegurar que amb l'aparició dels països de l'Est caldrà apostar pel «valor afegit i vendre la marca Vilaró». A més, Frade va indicar que està «investigant» la possibilitat de construir una planta a Hongria o Polònia per competir més a prop amb els líders del sector, d'Alemanya i Dinamarca. De moment, ja ha establert una aliança comercial amb una empresa georgiana per expandir-se a Rússia.
L'empresa va facturar l'any passat 185 milions, dels quals un 60% són d'exportacions. Frade espera que el 2007 se superin els 200 milions. La companyia ha invertit 15 milions d'euros en les plantes de Sils i Granollers.
[@more@]
Aplec de les Ofrenes
La festa dels panets beneïts
Vallcanera i Sils (la Selva), segon diumenge i divendres abans de Rams
Els pobles de Vallcanera i Sils (la Selva) celebren l'Aplec de les Ofrenes, també conegut com a Festa del Pa i l'Empenta. Es tracta d'un peculiar ritus de protecció que, pels volts de Rams i abans de l'inici de la Setmana Santa, posa de manifest la sacralitat del pa entre la comunitat cristiana.
L'origen de la festa és incert, però sembla que sorgí l'any següent a una terrible pedregada que va devastar les collites de blat de la zona. A partir d'aleshores es va fer la prometença que, després del batre i com a prevenció de posteriors adversitats, es realitzaria una col·lecta de blat -en el cas de les cases de pagès- o bé de diners a la resta. Amb els donatius, els flequers farien panets d'una lliura. L'últim dia de la capta, el dia de la Mare de Déu dels Dolors, es repartien els panets, prèviament beneïts, davant de l'església. Entre empentes i batzegades -d'aquí el nom de la festa- els assitents intentaven aconseguir-ne un.
En l'actualitat la festa es celebra el segon diumenge abans de Rams a Vallcanera i el divendres abans de Rams a Sils.
La festa en amdúes poblacions té la mateixa estructura en dues parts: al matí, es realitza la benedicció de les ofrenes (els panets) a l'església parroquial i per la tarda, a les 17:30 h audició i ballada de sardanes, durant la qual es sorteja un xai. L'acte central de la festa és el repartiment de panets beneïts a tots els assistents, que es fa coincidint amb la posta de sol.
Text: Redacció festes.org[@more@]
Anoro encapçala la llista de CiU amb la intenció de revalidar la majoria absoluta
DDEG, SILS.
El cap de llista de Convergència i Unió a Sils per als propers comicis municipals, Francesc Anoro, va presentar ahir alguns dels noms que concorreran a la candidatura a la vegada que va destacar que la intenció de la coalició és seguir governant Sils amb la majoria absoluta que mantenen des de fa 28 anys. Anoro es va acompanyar en la seva presentació per la diputada de CiU al Parlament, Irene Rigau.
La candidatura d´Anoro, actual regidor de Medi Ambient, Sostenibilitat, Indústria, Comerç i Turisme, estarà integrada pels també edils Marc Capdevila, Anna Vitlloch, Claudi Brossa i Margarita Roca, tot i que no es va desvetllar quins llocs de la llista ocuparan. Annoro va prometre una candidatura «formada per gent entre 30 i 50 anys» que comptarà amb dues o tres cares noves.
Respecte a les propostes de govern per al proper mandat, Annoro va destacar la intenció de continuar els projectes que ha engegat l´actual equip de govern i treballar la participació ciutadana davant els grans canvis «culturals i socials» que ha experimentat Sils en els darrers anys.
L´actual cap de llista convergent, regidor des de 1995, de 58 anys i treballador d´una empresa d´alimentació, substitueïx l´actual alcalde Joaquim Rovira, que ha estat 24 anys al capdavant del consistori de Sils, un fet que Annoro va destacar com «un gran repte».
Diari de Girona, 23.03.07
Francesc Anoro serà el candidat de CiU a l´alcaldia de Sils per les eleccions de 2007
JORDI MELÉNDEZ, SILS.
Francesc Xicu Anoro serà el candidat de CiU a Sils per a les properes eleccions municipals de l´any 2007. Aquesta dada té especial rellevància ja que, en els darrers 27 anys, el candidat (i alcalde) havia estat sempre Joaquim Rovira, que ha decidit renunciar a la candidatura.
Anoro és actualment el número quatre de la llista municipal de CiU i regidor de Medi Ambient. Però, sens dubte, és especialment conegut per ser el coordinador i portaveu del col·lectiu de les Cuineres de Sils.
Francesc Anoro ha estat escollit per la militància en la darrera assamblea de CiU, on es va fer públic que ell acceptava el repte de substituir l´incombustible Rovira. De totes maneres, tot i la popularitat d´Anoro (fruit de la coordinació del col·lectiu de les cuineres), la decisió ha sorprès més d´un, ja que un altre dels que estava molt ben situat era Marc Capdevila, número dos de CiU i regidor d´Urbanisme.
Possiblement, la joventut i inexperiència que encara té Capdevila han estat bàsics per escollir Anoro, un home molt estimat al poble i a qui han triat per encapçalar la difícil tasca de transició que hi ha d´haver després de vint anys de lideratge de Joaquim Rovira. La seva feina, també, a la regidoria de Medi Ambient «torejant» un aspecte tan important per a Sils com són els estanys i la seva promoció a la resta de poblacions hauria influït en la decisió d´escollir-lo per encapçalar el nou projecte de CiU.
Fonts properes a Francesc Anoro confirmaven ahir que «està molt il·lusionat per encapçalar la llista de CiU», tot i que volien ser prudents perquè «a última hora no es decidís algun canvi», fet poc probable un cop fet públic ja en assemblea.
Anoro representarà el canvi després de 28 anys de govern de Rovira (actualment en són 27). En aquest sentit, Rovira haurà culminat l´any 2007 una etapa que va iniciar l´any 1979 quan va accedir a l´alcaldia de Sils per primera vegada, en substitució de Jaume Pastells i Clota. Hauran estat 28 anys de govern amb majoria, un fet que, segons Rovira, ha estat molt important per tirar endavant projectes per al municipi.
Final d´etapa
Amb més de 70 anys, assegura que se´n va perquè «acaba una etapa» i «convenen generacions amb noves idees i il·lusions» i diu que a partir d´ara li toca «viure». Sosté que la seva marxa de l´Ajuntament és fruit de la lògica «perquè totes les coses tenen el seu inici i el seu final».
Rovira es mostra «satisfet» de la feina feta fins ara i assegura estar «tranquil» amb tot el que ha fet per al municipi. Diu que el canvi que ha experimentat la població de Sils des que està a l´alcaldia ha estat important i es mostra especialment content per la zona esportiva, el manteniment i restauració de l´estació de tren de Sils, que durant un temps es volia tirar a terra, o per la restauració del local social de La Laguna, que durant quinze anys va estar tancat perquè amenaçava ruïna. «De la manera com em vaig trobar el poble a la forma que el deixaré, el canvi de Sils ha estat important», diu l´encara alcalde Joaquim Rovira.
Diari de Girona, 8 febrer 2006
Eleccions 2007
Francesc Anoro, impulsor del col·lectiu La Cuina de Sils, rellevarà Joaquim Rovira com a alcaldable de CiU
09.02.2006 | ANNA PUIG
ANNA PUIG. Sils
Francesc Anoro serà el pròxim alcaldable de CiU a Sils. L'impulsor del col·lectiu La Cuina de Sils, tinent d'alcalde i conseller del Consell Comarcal de la Selva, prendrà el relleu de l'històric Joaquim Rovira, que ja fa uns mesos va anunciar la seva retirada de la política. Rovira ocupa l'alcaldia des del 1979, sempre amb àmplia majoria, i ara Anoro entoma el repte de mantenir aquest nivell. Anoro és regidor des del 1983. Sempre ha estat la mà dreta de l'alcalde i ha gestionat diverses àrees: Cultura, Joventut i actualment Medi Ambient, i el col·lectiu de les cuineres de Sils. També ha jugat un paper important dins el Consell i el Patronat de Turisme de la Selva. Anoro afirma que emprèn aquest repte amb il·lusió però també amb molta responsabilitat. «Fa quatre anys vam decidir incorporar gent jove a la llista per fer un relleu generacional el 2007. No hem estat capaços de trobar algú nou i ara hem de treballar per fer una bona llista.»
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1733950
Eleccions 2003
El tinent alcalde de Sils, Xicu Anoro (CiU), anirà de número 4
06.04.2003 | A.P.
A.P. Sils
L'actual tinent alcalde de Sils, Xicu Anoro, anirà al número 4 de la llista de CiU, que encapçalarà per setena vegada consecutiva Joaquim Rovira. Aquests són els dos únics regidors de l'equip de govern que repetiran a la llista. Com a número 2 hi anirà Marc Capdevila, empresari de 27 anys, i de 3 Margarida Roca. A partir del número 5, la llista serà la següent: Anna Bitlloc, Claudi Brossa, Montserrat Mas, David Galceran, Félix Pérez, Francesc Oliva i Víctor López.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=-516533
[@more@]
1. Sils, eleccions locals 2003
Cens: 2.765
Meses: 4
Votants: 1.797, 64,99%
Abstenció: 968, 35,01%
Vots nuls: 13, en blanc : 40, a candidatures: 1.744, vàlids: 1.784
Nom del partit Vots % Regidors
Convergència i Unió 917 51,40 7
Independents de Sils 520 29,15 3
PSC 251 14,07 1
Partit Popular 56 3,14 0
http://www10.gencat.net
2. Totes les candidatures 2003:
SILS
INDEPENDENTS DE SILS.
Componentes:14
1.- NIEVES GENÉ MASSUET Independents de Sils
2.- JOAN COT PORCELL Independents de Sils
3.- MARTÍ NOGUÉ SELVA Independents de Sils
4.- JUAN ANDRÉS ARREDONDO RODRIGUEZ Independents Sils
5.- ALBERTO MORALES FREIXAS Independentsde Sils
6.- MARCOS MORALES FREIXAS Independents de Sils
7.- JUAN CARLOS BLAZQUEZ RAMOS Independents de Sils
8.- JOAN PLANAS DANTÍ Independents de Sils
9.- ANA MARÍA SUÑÉ PUJOL Independents de Sils
10.-JAVIER TRIGUERO GENÍS Independents de Sils
11.-NARCIS FIGUERAS CAPDEVILA Independents de Sils
12.-NATIVIDAD ADROGUER ESTEBAN Independents de Sils
13.-MARÍA FERNANDEZ CABEZA Independents de Sils
14.-NARCISO NEGRE CARRERAS Independents de Sils
PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA-PROGRÉS MUNICIPAL .
Componentes: 11
1.-ESTHER RUIZ TEJERO IND
2.-VICTOR MANUEL DUQUE MUÑOZ IND
3.-OSCAR RUIZ DUASO IND
4.-JUAN HERRERO JULVE
5.-NOEMI ORTEGA RUIZ IND
6.- ELENA MOLINA LOZANO IND
7.-MONICA MAESTRE CARMONA IND
8.-JUAN ANTONIO PELAEZ MORAGUEZ IND
9.-MARIA TERESA GONZALEZ ALARCON IND
10.-OSCAR HERRERO MARTIN IND
11.-SAGRARIO ALARCON MARTINEZ IND
CONVERGÈNCIA I UNIÓ
Componentes: 14
1.- JOAQUIM ROVIRA I PLANAS
2.- MARC CAPDEVILA I ALABERT
3.- MARGARITA ROCA I JULIÀ
4.- FRANCESC ANORO I ZUFERRI
5.- ANNA VITLLOCH I MASMIQUEL
6.- CLAUDI BROSSA I BATLLE
7.- MONTSERRAT MAS I SERRAT
8.- DAVID GALCERAN I RABERT
9.- FÈLIX PÉREZ I TORNERO
10.- FRANCESC OLIVA I LLOBET
11.- VÍCTOR LÓPEZ I DOLCET
Suplentes:
12.- JOSEP RIBAS I ALBÓ
13.- JOSEP SALA I ALCOBERRO
14.- SILVESTRE ROS I MADRENYS
PARTIT POPULAR
Componentes: 11
1.- SERGIO SÁNCHEZ-CAMACHO BASCÓN
2.-Mª YOLANDA BARNES ESCRIBANO
3.- MIGUEL ANGEL PATO GORDILLO
4.- CLAUDIA-FABIANA TORRES BECERRA
5.- ÁNGEL FUSALBA LAMA
6.- JOSÉ MENÉNDEZ QUILEZ
7.- ELISABET MARTINEZ FERNÁNDEZ
8.- SALVADOR TORDERA PEREZ
9.- PEDRO MARFIL PALOMINO
10.-BERNARDINA PÉREZ CASTAÑO
11.-FRANCISCA PEREZ PEREZ
Font: BOP de Girona
3. Composició del nou ajuntament constituït el 14 de juny de 2003:
Regidors que integren la Corporació
Joaquim Rovira Planas, C. i U.
Marc Capdevila Alabert, C. i U.
Margarita Roca Julia, C. i U.
Francisco Anoro Zuferri, C. i U.
Anna Vitlloch Masmiquel, C. i U.
Claudi Brossa Batlle, C. i U.
Montserrat Mas Serrat, C. i U.
Neus Gené Massuet, I.d S.
Joan Cot Porcell, I.d S.
Martí Nogué Selva, I.d S.
Esther Ruiz Tejero, P. S. C.
El secretari: Juan Antonio González Blanco
[@more@]
Un projecte que vol recuperar part de la superfície dels antics estanys
A. PUIG .
El conveni signat entre la Diputació, Medi Ambient i l'Ajuntament i la inserció del projecte en el programa Life de la Unió Europa té com a objectiu recuperar el 5% de la superfície ocupada per l'antic estany, que representa un 10% de la zona protegida actualment. Les següents accions previstes aniran dirigides a la gestió i consolidació de l'entorn i afectaran unes 30 hectàrees de terreny. «Estem en camí de convertir els estanys en un centre pedagògic i de promoció turística», explica Xicu Anoro, regidor de Turisme i dels Estanys. A llarg termini, es vol crear una aula de natura o un centre d'investigació per aprofitar la riquesa de la zona. Els estanys són la resta d'una antiga llacuna de 7 quilòmetres quadrats que va tenir usos tradicionals fins al 1970. A partir de llavors es va anar deteriorant.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=-372199
.
Inversió milionària als estanys de Sils per fer-hi un gran llac permanent i rutes guiades que funcionaran a final d'any
La primera fase arriba al tram final i convertiran l'espai en un gran centre natural i pedagògic
ANNA PUIG . Sils
Els estanys de Sils deixen enrere la història d'una dessecació i degradació natural per recuperar el seu valor paisatgístic i transformar-se en un dels principals atractius de la Selva. Els treballs que s'hi realitzen permetran veure, a final d'any, una gran llacuna permanent de 4 hectàrees, la regeneració dels boscos i els camps de dall i la consolidació de la fauna autòctona. La inversió, de prop d'un milió d'euros, revalora l'aspecte turístic i pedagògic d'aquest espai.
L'àrea de la gran llacuna que presidirà els estanys de Sils està completament delimitada i ara s'estan traient terres per rebaixar el terreny. El llac tindrà una superfície de 4 hectàrees i estarà alimentat per un aiguamoll que actuarà de filtre verd, ja que reutilitzarà l'aigua de l'estació depuradora. També s'està consolidant la fauna i la flora de l'entorn -ocells aquàtics, tortuga d'estany, herbassar d'aiguamoll i bosc de ribera, entre d'altres- en una zona que ocuparà unes 13 hectàrees. La finalitat és aconseguir una superfície mínima inundada durant tot l'any que afavoreixi la permanència de poblacions que ara es veuen obligades a emigrar en èpoques de sequera. D'altra banda, també s'ha col·locat part de la senyalització informativa per als visitants que facin els itineraris guiats, que es preveu que puguin començar a final d'any. Així es completarà la primera fase del projecte, en el qual participen diverses institucions. Actualment, la inversió és de gairebé un milió d'euros.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=-372193
[@more@]
Sortida de descoberta per un paratge de recent restauració, els estanys de Sils, entre Vidreres i Santa Coloma de Farners. Havia estat dessecat per aprofitar el sòl i fer-ne usos agrícoles, i de fa uns anys s'hi està treballant a través de Fundació Natura per recuperar una altra zona humida per al nostre país. Veurem si se'n surten, de moment la cosa es veu bastant modesta en espècies i nombre d'exemplars, encara que l'arbreda es veu força extensa i acollidora. Potser hi ajuda el fet d'estar rodejats de caçadors, humans i alats. Ara per ara, els arbres, ben arrenglerats, estan desproveïts de fulla.
Sortim de Sabadell en direcció Girona per la AP-7 poc després de dos quarts de nou -la Rosina, la Mireia i jo- amb un dia que promet bastant. Tan sols disperses pinzellades de núvols trenquen la uniformitat del cel. És un miratge: bastant abans d'arribar al desviament de Vic, la boira es fa reina de l'autopista i hem d'adequar la velocitat a la poca visibilitat, la qual cosa ens provoca un petit retard sobre l'horari previst. Quan agafem la sortida 9/A -en direcció a Vidreres i la costa-, la boira ja s'ha retirat, però queda un dia força gris, encara que no té visos d'haver de ploure. A Vidreres agafem direcció cap a l'interior (Santa Coloma de Farners), i a l'altra banda de la rotonda que creua la N-II trobem un llogarret per aturar-nos a esmorzar.
Quan arribem a Sils, pugem per un desviament a l'esquerra, que porta als estanys i a l'estació de tren, abans de l'església. Haurem de tombar a esquerra de nou al final del carrer, i allà mateix hi trobem el pàrquing de l'estació, on deixem el cotxe, al costat d'un carrer que fa baixada amb un indicador que mena cap als estanys. Nosaltres, seguint les indicacions rebudes, aparquem a l'estació. A la plaça ens entretenim amb uns pardals xarrecs i uns mosquiters, entremig d'estols de pardal vulgar, cueretes i estornells que ens donen la benvinguda i l'oportunitat de plantar el "cata" per observar-ne els més propers.
Tot baixant cap els estanys, i mentre observem un tord a l'arbreda camí dels estanys, veig que s'acosta un caminant, torno la meva atenció al tord, sento una exclamació de sorpresa i apareix el Jordi Oliveras! Darrerament havíem parlat de Sils com a lloc a prospectar, i finalment hi hem coincidit per casualitat (aprofitant que avui anava a Figueres, ha parat una estoneta per donar-hi un cop d'ull i ja se n'anava). Ens informa que ha vist un blauet, la qual cosa ens mantindrà atents en alguns moments en els que l'atenció baixa, ja que, en general, les arbredes que dominen al camí no semblen albergar molts ocells.
Les indicacions existents per a seguir un recorregut lògic són -si més no- imprecises. Seguim les que ens queden a la vista per perdre'ns a l'oest dels estanys, en una pollancreda inundable, tot seguint els indicadors que porten al "passeig per l'estany" i a un aguait, que ens allunyen de seguida de l'estany principal (al que s'accedeix pel camí de l'altra banda de la sèquia, poc senyalitzat).
El camí que segueix l'itinerari passa pel costat de l'estany principal i es perd cap a l'oest entre denses arbredes de replantació, de vegades amb suficient aigua per permetre la presència d'ànecs nedant entre les fileres ben alineades d'arbres força alts (una visió curiosa, a la que ajuda el dia gris i el platejat de les escorces). Arribem a un punt on s'indica el desviament de l'itinerari per la dreta (el camí, però, està tallat i inundat) i que l'aguait queda a mig km continuant recte. Continuem fins que -deixat de banda un segon desviament a la dreta que indica el camí cap el hide, a la dreta- ens trobem amb una cruïlla de camins en un punt on hi ha unes plaques grogues amb un dibuix referit a l'acampada al costat d'un senyal de recorregut de bicicleta de muntanya. Nosaltres, considerant que ja hem arribat prou lluny, agafem el camí de l'esquerra, el que té el senyal del recorregut de bici tatxat, que lògicament hauria de fer un llarg recorregut al voltant dels estanys. Aquesta opció em proporcionarà una agradable sorpresa…
Intentant arribar a un camí que es vegi clar que torna enrera rodejant els estanys de Sils, faig una repassada amb els binocles a les rengleres d'arbres d'un punt determinat a l'esquerra del camí, tot sentint uns possibles tallarols de casquet als arbres aparentment buits d'ocells. Per atzar em topo amb un parell d'ocells grassonets, com merles estarrufades i més aviat petites, posats bastant al final de la línia d'arbres que tenim al costat esquerra del camí. Per a la meva alegria, una vegada plantat el cata descobreixo que són dos guapíssims exemplars de tord ala-roig, l'únic turdus dels habituals que "em faltava" i el meu "bimbo" número 280. Ben posadets, tots els hem pogut veure ben vistos. Això ja ha donat un altre caire a la sortida!
Després d'esbrinar, preguntant a un vianant, que el camí que estàvem fent porta fins a Massanet, i que, efectivament, arriba un punt en el que es desvia de nou per l'esquerra tornant cap a Sils, fem un pensament i tornem cap a l'estany. De retorn, ens endinsem primer per la desviació senyalitzada que porta a l'aguait. Però la pista ampla porta directament a la via i sembla tornar en paral·lel cap a Sils… aquí no hi pot haver l'aguait. Refem un tros de camí per agafar una mena d'entrada que hem vist amb l'herba ben trepitjada, al costat d'un primer senyal de prohibida la caça, i resseguint la vora esquerra de l'esplanada arribem finalment a l'aguait, una plataforma a mig construir, a un costat d'una zona suposadament inundable, però actualment força seca i desproveïda d'ocell (tan sols alguns bitxacs i un rapi bru llis de sobre, més aviat petit i de vol baix que fa pensar en un esparver jove, més que probable entre l'arbreda).
De tornada a l'estany, algun altre ocellet silvícola i un xoriguer fent l'aleta lluny i deixant-se caure sobre una potencial presa. Tot el matí que sentim xisclets que semblen ser d'aligot, però encara no n'hem vist cap. Cap a la una arribem al pont que connecta amb la pista que arriba en paral·lel a l'estany principal, on s'acaben de construir uns 4-5 hides, i anem d'entrada a visitar el que ens cau més a la vora. Després de veure per fi un primer aligot, arribem a un indret des del que en veiem fins a mitja dotzena d'exemplars, segurament estaran aprofitant una tèrmica. Es veu algun altre ocellet, un grasset de muntanya, cueretes blanques, mosquiters, escassos ocells d'aiguamolls com algun solitari corb marí, alguns collverds (poquets)…
La zona està en obres, i en vistes que tots els camins o bé estan tallats o bé ens allunyen de l'estany, tornem en direcció Sils per agafar la pista d'aquesta banda de la sèquia i visitar l'altre hide que es veu accessible. De camí, un mustèlid (o mamífer aplanat, cua llarga i gruixuda, fosc gairebé negre) es mou fent fressa pels canyissos laterals de la sèquia, cosa que fa que el descobreixi, pensant-me primer pel color que seria una polla d'aigua, després una rata pels moviments reptants, però amb els binocles hi descobreixo un cos més allargassat i aplanat, seguit d'una cua com de llúdriga, gruixuda, relativament llarga i ben peluda. Fura? Mustela? Llúdriga? Estem a la conca del Tordera, i crec recordar que se'n ha fet algun intent de reintroducció de la llúdriga… era ben fosc tot el que he vist d'aquest mamífer i depredador.
Malauradament, els hides, a aquesta hora d'un diumenge ple de passejants, estan gairebé desproveïts d'objectius alats per a les òptiques… segurament pagava més la pena el recorregut que havíem fet prèviament per les arbredes occidentals, almenys de tant en tant apareixia algun ocell diferent, i a més a més ha sortit el tord ala-roig, l'esparver, picots, i és des d'on hem vist l'únic xoriguer del dia. Cap a tres quarts de dues arribem als cotxes, i, aconsellats per una parella de Breda amb els que ens hem creuat, acabem anant a un restaurantet que ens recorda Els Caçadors de Ribes de Freser, immens i amb una guixeta blindada que organitza les llistes d'espera. Està molt a la vora, en direcció Santa Coloma de Farners, just sortint de Sils, i fa cantó al costat dret d'una rotonda que du a Girona per la dreta. Disposa de vàries entrades per aparcar. També es pot entrar des del carrer previ a la rotonda.
Dinem força bé un menú de diumenge a l'Hostal de Mallorquines per uns raonables 11,95 euros, amb una bona amanida d'entrant, canalons i sopes molt dignes i uns segons plats força bons, peus de porc amb salsa, vedella amb pèsols i galtes de porc a la brasa han estat els escollits, i per postres gelats i músics (a terres gironines: "grana de capellà"). Sortim ben passades les quatre, ben satisfets i amb la impressió d'haver fet un bon àpat. S'imposa un volt per pair el copiós dinar, que fem pel parc periurbà de Santa Coloma, Sant Salvador, que trobem entrant a Santa Coloma de Farners i seguint el primer indicador que trobem a l'esquerra que porti a un balneari, al costat d'un semàfor. Al final del carrer, que baixa, tirem a la dreta en direcció a la vila, trobem una rotonda de la que hem de sortir per les 10-11h i continuem fins que arribem a una mena de plaça on ens obliguen a tombar a l'esquerra. Al cap de res arribem a l'entrada del parc, que disposa d'una zona d'aparcament a l'esquerra. Hi ha fonts i es veu gent del poble acudint per omplir d'aigua.
Fem una llarga i agradable passejada pel costat de la riera, que du aigua cristallina de les Guilleries, fins la caiguda del dia.
Espècies observades – unes 36 sp (comptant dubtoses!), encara que el tord ala-roig compensa la manca d'espècies i exemplars de la majoria d'elles. Cal afegir com a mínim el blauet que ha vist el Jordi (37) i potser algun altre que no haguem vist i ell hagi vist. A la sèquia hi he vist el mustèlid que m'ha fet pensar en una petita llúdriga o una fura, o similar, entre gris pissarra fosc i negre almenys al dors aparentment uniforme, encara que no li he arribat a veure el cap -caldrà revisar la guia de mamífers…
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo), 2 ex., adult en plomatge de flirtejar i jove, ambdós posats
Martinet blanc (Egretta garzetta), almenys 2+1 ex. a primera hora, desapareguts el migdia
Bernat pescaire (Ardea cinerea), 1 ex. en vol + a l'estany 1 al terra i 5 a les branques d'un arbre, un d'ells amb un plomatge excessivament blanc i negre
Ànec collverd (Anas platyrhynchos), diverses parelles, a l'estany i als boscs inundats
Aligot comú (Buteo buteo), alguns ex. a l'autopista posats als arbres, sentits tot el dia a Sils fins que cap a la una en veiem una concentració d'un mínim de 6 exemplars remuntant a l'est de l'estany principal
Esparver comú? (Accipiter nissus), possiblement 1 ex. volant baix al costat del hide allunyat
Xoriguer comú (Falco tinnunculus), tornant de "l'itinerari" 1 ex. fent l'aleta i abatent-se sobre una possible presa a les afores de Sils (oest)
Polla d'aigua (Gallinula chloropus), 1+2 ex. a la sèquia
Becadell comú? (Gallinago gallinago), 1 ex. vola per aterrar fora de la nostra vista
Gavià argentat (Larus michahellis), 1 ex. posat en un pal a l'estany, acaba marxant
Colom roquer (Columba livia), estols a Sils
Tudó (Columba palumbus) diversos ex. i estolet a l'itinerari
Tórtora turca (Streptopelia decaocto), almenys 2 ex. a Sils
Picot verd (Picus viridis), sentit en diverses ocasions, vist 1 ex. volant bastant contrallum
Grasset de muntanya (Anthus spinoletta), vist 1 ex. a l'estany major
Cuereta blanca (Motacilla alba), diversos ex.
Pit-roig (Erithacus rubecula), diversos ex.
Bitxac comú (Saxicola torquatus), uns 2-3 mascles i almenys 1 femella
Tord comú (Turdus philomelos), 1 ex. sota Sils a l'arbreda camí de l'estany
*** Tord ala-roig (Turdus iliacus) ***, "bimbat" 2 ex. al camí de Massanet, força guapos pels colors sota l'ala, la cella, un color ataronjat al coll, el bec acabat en punta negra…
Merla (Turdus merula), diversos ex.
Rossinyol bord (Cettia cetti), sentit bastantes vegades
Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), vist bastants ex.
Mallerenga carbonera (Parus major), vist diversos ex. i sentit bastantes vegades
Mallerenga blava (Parus caeruleus), vist diversos ex.
Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus), 2 estolets petits
Teixidor? (Remiz pendulinus), sentit? 2-3 ocasions
Garsa (Pica pica), bastants ex.
Gaig (Garrulus glandarius), 1 ex.
Estornell vulgar (Sturnus vulgaris), abundant
Pardal comú (Passer domesticus), bastant abundant
Pardal xarrec (Passer montanus), diversos ex. molt propers
Pinsà comú (Fringilla coelebs), diversos ex.
Verdum (Carduelis chloris), 2 ex. a les arbredes
Gafarró (Serinus serinus), 2 ex. a Sils
Cruixidell (Emberiza calandra), grup nombrós i molts cants a l'inici de l'itinerari.
[@more@]
