Sils, com més serem més riurem

Però aquesta foto és de Sils, aquell poblet de la plana de la Selva?. Doncs sí, de l'agost del 2006, en plena expansió del Totxo, quan la Bombolla Immobiliària s'inflava més i més. Res a veure amb la història del poble, amb el passat urbanístic de Sils. Es veu que hem de créixer i ràpid, massivament, a sac, sense perdre més temps; hem de progressar, ens hem de sentir més metropolitans i aquests fantàstics blocs ens ajudaran a fer-ho i a ser-ho. Apa, endavant, que com deia aquell, "com més serem més riurem i més diners, alguns, guanyarem" !!! .

1. Blocs i cases del davant de l'Ajuntament. Cronologia bàsica:

Agost 1985. Normes Subsidiàries de Planejament, aprovades per la Comissió d'Urbanisme en data 6-agost-1985, modificades puntualment i aprovades per la C.P.U. en data 16-desembre-1999.

Maig 2005. Normes Subsidiàries de Planejament (text refòs, maig 2005):
Text aprovat pel Ple de l’Ajuntament en data 29 de març de 2005 i modificat en compliment del acord de la CTUG de data 27 d’abril de 2005 i
verificat pel Ple de L’Ajuntament en data de 31 de maig de 2005. 

· 19 maig 2003, La Comissió de Govern Ordinària del dia 19 de maig de 2003 va aprovar inicialment el Pla Millora Urbana de la Unitat d’Actuació Sector Sud, a instància de Miquel Safont Maresma, actuant en nom i representació d’STILCON SA.

· 15 octubre 2003, ple municipal extraordinari , aprovació Text refós Pla Millora Urbana de la Unitat d’Actuació Sector Sud. Per deu vots a favor de C.i U. i d’I.d S i una abstenció del P.S.C. s’aprova aquest acord.

· 29 gener 2004, edicte de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona, aprovar definitivament el Pla de millora urbana de la Unitat d'actuació del sector Sud, promogut per Stilcon, SA, i tramès per l'Ajuntament de Sils. Es publica el 10 de febrer de 2004 al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

27 abril 2006: el ple municipal aprova inicialment el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, POUM, de Sils

· 22 maig 2006: Sessió ordinària de la Junta de Govern Local,  retorna l’aval dipositat per Stilcon SA per import de 2.212.667,19 euros, corresponent al 88% de les obres que ja s’han executat.

Fonts diverses: actes municipals i "Quadern de Sils"

2. Febrer 2003. Sils projecta una ambiciosa ampliació urbanística que preveu fer 700 habitatges

Es farà en uns terrenys de 7 hectàrees situats davant l'ajuntament

ANNA PUIG . Sils
L'equip de govern de Sils està enllestint un dels projectes més ambiciosos d'aquest mandat que suposarà la construcció d'uns 700 habitatges, prop del carrer Major, en els terrenys que hi ha davant l'ajuntament. Es tracta d'una zona amb una superfície de set hectàrees, encara per urbanitzar, en què es construiran pisos, cases aïllades i arrenglerades. L'augment de població que es preveu en un futur ha creat, segons el govern local, la necessitat d'afrontar un obra important pel municipi. L'equip de govern assegura, però, que, tot i la quantitat d'habitatges, s'opta per la qualitat i no per la quantitat.

«Tenim una preocupació especial perquè aquest projecte reunexi les millors condicions possibles ja que es tracta d'una de les amplicacions urbanístiques més importants de Sils en els darrers anys», explica l'alcalde, Joaquim Rovira (CiU). Aquest i el mateix regidor d'Urbanisme, Antoni Tello (CiU), reconeixen l'espectacular creixement que ha experimentat la població els darrers anys, la qual cosa els fa preveure que aquest augment continuï en un futur. «Això ens planteja una necessitat de construir més habitatges i aquests terrenys són dels pocs que estan ben situats i que poden acollir una obra d'aquestes característiques», explica Antoni Tello. Concretament, es tracta dels terrenys per urbanitzar que estan situats just davant l'Ajuntament, prop del carrer Major, i que tenen un superfície de set hectàrees. Allà s'hi construiran pisos, cases aïllades i també d'arrenglerades. «Calculem que en total seran uns 700 habitatges, encara que això fa de mal dir si el projecte encara no està finalitzat», matitza el regidor.

Qualitat. L'objectiu de l'Ajuntament és facilitar la construcció de cases i pisos però sense cap intenció -diuen- de caure en la massificació sinó de potenciar la qualitat dels futurs habitatges. «Aquesta és la característica que ens ha distingit i ho volem continuar conservant», comenta Rovira, que continua dient: «Per això tenim cura de conservar i fer noves obertures i zones verdes.» De moment, ja s'ha fet la compra dels terrenys i el projecte està en la fase final. «La nostra idea és començar les obres al més aviat possible», anuncia Tello.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=-457511
03/02/2003

3. Data ? . L'oposició demana la nul•litat d'un pla urbanístic perquè vulnera la normativa

Els Independents de Sils han presentat un recurs d'alçada davant l'aprovació de la modificació puntual del Pla de Millora del sector sud del poble perquè, segons ells, «vulnera les normes pel que fa al nombre de plantes».

Jordi Meléndez, Sils

El grup municipal d'Independents de Sils (IdS) ha presentat un recurs d'alçada davant l'aprovació, per part de l'Ajuntament, governat per majoria absoluta de CiU, i per part de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona, de la modificació puntual del Pla de Millora del sector sud de Sils, ja que, segons afirmen els independents en un comunicat, «es vulnera flagrantment les normes subsidiàries de planejament pel que fa al nombre de plantes permeses».

Així, segons l'IdS, les esmentades normes, en el seu article 46, deixen palès que es preveu una edificació màxima en aquest sector per a les edificacions aïllades de planta baixa (65%), planta primera (50%), planta segona (50%) i planta tercera (50%), o sigui, que es poden construir planta baixa més tres plantes.

A més, segons els independents, la proposta per part de la iniciativa privada de modificació del Pla de Millora comportava la modificació d'unes illes del vigent pla, i consistia bàsicament en la substitució de l'ordenació en illa tancada per illa oberta i ampliar un vial.

L’IdS no entén que la Comissió  d'Urbanisme de  Girona n'informés favorablement

Amb aquestes modificacions es redueix mínimament l'edificabilitat global del sector (menys d'1%) que és de més de 37.000 metres quadrats, i s'incrementa en uns 300 metres quadrats la vialitat per a vianants en sòl privat d'ús públic.

Per compensar aquesta mínima pèrdua, la propietat proposava ocupar la totalitat de les plantes soterrani d'unes parcel·les incrementant, així, les places d'aparcament, ampliar l'ús comercial previst i independitzar la planta sota coberta de la tercera planta, amb la qual cosa, segons asseguren des de l'IdS, el nombre de plantes seria de planta baixa més quatre plantes pis.

Els plantejaments de l'IdS

Els plantejaments per valorar aquesta proposta de la propietat per part de l'IdS han tingut en compte que «aquesta nova ordenació constitueix una millora en la qualitat urbanística. Aquests arguments els vam exposar en el ple d'aprovació d'aquesta modificació i no els van acceptar, tot i que vam plantejar que es podia permetre parcialment aquesta proposta, excepte pel que fa a independitzar la planta sota coberta de la tercera planta perquè és contraria a les normes» i afegeixen «però com que ja estem acostumats, amb un acte d'abús de poder, van fer valer la seva majoria absoluta per rebutjar els nostres arguments, tot i que va quedar clar, que s'infringien les normes després que el secretari, a petició nostra, llegís l'esmentat article 46».

Tanmateix, l'IdS assenyala que «el que no entenem és que, tot i demanar que s'adjuntessin en l'expedient els nostres arguments i s'enviés a la Comissió Territorial d'Urbanisme, que és l'òrgan competent que vetlla pel compliment de la normativa urbanística, aquesta informés favorablement de la modificació».

Pels independents, la vinculació de la planta sota coberta a la tercera planta és el criteri general adaptat i és tal com marca la norma aprovada. En permetre el contrari, o sigui, que aquesta esdevingui independent, «no es compleix que el Pla de Millora, en ésser una figura de planejament de rang inferior a les normes subsidiàries, hi ha d'estar supeditat jeràrquicament» i asseguren que «en interès del bé comú, esperem una resposta afirmativa de la conselleria a la nostra demanda de nul·litat dels acords d'aprovació per tal de deixar clar als qui governen amb majoria absoluta que les coses, a més de fer el que volen, també les han de fer ben fetes».

Acusen el govern de Convergència i Unió de fer el que  vol perquè té  majoria absoluta.

Diari de Girona; data: desconeguda
http://ids-pmpersils.blogspot.com

4. Octubre 2003. Aprovació Text refós Pla Millora Urbana de la Unitat d’Actuació Sector Sud

Identificació de la sessió
Núm.: 12 / 2003
Caràcter : EXTRAORDINÀRIA
Data : 15 d’octubre de 2003
Horari : de 20.30 a 20.50 h.
Lloc : Casa Consistorial

Assistents titulars :
Joaquim Rovira Planas Alcalde president C. i U.
Marc Capdevila Alabert Tinent d’alcalde C. i U.
Margarita Roca Julià Tinent d’alcalde C. i U.
Francisco Anoro Zuferri Tinent d’alcalde C. i U.
Anna Vitlloch Masmiquel Regidora C. i U.
Claudi Brossa Batlle Regidor C. i U.
Montserrat Mas Serrat Regidora C. i U.

Neus Gené Massuet Regidora IDS
Joan Cot Porcell Regidor IDS
Martí Nogué Selva Regidor IDS
Esther Ruiz Tejero Regidora P.S.C.

Juan Antonio González Blanco Secretari Interventor

(…)

Aprovació Text refós Pla Millora Urbana de la Unitat d’Actuació Sector Sud.
Fets :

– La Comissió Govern Ordinària del dia 19 de maig de 2003 va aprovar inicialment el Pla Millora Urbana de la Unitat d’Actuació Sector Sud, a instància de Miquel Safont Maresma, actuant en nom i representació d’STILCON SA.

– Aquest acord va ser sotmès a informació pú blica pel període d’un mes, publicant-se al Butlletí Oficial de la Província nú m. 115 del 17 de juny de 2003 i al Diari de Girona del 11 de juny de 2003, sense que es rebés cap al·legació contra aquest expedient.

– El Ple extraordinari del 30 de juliol de 2003 va aprovar provisionalment el Pla, donant trasllat de tot l’expedient al Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona, perquè rocedeixi a la seva aprovació definitiva.

– En data 25 de setembre de 2003 la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona acorda susprendre l’aprovació definitiva del Pla Millora Urbana de la Unitat d’Actuació Sector Sud, fins que s’aporti text refòs que adapti l’ordenació de les illes confrontades amb la carretera, d’acord amb els criteris gràfics recomenats i esmeni l’errada material detectada.

– Els Serveis Tècnics Municipals han emès informe recomenant l’opció A de les dues proposades per la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona.

F o n a m e n t s d e d r e t :

– Articles 22 i 47 de la Llei 7/1985, RBRL.
– Articles 68, 83 i 89 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’Urbanisme.

La Comissió informativa d’afers tècnics proposa al Ple l’adopció del següent

A C O R D

Primer.- Aprovar el Text refó s del Pla Millora Urbana de la Unitat d’Actuació Sector Sud, promogut per STILCON S.A., redactat d’acord amb la resolució de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona de data 25 de setembre de 2003, estimant més adient l’Opció “A” en base a:

– És la que millor reflecteix els criteris fixats per l’Ajuntament i recollits a la Memòria del Pla.

– La substitució de tres illes tancades davant el carrer Major per dues amb uns patis d’illa més grans millora la proposta inicial del Pla sense desvirtuar la tipologia d ’illa tancada que és volia mantenir. D’altre banda, la concentració de comerç que es pretén generar com a continuació de l’existent al llarg del carrer Major tindrà millor acomodament amb dita tipologia.

– L’opció “A” manté la franja d’aparcament imposada al promotor del Pla per tal de donar suport a la referida zona comercial.

– L’orientació dels blocs aïllats en sentit transversal al carrer Major comportarà que al llarg del vial central (paral·lel al carrer Major) el front de façana sigui més homogeni amb el de l’altre costat, en el que apareixeran testers amb una alçada menys.

–  La concentració d’un gran vial de 18 metres d’amplada situat entre les dues illes millora la idea d’esponjonament del conjunt que sempre s’ha cercat.

– La proposta de zona verda que apareix a l’Opció “B” va en detriment de la zona
d’aparcament. Els 5.500 m2 aproximats de zona verda previstos dins la unitat
d’actuació , més els 3.000 m2 que es conformaran amb el desenvolupament de la unitat d’actuació “Can Vilaró ” fan que tot aquest sector de la població quedi
suficientment equipat. Més encara si considerem el passeig existent a l’altre costat del carrer Major i l’actual Plaça del Canigó , situada molt a prop.

Segon.- Donar trasllat de l’expedient a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona per la seva aprovació definitiva.

Votació :

Per deu vots a favor de C.i U. i d’I.d S i una abstenció del P.S.C. s’aprova aquest
acord.

Font: http://www.sils.es/docs/PL031015.pdf

5. Gener 2004. La Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona aprova el Pla de millora urbana de la Unitat d'actuació del sector Sud

DOGC de 10 de Febrero de 2004, nº 4067
EDICTE de 29 de gener de 2004, sobre un acord de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona referent al municipi de Sils.

"(…) Vista la proposta de la Ponència Tècnica, aquesta Comissió acorda:

.1  Aprovar definitivament el Pla de millora urbana de la Unitat d'actuació del sector Sud, promogut per Stilcon, SA, i tramès per l'Ajuntament de Sils (…)

.4  Comunicar-ho a l'Ajuntament, al promotor i als propietaris afectats (…)
Contra l'acord anterior, que no posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs d'alçada  (…)

Aquestes ordenances són d'aplicació a la totalitat de l'àmbit de la Unitat d'actuació Sector Sud, que compren els terrenys situats entre la carretera C-63 de Sta. Coloma de Farners a Palamós, les cases de can Tió, el camí del cementiri (Avinguda de la Selva) i la fàbrica de "Cárnicas Vilaró", tal i com es detalla al plànol d'ordenació núm. 4 que s'acompanya (…)

Font: DOGC, versió html, versió pdf

6. EDICTE de 17 de setembre de 2004, sobre acords de la Comissió Territorial d'Urbanisme

DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES

EDICTE de 17 de setembre de 2004, sobre acords de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona referents al municipi de Sils. (Pàg. 18286)

La Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona, en les sessions de 30 de juny de 2004 y de 28 de juliol, va adoptar, entre altres, l'acord següent:

Exp. 2004/013363/G

Modificació del Pla de millora urbana de la unitat d'actuació sector Sud, al terme municipal de Sils

Acord de 30 de juny de 2004

Vista la proposta de la Ponència Tècnica, aquesta Comissió acorda:

.1  Aprovar definitivament la modificació del Pla de millora urbana de la unitat d'actuació sector Sud, promogut per Jardipark, SL, i altres i tramès per l'Ajuntament de Sils, i supeditar-ne la publicació al DOGC i la consegüent executivitat a la presentació d'un text refós que es presentarà per duplicat, verificat per l'òrgan que ha atorgat l'aprovació provisional de l'expedient i diligenciat, que incorpori les prescripcions següents:

1.1  La planta sota coberta s'haurà d'anomenar planta pis quarta, en la mesura que computa com a planta independent.

1.2  L'edificació de l'illa 06a haurà de mantenir la separació de 2,55 metres respecte del carrer que la delimita pel nord, per tal de millorar les visuals que ofereixen les perspectives des d'aquest carrer.

1.3  Les plantes soterrani destinades a aparcament, les quals es proposa que puguin ocupar la totalitat de les parcel·les 05a, 06a i 06b, s'hauran de construir de manera que garanteixin l'enjardinament de la superfície lliure d'edificació sobre rasant.

1.4  Pel que fa a l'increment de l'ús comercial, la normativa ha de preveure que aquest ús s'ajustarà a les determinacions que estableix el Pla territorial sectorial d'equipaments comercials 2001-2004.

.2  Comunicar-ho a l'Ajuntament, al promotor i als propietaris afectats.

Acord de 28 de juliol de 2004

Vista la proposta de la Ponència Tècnica, aquesta Comissió acorda:

.1  Donar conformitat al Text refós de la modificació del Pla de millora urbana de la Unitat d'actuació sector Sud, tramès per l'Ajuntament de Sils, en compliment de l'acord d'aprovació definitiva de data 30 de juny de 2004.

.2  Recomanar a l'Ajuntament de Sils que condicioni la concessió de les llicències d'obres per a l'execució de les edificacions de l'illa 06a, a l'ajustament de les alineacions que confronten amb el carrer que la delimita pel nord, de manera que tot complint la separació de 2,55 metres respecte d'aquest carrer, s'obtinguin plantes rectangulars, tal com es preveu en l'illa 06b adjacent, per tal d'unificar els criteris d'ordenació en ambdues illes.

.3  Publicar aquest acord, el d'aprovació definitiva i les normes urbanístiques corresponents al DOGC, a l'efecte de la seva executivitat immediata, tal com indica l'article 100 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme.

.4  Comunicar-ho a l'Ajuntament (…)

Girona, 17 de setembre de 2004

Sònia Bofarull i Serrat

Secretària de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona

Annex

Normes urbanístiques de modificació del Pla de millora urbana de la unitat d'actuació sector sud, de Sils (…)

Font: DOGC núm. 4230 – 01/10/2004

7. Inauguració nova oficina de Finques Planes a Residencial Plana de Sils, amb la presència de l'alcalde en funcions sr. Rovira

[@more@]

Tweet

Narcís Serra
Demografia

Fa uns dies, Diari de Girona publicava a les seves pàgines les darreres dades sobre el creixement demogràfic que han tingut les comarques gironines. Hem pogut saber que els 11 municipis més poblats de la demarcació de Girona concentren més del 50% de la població, i la resta es divideix entre els 210 pobles restants.

Dels 11 municipis més poblats, tan sols quatre són capital de comarca: Ripoll, Puigcerdà, la Bisbal i Santa Coloma, i no estan entre els municipis més poblats. Un total de sis dels pobles més grans estan situats al litoral, dos dels quals pertanyent a la comarca de la Selva: Blanes i Lloret de Mar. Blanes, que actualment és el tercer municipi dins del rànquing demogràfic amb 37.819 habitants, podria superar Figueres els propers anys i situar-se com el segon municipi més poblat de la demarcació de Girona.

A nivell comarcal, les poblacions que any rere any tenen un creixement més alt són les situades al litoral. Tossa ja ha superat els 5.000 habitants, Lloret els 30.000 i Blanes s´apropa als 40.000.

La novetat d´aquest estudi és que Lloret, per primer cop i amb un creixement espectacular en els darrers any, es posiciona com el quart municipi més poblat, amb un total de 32.728 habitants, superant Olot que fins ara era el quart municipi de la llista amb 31.932 residents. El creixement de Lloret, que ha estat d´un 11,1% durant el 2006, ha deixat la capital de la Garrotxa en el cinquè lloc.

Altres poblacions frontereres amb la Selva marítima i properes a l´autopista del Maresme, com són Sils, Vidreres i Maçanet de la Selva, tenen també un creixement espectacular, sense tenir en compte ni sumar la població no censada al municipi; una població que viu difuminada a les desenes d´urbanitzacions ubicades als seus termes i que corresponen sobretot a cases de segona residència.

Els pobles de la Selva interior mantenen un creixement més estable, d´entre un 1 i un 3%. Algunes petites poblacions fins i tot han perdut població, i d´altres importants com Sant Hilari també. La capital, Santa Coloma de Farners té un creixement residual, pràcticament nul el darrer any, i perd pes demogràfic davant Blanes i Lloret. Blanes, que demana ser la capitalitat de la comarca des de fa anys amb l´excusa que és la població amb més habitants, es podria quedar sense aquest argument. Si mirem el creixement de Lloret, en menys de 10 anys podria ser el municipi més poblat, i podria demanar també ser la capital de comarca.

Actualment si tinguéssim dades oficials dels estrangers que viuen tot l´any, els immigrants il·legals i legals, els nacionals que viuen tot l´any però no estan censats, Lloret de bon tros és ja la ciutat amb més habitants. Segons algunes dades unes 50.000 persones viuen al seu terme.

Diari de Girona,  10.01.07

[@more@]

Tweet

Després de més de 25 anys de pagar la factura i creure que aquest fet ens serviria perquè, a l'hora de presentar-se complicacions, Telefónica respondria al moment, la casa Mas Pericai Vell de Sils ha hagut de passar sis dies aïllada telefònicament. Una avaria ens va deixar sense línia i per més que els primers dies vam reclamar a l'assistència tècnica o sigui al 1002, tot i que l'avaria s'havia produït el 22 de març i els operaris ens deien que el problema s'havia de solucionar en 48 hores, després de 140 hores sense telèfon, encara no s'havia presentat cap tècnic i la casa continuava sense telèfon fix, amb la qual cosa els titulars de la línia que són persones d'una edat avançada es van adonar que havien perdut la que consideraven una vertadera assegurança en cas de quedar-se sols. Telefónica és una empresa que té prioritats, però també sabem que massa vegades té actuacions expeditives en cas d'impagament i per això en la nostra categoria de consumidors i usuaris hem de denunciar-la i dir-li que cal més cura a l'hora de complir els contractes. Potser caldrà fer una crida als altres ciutadans com nosaltres que paguem les factures perquè utilitzin els mitjans de comunicació per denunciar companyies com aquesta exigint que es compleixi un principi tan essencial com el compliment dels acords contractuals signats entre les dues parts.

CARME VINYOLES, FRANCESC VINYOLES, FRANCISCA CASAS I PAU LANAO. SILS (SELVA)

El Punt, 29.03.07

[@more@]

Tweet

Vidreres supera els 7.200 habitants, una xifra que es preveia assolir el 2020

En tres anys s'ha passat de 5.768 empadronats a 7.214

ANNA PUIG. Vidreres
Vidreres ha superat els 7.200 habitants, una xifra que en l'actual pla general es preveia assolir l'any 2020. Els últims tres anys s'ha registrat el creixement més important (s'ha passat de 5.768 a 7.214 habitants). I ha estat per diversos factors: la conversió de segones residències en primeres, la situació estratègica del poble i la immigració, que ja supera el 10%.

Fins a l'any 2003, el creixement del padró municipal era progressiu però en cap cas exagerat. El 2004, però, es trenca la dinàmica i només en un any Vidreres guanya gairebé 500 habitants. Aquesta xifra es manté més o menys igual cada any fins a l'actualitat. Segons dades facilitades per l'Ajuntament, el 14 de març d'aquest any, el padró era de 7.273 habitants. El més sorprenent és que l'actual pla general, aprovat el passat 2003, preveia que aquesta xifra s'assoliria el 2020. I, tal com explica l'alcalde de Vidreres, Jordi Daranas (ERC), segons aquest pla encara es poden construir 1.500 habitatges nous al municipi. «Per tant, encara podem créixer fins als 10.000 habitants o més», manifesta l'alcalde. Daranas, però, es mostra prudent i afirma que és necessari plantejar un creixement moderat. Per això no descarta introduir modificacions al pla general i recalca que tampoc és necessari desenvolupar tots els plans urbanístics.

Els motius que han impulsat aquest augment poblacional són els mateixos que han afectat altres municipis de segona línia de mar com ara Maçanet, Riudarenes, Sils i Caldes de Malavella, per esmentar-ne alguns de la mateixa comarca de la Selva. Són municipis amb grans urbanitzacions que inicialment només eren de segones residències, però molts dels seus propietaris han decidit viure-hi definitivament. A part, el fet d'estar en una situació estratègica, prop de grans infraestructures (N-II, AP-7, tren), ha atret persones sobretot de l'àrea metropolitana de Barcelona.

Un altre factor important ha estat l'arribada de la immigració. Si l'any 2000 a Vidreres hi havia 170 persones estrangeres, en l'actualitat aquesta xifra ja és de 850 (més del 10% del total de la població). «Fins fa poc la Generalitat només atorgava subvencions als municipis que superessin el miler d'immigrants. Ara també s'hi poden acollir els que sobrepassen el 10% i a Vidreres ara arriben aquests ajuts», sosté Daranas.

Més població, però, també augmenta la necessitat d'ampliar els serveis mèdics, educatius, socials i culturals. I, en aquest camí, s'hi està treballant.

Evolució nre. d'habitants

– Desembre 2000: 4.928
– Desembre 2001: 5194
– Desembre 2002: 5.631
– Desembre 2003: 5.768
– Desembre 2004: 6.220
– Desembre 2005: 6.742
– Desembre 2006: 7.165
– Març 2007: 7.273

Lloc de naixement (2006)

– Catalunya: 4.559
– Mateixa comarca:2.213
– Altra comarca: 2.346
– Resta Estat: 1.224
– Estrangers: 850

Procedència (2006)

– Estat espanyol: 5.828
– Resta Unió Europea: 193
– Resta Europa: 166
– Àfrica: 260
– Amèrica: 221
– Àsia: 9
– Oceania: 1

Principals nacionalitats (2006)

– Marroc: 107
– Romania: 107
– Colòmbia: 47
– Alemanya: 43
– Anglaterra: 38
– França: 29
– Itàlia: 22
– Bulgària: 8
– Equador: 7
– Argentina: 6
– Bolívia: 4
– Perú: 2
– Xina: 2

Creixement del nombre d'habitants estrangers al municipi

– 2000: 170
– 2001: 313
– 2002: 422
– 2003: 538
– 2004: 614
– 2005: 800
– 2006: 850

El Punt Diari , 25.03.2007

[@more@]

Tweet

DAVID QUINTANA, SILS.

El grup municipal d´Independents de Sils (IdS) va acusar ahir l´Ajuntament de voler trinxar el nucli antic de Mallorquines amb les unitats d´actuació previstes al nou Pla General Municipal. «Al nucli antic de Mallorquines s´hi han plantejat tota una sèrie d´unitats d´actuació que trinxen completament aquest carrer emblemàtic de Sils» van expressar ahir els membres del grup municipal en un comunicat remès als mitjans de comunicació. Amb aquestes propostes, IdS no entén les paraules del regidor d´urbanisme, Marc Capdevila, que el passat dia 14 de juny en declaracions als mitjans de comunicació afirmava en referència al nucli de Mallorquines que «l´objectiu ha de ser conservar el que hi ha, i aconseguir uniformitat». Per IdS el nou POUM apunta en sentit totalment contrari a l´indicat pel regidor convergent.

IdS critica també la manca d´informació que l´Ajuntament ha facilitat als veïns cosa que segons explicaven ahir complicarà la presentació d´al·legacions. Aquest grup va fer un seguit de comunicacions personals als veïns que en principi estaven afectats per tal que s´informessin de l´abast de la seva afectació. Això va desencadenar un munt de queixes que va obligar l´Ajuntament a fer reunions sectorials i a ampliar el període d´informació pública. En aquest sentit IdS explicava ahir que «pel que ens consta hi haurà un allau d´al·legacions al POUM».

Mas Sabé a debat. Pel que fa a la zona industrial del Mas Sabé de la que ja s´ha aprovat inicialment el pla parcial, el grup d´IdS va votar en contra per la forma com es va iniciar l´expedient a instància del propietari dels terrenys i per informes de Medi Ambient, que indicaven la manca d´idoneïtat de la ubicació, «la qual demostrava una manca de previsió de l´equip de govern». «Succeirà el mateix quan un altre particular faci la mateixa petició en un altre indret?» es preguntaven ahir els membre del grup municipal d´IdS.

Segons van explicar ahir els membres d´IdS en el seu comunicat, també hi ha altres actuacions previstes al centre urbà de Sils que han provocat el rebuig dels afectats. Aquest grup municipal va anunciar que presentarà al·legacions i que estarà pendent de les respostes que faci l´Ajuntament a les preguntes que han presentat els veïns afectats.

Sobre el futur del POUM, IdS es vol mantenir a l´espera dels fets confiant que les paraules de l´alcalde de la vila, Joaquim Rovira, tinguin validesa. Segons paraules de Rovira, recordades per IdS, «no volen tirar endavant cap actuació que els veïns rebutgin», però veurem què succeeix. IdS troba a faltar una posició pública del que oficialment serà candidat de CiU a les pròximes eleccions

Data de l'article: desconeguda
Font: http://usuarios.lycos.es/independentsdesils/

[@more@]

Tweet

A.P. Sils
Independents de Sils (IdS), a l'oposició, ha criticat que CiU, amb majoria al govern, hagi rebutjat una moció en què s'instava a donar suport al jove de Breda -d'ascendència silenca- Jesús Artiola, que està acusat d'haver comès un delicte d'injúries i calúmnies al Rei. La moció de suport presentada pels independents pretenia manifestar que «la situació en què s'ha trobat el jove és totalment injusta i posa en evidència novament com els poders de l'Estat espanyol limiten els drets fonamentals». El text s'havia de fer arribar com a símbol de protesta a l'Audiencia Nacional i al Ministeri de Justícia espanyol «per una actuació que considerem abusiva i repressiva», segons expliquen. IdS es mostra decebut per la «manca de sensibilitat democràtica que ha demostrat el govern municipal i més tenint en compte que Artiola és un silenc que sempre ha lluitat per la defensa dels drets del país», manifesten els independents.

Data de la notícia: desconeguda
Font: http://usuarios.lycos.es/independentsdesils/

[@more@]

Tweet

Data de l'article: desconeguda

Font: http://usuarios.lycos.es/independentsdesils/ 

[@more@]

Tweet

1. Urbanisme, participació i política social són els plats forts de la campanya

L'anàlisi de Sils

MÒNICA CABRUJA. Sils

Sils vol aconseguir una política participativa i de màxima implicació ciutadana. En aquest objectiu coincideixen els quatre candidats d'aquestes eleccions. L'alcalde convergent de Sils, Joaquim Rovira, que s'ha mantingut en el càrrec des de 1979, ha optat per deixar el timó i el candidat serà Francesc Anoro, amb un llarg currículum en el món municipal. Bona part de la seva tasca com a regidor l'ha dedicat a la promoció econòmica i turística, amb les Cuineres de Sils com un dels temes estel·lars.

L'objectiu dels altres tres candidats és aprofitar el relleu per intentar trencar la majoria absoluta de CiU i aconseguir que els plats estiguin més repartits. Marti Nogué, nou cap de llista d'Independents per Sils-Progrés Municipal, vol centrar part de la seva campanya en la implicació ciutadana. Nogué, que es presenta per primer cop com a alcaldable ha estat vuit anys regidor en la llista independent, unida aquest cop al PSC. Un altre candidat és Toni Tello, que després de dotze anys de regidor de CiU, encapçala la llista d'independents Acord Municipal per Sils.

A Sils també hi ha aquest cop una llista d'ICV-EUiA, amb Albert Miralles al front, que vol generar moviment polític. L'urbanisme i la política social seran temes capdavanters de la campanya.

ALBERT MIRALLES I GÜELL (ICV-EUiA) – 56 anys. Ha ocupat diferents càrrecs dins del sindicat CCOO i ha estat president del Consell Econòmic i Social de Barcelona.

ANTONI TELLO FERNÁNDEZ (ACORD MUNICIPAL PER SILS) – 50 anys. Ha estat regidor convergent durant dotze anys i ara encapçala una llista independent. És empresari.

FRANCESC ANORO i ZUFERRI (CiU) – 58 anys. Ha estat setze anys regidor i onze anys conseller comarcal, als quals s'ha d'afegir la seva tasca al Patronat de Turisme.

MARTÍ NOGUÉ i SELVA (IdS-PM) – 50 anys. És enginyer tècnic industrial i sotsinspector del cos de bombers de la Generalitat. Regidor durant vuit anys dins el grup Independents per Sils.

Text: El Punt , 24.03.2007 

Font: El Punt, dissabte 24 de març de 2007

2. Quatre llistes aspiren a rellevar l´històric Joaquim Rovira

Aquesta imatge amb més detall 

CRISTINA TARTERA, SILS.

Les quatre persones que encapçalen les candidatures que es presenten per a les properes eleccions municipals a Sils són per primer cop caps de llista i tenen per davant el repte de substituir a l´històric alcalde de CiU, Joaquim Rovira. El creixement urbanístic del municipi o la voluntat d´aconseguir més participació són dos dels punts en els quals coincideixen les quatre formacions. El nou ajuntament tindrà, entre d´altres reptes, decidir com es vol que creixi aquesta població de la comarca de la Selva els propers anys.

Amb la marxa de Joaquim Rovira, a l´alcaldia des del 1979, el relleu a Convergència i Unió l´ha agafat Francesc Anoro. Vinculat a la vida associativa del municipi, per exemple al col·lectiu La Cuina a Sils, també ha desenvolupat tasques en la política municipal i comarcal. Un dels principals objectius de CiU, si aconsegueixen l´alcaldia, és acabar els assumptes iniciats el mandat anterior.

Antoni Tello, que havia estat regidor a l´Ajuntament per CiU durant dotze anys i que els quatre darrers ha viscut apartat de la política, encapçala Acord Municipal per Sils, una llista de nova creació. Una de les preocupacions de la seva formació és la planificació urbanística, ja que consideren que el poble ha crescut de forma desmesurada en poc temps. La candidatura, que compta amb el suport d´Esquerra Republicana de Catalunya, creu que Sils necessita un canvi després de 29 anys.

Com les altres tres formacions, Martí Nogué encapçala la llista d´Independents per Sils-Progrés Municipal, amb la voluntat de trencar la majoria absoluta al consistori. Nogué havia estat regidor fins que va plegar a meitat del mandat i aquest cop es presenta per primera vegada com a número 1. La seva candidatura, que té el suport del Partit dels Socialistes de Catalunya, també considera que Sils ha viscut un creixement desmesurat que caldria planificar més en un futur.

Iniciativa per Cataluya Verds-Esquerra Unida i Alternativa també es presenta per primera vegada a Sils. El seu cap de llista, Albert Miralles, té una àmplia experiència en el món sindical i assegura que el seu programa inclou mesures socials per a diversos col·lectius. ICV-EUiA s´oposa frontalment al POUM i, de fet, proposa que sigui el nou consistori escollit qui en prepari un de nou i que sigui sotmès a un procés consultiu. Aspiren a ser força de govern i creuen que Sils necesista un govern d´esquerres.

Font: Diari de Girona, dimarts, 17 d'abril de 2007. Edició digital n. 2663 

[@more@]

Tweet

Una empresa de Sils fa les maquetes del centre d'interpretació de Gaudí a Reus

Estan realitzant reproduccions a escala de les obres més significatives de l'arquitecte per a aquest equipament

L'empresa Grup Graf de Sils, dedicada a la construcció i disseny d'escenografies, està realitzant un seguit de maquetes de les obres més significatives de l'arquitecte Antoni Gaudí. Aquestes reproduccions són per al Gaudí Centre de Reus, que vol recollir l'obra i la vida d'aquest artista. Entre altres obres, construeixen maquetes del parc Güell i de la Casa Batlló, però també hi ha diferents peces de gairebé tots els edificis de Gaudí. Entre les maquetes n'hi ha de tàctils, de sensorials i també de clàssiques. En algunes s'ha volgut explicar com Gaudí, un avançat al seu temps, ja pensava en sistemes per a l'aprofitament de l'aigua i de la llum solar o bé per aconseguir una casa amb un aire condicionat sense aparells, com és el cas de la Casa Batlló.

El Grup Graf fa quatre anys que és a Sils i està dirigit per Xavier Amat. Des de fa més de vint anys es dediquen a construir escenografies de tota mena com a part de l'escenografia de la pel·lícula El perfum o la recreació del bosc inundat del Cosmocaixa, a més d'altres projecte com el Mar dels Nens de Platja d'Aro. Ara, els ha arribat l'encàrrec del Gaudí Centre de Reus per omplir l'equipament amb diferents muntatges de maquetes, però també amb audiovisuals i altres instal·lacions per entendre millor encara l'obra de Gaudí. Així, des de la primera fins a l'última planta, hi haurà l'empremta d'aquesta empresa de la Selva. Els visitants trobaran maquetes tàctils amb reproduccions exactes de pinacles de la Sagrada Família o xemeneies de la Pedrera i de la Casa Batlló i la casa celler Garraf. També hi ha una reproducció en guix de la façana i del sostre ondulat de la Pedrera. Hi ha una part de la cúpula del Palau Güell amb un muntatge per fer l'efecte de la llum solar. S'hi reprodueix, així mateix, la zona de la Bugadera del Parc Güell, el Parc Güell sencer a escala o detalls d'elements per als quals Gaudí s'inspirava en la natura confrontats amb aquests elements naturals, entre altres temes.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2292104
El Punt, 28.02.2007 | LAURA PORTAL

[@more@]

Tweet

1. Sils comença la revisió del pla general i es marca com a objectiu arribar als 7.000 habitants l'any 2020

ANNA PUIG. Sils
L'Ajuntament de Sils ha començat la revisió del pla general, que ha de permetre ordenar el creixement de la població en els propers quinze anys. La previsió és arribar als 7.000 habitants l'any 2020. En aquest sentit, el regidor d'Urbanisme, Marc Capdevila (CiU), sosté que el nou pla ha de permetre afrontar el repte del creixement i la incorporació de nous habitants sense perdre identitat i guanyant en qualitat de vida. Segons va dir, l'objectiu és crear una xarxa de serveis completa i «generar una activitat productiva suficient perquè els ciutadans s'hi puguin guanyar la vida». Les línies bàsiques que han de definir aquest pla són les següents: fomentar la compatibilitat entre la protecció del medi natural i el desenvolupament de les activitats relacionades amb el lleure, el turisme i l'explotació agrícola, crear nous equipaments i serveis, definir un model de mobilitat viària, potenciar el transport públic i noves zones d'aparcament. També es tindran en compte aspectes estratègics com la línia de ferrocarril, la carretera de Lloret a Santa Coloma i el sòl urbanitzable. Arran de la revisió del pla ja s'han suspès les llicències d'obres per un any al carrer de Mallorquines, en un sector de Vallcanera, a la zona de l'Estació i als voltants de la Laguna. La revisió del pla està en la primera fase. Els tècnics estan recopilant tota la informació i també les preocupacions dels ciutadans i les institucions. Això ha de permetre fer una diagnosi global del municipi. Capdevila sosté que ara és imprescindible la col·laboració ciutadana i l'Ajuntament ha obert una oficina del pla, que està a les dependències municipals, per recollir propostes.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1286933
El Punt, 13.05.2005 | ANNA PUIG

2. El nou pla general de Sils limita el creixement urbanístic i potencia la zona que dóna accés als estanys

S’unirà el veïnat de Mallorquines amb el centre urbà per evitar nuclis aïllats

ANNA PUIG. Sils
El nou pla general de Sils limitarà i controlarà el creixement urbanístic del municipi, que es preveu que el 2010 ja arribarà als 8.000 habitants. Les noves zones urbanitzables es concentren entre el veïnat de Mallorquines i el nucli urbà per evitar que quedin zones disseminades. També s’ordenarà la frontissa que dóna accés als estanys per potenciar aquest espai natural. I es creen noves zones industrials. La més important es farà on actualment hi ha la pedrera de Mas Ceber, de 40 hectàrees.

El projecte estarà a exposició pública fins al pròxim 30 de juny. Segons ha explicat el regidor d’Urbanisme, Marc Capdevila, el principal objectiu és evitar un creixement descontrolat. I és que Sils, així com altres pobles que es troben a segona línia de mar, tenen actualment una gran demanda per fer promocions d’habitatges. Amb el nou pla general es pretén unir el centre amb el veïnat de Mallorquines. De fet aquesta és l’àrea que tindrà un major creixement urbanístic i en aquest sector ja s’ha fet una reserva de terreny per construir-hi una escola i un institut. I la nova llar d’infants també se situa propera a aquesta zona –vegeu gràfic–. «Hem previst nous equipaments escolars perquè són els que tindran més demanda. La resta de serveis, com per exemple el CAP, ja estan prou al dia», diu Capdevila.

Pel que fa als estanys, es potencia la seva protecció –s’ha aconseguit consensuar amb Carreteres un nou traçat per la variant que no trinxi aquest espai- i s’ordenarà la frontissa que hi dóna accés–. «Actualment el poble està d’esquena als estanys i hem de canviar aquesta dinàmica», afirma.

Finalment, un altre punt destacat és el creixement industrial. Es farà un polígon a la finca on ara hi ha la pedrera de Mas Ceber, en un espai d’unes 40 hectàrees. I un polígon menor just davant de la zona industrial de Riudarenes, en uns terrenys de 12 hectàrees.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1940013
data:

[@more@]

Tweet