Nous projectes municipals: Llar d’infants i Centre Cívic

Abans de les eleccionsClucar l'ull, la web de l'Ajuntament i els cartells ens recordaven que hi ha nous projectes municipals:

A. La llar d'infants:
Plànols: http://www.webgipal.net/sils/download/070405_PLAFO1_AJSILS.pdf

Sils treu a concurs les obres de la nova llar d´infants municipal

DDEG, SILS.

L´Ajuntament de Sils ha tret a concurs les obres de la que serà la segona llar d´infants de la localitat, un centre d´educació infantil que disposarà de quatre aules d´un a dos anys i un espai per habilitar una unitat de nadons que es desenvoluparà més endavant si n´hi ha demanda. L´equipament tindrà un total de 34 places i les obres tenen un termini d´execució de 12 mesos.

La futura llar d´infants es construirà entre els carrers Josep Trueta i Antoni Gaudí de Sils. L´equipament es vindrà a sumar a l´actual llar d´infants municipal ubicada al carrer Prudenci Bertrana, que consta de 42 places i no té espai per a nounats.

El cost previst per a la construcció de la nova llar d´infants municipal és d´1.013.987,37 d´euros. La decisió de treure a concurs les obres de la nova llar d´infants es va prendre en el darrer plenari municipal celebrat el passat tres d´abril.

Font: Dimarts 24 abril 2007  Edició digital n. 2670

B. Centre Cívic:
http://www.webgipal.net/sils/download/070405_PLAFO2_AJSILS.pdf

"Per acord de Ple Extraordinari del 27 d'abril de 2006 es va adjudicar definitivament l ’obra Centre Cívic a Sils a favor de Xavier Alsina SA-Center Climatizacion y Mantenimiento SL per la quantitat total de 1.457.595,68 euros"

Font: http://www.webgipal.net/Sils/download/AP_270207.pdf

(…) En el ple també es va aprovar el projecte de construcció del centre cívic, que inclourà la llar de jubilats. Es farà en una zona de nova promoció urbanística al davant de l'ajuntament i el pressupost inicial és d'1,5 milions d'euros. Segons va explicar el tinent d'alcalde, Marc Capdevila, en l'immoble, de 900 m2, s'inclouran aules per a l'oferta sociocultural del centre cívic i un altre sector estarà dedicat a la llar de jubilats, que tindrà, entre d'altres, servei de podologia, perruqueria i una sala comuna amb un bar. En aquest projecte, el grup Independents de Sils (IdS), a l'oposició, va manifestar disconformitat per l'emplaçament. En canvi, el govern considera que és un lloc cèntric i espaiós. (…)

02.12.2005 | ANNA PUIG / ACN

Font: El Punt

C. Remodelació de les "Escoles de Vallcanera"

[@more@]

Comentaris tancats a Nous projectes municipals: Llar d’infants i Centre Cívic

Romà Dalmau. Exjutge de pau de Sils

Romà Dalmau.
Exjutge de pau de Sils

Romà Dalmau va renunciar a fer de jutge de pau de Sils, un càrrec que va tenir durant més de deu anys. Ho va fer «obligat» i a desgrat. Tot i ser jubilat i no arribar a la cotització mínima, Hisenda li va demanar que pagués una multa amb interessos per no haver fet les declaracions del 2002 al 2005 (en total gairebé ha pagat 3.000 euros). Segons Hisenda estava obligat a fer la declaració perquè cobrava dos sous: el de jubilat i el de jutge de pau, que era de 110,85 euros mensuals. Finalment va plegar, perquè havia de pagar a Hisenda més del que cobrava.

Romà Dalmau.:  «No volia que d'una feina altruista se'n beneficiés Hisenda»

– Què va pensar quan va rebre el requeriment d'Hisenda?
– «Feia aquesta feina perquè és gratificant. Mai vaig demanar a ningú que em pagués la gasolina quan havia de fer desplaçaments per fer aixecaments de cadàvers. No em molestava anar cada dia a l'ajuntament ni fer casaments els dissabtes i els diumenges. A part feia actes de conciliació, judicis de faltes. Mai vaig considerar que cobrés un sou sinó dietes. I trobo que és una vergonya que et facin pagar per un servei a la comunitat.»

– Per això va plegar?
– «No volia que Hisenda es beneficiés d'un treball altruista. Mai hauria deixat de fer aquesta feina. Fins i tot estava disposat a fer-ho sense cobrar però em van dir que hi estava obligat. I no sóc l'únic afectat, hi ha altres jutges en la mateixa situació».

– Quant ha hagut de pagar?
– «Pel que fa a la declaració del 2002, vaig pagar 1.083,07 euros, a part de 284,31 euros de multa i 131 d'interessos. I sumant tots els anys, pràcticament els he ingressat 3.000 euros. El més fort és que fa poc m'han enviat un altre requeriment perquè els torni 68,05 euros perquè diuen que vaig cobrar quinze dies que no em tocaven perquè ja havia fet la renúncia.»

– Li han demanat fins al darrer cèntim.
– «Ja em vaig queixar en una carta que vaig fer arribar al delegat d'Hisenda a Girona. Li vaig dir que mai he cobrat pagues extres com a jutge de pau. Tampoc he cotitzat a la Seguretat Social ni he tingut nòmina. I, si realment és un sou, que sàpiguen que els jutges de pau no arriben al mínim mensual!»

ANNA PUIG

El Punt 02/10/2006[@more@]

Comentaris tancats a Romà Dalmau. Exjutge de pau de Sils

Romà Dalmau. Exjutge de pau de Sils

Romà Dalmau.
Exjutge de pau de Sils

Romà Dalmau va renunciar a fer de jutge de pau de Sils, un càrrec que va tenir durant més de deu anys. Ho va fer «obligat» i a desgrat. Tot i ser jubilat i no arribar a la cotització mínima, Hisenda li va demanar que pagués una multa amb interessos per no haver fet les declaracions del 2002 al 2005 (en total gairebé ha pagat 3.000 euros). Segons Hisenda estava obligat a fer la declaració perquè cobrava dos sous: el de jubilat i el de jutge de pau, que era de 110,85 euros mensuals. Finalment va plegar, perquè havia de pagar a Hisenda més del que cobrava.

Romà Dalmau.:  «No volia que d'una feina altruista se'n beneficiés Hisenda»

– Què va pensar quan va rebre el requeriment d'Hisenda?
– «Feia aquesta feina perquè és gratificant. Mai vaig demanar a ningú que em pagués la gasolina quan havia de fer desplaçaments per fer aixecaments de cadàvers. No em molestava anar cada dia a l'ajuntament ni fer casaments els dissabtes i els diumenges. A part feia actes de conciliació, judicis de faltes. Mai vaig considerar que cobrés un sou sinó dietes. I trobo que és una vergonya que et facin pagar per un servei a la comunitat.»

– Per això va plegar?
– «No volia que Hisenda es beneficiés d'un treball altruista. Mai hauria deixat de fer aquesta feina. Fins i tot estava disposat a fer-ho sense cobrar però em van dir que hi estava obligat. I no sóc l'únic afectat, hi ha altres jutges en la mateixa situació».

– Quant ha hagut de pagar?
– «Pel que fa a la declaració del 2002, vaig pagar 1.083,07 euros, a part de 284,31 euros de multa i 131 d'interessos. I sumant tots els anys, pràcticament els he ingressat 3.000 euros. El més fort és que fa poc m'han enviat un altre requeriment perquè els torni 68,05 euros perquè diuen que vaig cobrar quinze dies que no em tocaven perquè ja havia fet la renúncia.»

– Li han demanat fins al darrer cèntim.
– «Ja em vaig queixar en una carta que vaig fer arribar al delegat d'Hisenda a Girona. Li vaig dir que mai he cobrat pagues extres com a jutge de pau. Tampoc he cotitzat a la Seguretat Social ni he tingut nòmina. I, si realment és un sou, que sàpiguen que els jutges de pau no arriben al mínim mensual!»

ANNA PUIG
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/entrevistes/index.html?p_idcmp=2077566
El Punt 02/10/2006[@more@]

Comentaris tancats a Romà Dalmau. Exjutge de pau de Sils

Vídeos de Sils al YouTube

1. Carnaval de Sils 2007 i altres esdeveniments silencs. Per a evitar competidors indesitjables, a Sils el Carnaval es celebra durant la Quaresma:

2. Vídeos de la constitució del nou Ajuntament: 16 juny 2007

 

3. Inauguració de la plaça de les Comes, 12 octubre 2007

[@more@]

Comentaris tancats a Vídeos de Sils al YouTube

L´alcalde diu que els usuaris de l´aparcament de l´estació «no tenen dret a queixar-se»

1. L´alcalde diu que els usuaris de l´aparcament de l´estació «no tenen dret a queixar-se»

L´espai és de l´Ajuntament des de fa cinc anys.

E. PADILLA, SILS.

L´alcalde de Sils, Joaquim Rovira (CiU), considera que els usuaris de l´aparcament de l´estació de RENFE «no tenen dret a queixar-se» pel mal estat de l´espai, que fa que s´embassi quan plou, perquè al seu entendre «és un espai municipal on no es fa pagar per aparcar i ningú està obligat a deixar-hi el cotxe».

Joaquim Rovira va considerar que la pavimentació d´aquest espai no és un projecte prioritari per a Sils i va insinuar que algun dia es farà pagar per aparcar-hi.

Text i imatge: Diari de Girona,  dimarts 17 abril 2007  Edició digital n. 2663

2. Sils acondicionarà el paviment de l´aparcament de l´estació

E.PADILLA, SILS.

A partir de dilluns està prohibit deixar el cotxe a l´aparcament de l´estació de tren de Sils perquè, segons unes butlletes informatives repartides dimecres per la guàrdia municipal, s´hi duran a terme treballs per arranjar el paviment de l´espai.

Usuaris d´aquest aparcament porten anys queixant-se de l´estat en què es posa cada vegada que plou. L´espai, de titularitat municipal, no està asfaltat i s´hi formen basses i fang.

Arran les pluges de les últimes setmanes, les queixes van tornar a sorgir i l´alcalde de Sils, Joaquim Rovira (CiU), va declarar que els usuaris «no tenen dret a queixar-se» perquè es tracta d´un espai municipal gratuït que, segons va dir, l´Ajuntament cedeix sense tenir-hi cap obligació i a on «no s´obliga a ningú a deixar-hi el cotxe». Després de fer aquestes afirmacions i de reconèixer que existeixen intencions d´acondicionar l´espai però que no es tracta d´un projecte prioritari per la vila, el passat dimecres s´advertia als conductors de la prohibició d´aparcar a l´espai perquè s´hi duran a terme treballs per millorar el terra.

L´alcalde de la localitat va deixar anar que es tractava d´un espai on, de fet, ni tan sols hi estava regulat l´aparcament, cosa que es contradiu amb la nombrosa senyalització a aquest efecte que hi ha instal·lada. A la vegada, Rovira va reconèixer que el mal estat de l´espai és una constant des de fa anys i que només es millorarà quan l´espai sigui de pagament.

Diari de Girona, divendres 20 abril 2007 Edició digital n. 2666

3. Tapen els sots de l´aparcament amb més sorra

L´Ajuntament de Sils va portar a terme ahir treballs de millora del paviment a la zona de l´aparcament de l´estació, un espai que s´embassa cada vegada que plou. La millora va consistir en tirar sorra a terra i passar-hi l´aplanadora. El consitori considera que no és prioritari asfaltar aquest espai.

Dimarts 24 abril 2007  Edició digital n. 2670

4. L'alcaldessa vol que Sils sigui un aparcament dissuasori de Girona

Segons Pagans, aquestes permeten crear una bona xarxa de rodalies que permetria articular una bona combinació autobús-tren i cotxe-tren. D´aquesta manera, la candidata socialista va afirmar que «els aparcaments dissuasoris de Girona han d´estar a l´estació de trens de Sils, Caldes i Flaçà» perquè la gent arribi primer a aquests punts amb cotxe o autobús i després arribi a Girona amb tren.

http://www.diaridegirona.cat, 1 maig 2007

[@more@]

Comentaris tancats a L´alcalde diu que els usuaris de l´aparcament de l´estació «no tenen dret a queixar-se»

Tres edils de CiU cobren 80 euros per comissió tot i l´advertència del Síndic de Greuges

1. Tres edils de CiU cobren 80 euros per comissió tot i l´advertència del Síndic de Greuges

DDEG, SILS.

Tres regidors de Convergència i Unió cobren 80 euros en concepte d´assistència a comissions informatives de l´Ajuntament tot i no ser necessària la seva presència segons denuncia l´alcaldable d´Independents per Sils-PM, Martí Nogué. Segons assegura la formació, aquest fet es va denunciar al Síndic de Greuges i aquest, en l´informe per a 2006, va destacar que a les actes municipals demanades per aquest organisme no consta cap motivació o justificació de les raons que aconsellin les assistències permanents d´aquests tres regidors. Segons assegura la formació opositora, els tres edils no formen part de cap comissió, i per tant la seva presència a les reunions no és necessària i no mereix remuneració.

A tenor dels fets denunciats, Independents per Sils-PM proposa retirar el pagament a aquests tres regidors que no formen part de cap comissió de treball adscrita a una de les àrees del consistori. La formació critica que l´equip de govern, integrat per CiU, faci anar tots set regidors a les comissions tot i que només quatre hi desenvolupin tasques vinculades.

Diari de Girona, dimarts, 10 abril 2007, Edició digital n. 2656

2. El tema es va debatre en un ple municipal

El Sr. Martí Nogué manifesta que en altres ocasions quan es va sotmetre a aprovació el compte general d’anys anteriors, encara que van mostrar discrepàncies puntuals, sempre van optar per l’abstenció, però ara vol mostrar la seva disconformitat amb l’aprovació del compte general de 2005, per l’assistència sistemàtica de membres de l’equip de govern a les Juntes de Govern, de les que no en són titulars, amb les seves corresponents
indemnitzacions. Aquesta queixa ja va ser plantejada a l’inici de la legislatura per IdS, i els van contestar que “l’alcalde pot requerir la presència de regidors no pertanyents a la comissió, amb l’objectiu d’informar en allò relatiu a les seves activitats”.

Diu el senyor Nogué que segons la Llei, aquesta presència ha d’ésser justificada i
motivada pels temes que es debatran en comissió i això no es reflecteix en les actes. A més a més, perceben indemnitzacions per assistència a aquestes comissions.

No satisfets de la resposta que van rebre, la van formular també al Síndic de Greuges, que després de requerir informació sobre el tema a l’alcalde, en el seu informe diu, entre altres:

“Res es diu però, de la qüestió plantejada sobre l’habitual presència de regidors no membres a les sessions de la Junta de Govern i els imports que puguin precebre en concepte d’assistència”.

“No hi consta en les actes, cap motivació o justificació de les raons que aconsellin les diferents assistències permanents”.

“Cas que els habituals assistents no membres percebessin una remuneració en raó d’aquesta presència continuada, entenc que, en la pràctica, estaríem davant del pagament d’una remuneració fixa no justificada ni contemplada en la normativa en vigor aplicable a aquesta matèria.

En conseqüència, us demano m’informeu si en base a les consideracions que us he fet, decidiu suspendre aquesta pràctica, cas que encara es faci i cas contrari, els fonaments que justificarien el seu manteniment”.

Aquesta segona petició d’informació a l’alcalde, va obtenir una resposta similar a la primera, sense aclarir res de nou. “És una pràctica utilitzada per la immensa majoria de petits municipis”.

En el seu últim informe, el Síndic expressa la seva preocupació segons el Sr. Nogué perquè entén que “l’alcalde no ha acceptat el seu recordatori dels seus deures legals”.

Aquesta mala pràctica que en res beneficia el nom del poble de Sils, va ésser exposada en la memòria anual que el Síndic de Greuges fa davant el Parlament de Catalunya.

Font: Acta municipal de 29 agost 2006 

3. Sils a l'Informe del Síndic al Parlament

Doncs bé, en exercici de l’acció de control esmentada, un grup municipal de l’Ajuntament de Sils, disconforme amb determinades percepcions d’alguns
regidors, ha demanat la intervenció del Síndic (queixa 3090/04).

La qüestió plantejada fa referència a les retribucions en concepte d’assistències a reunions dels òrgans de govern. En aquest cas concret, la junta de govern està
formada per un màxim de quatre membres, que tenen la condició de titulars. Els reclamants manifestaven que tres membres més, regidors pertanyents a
l’equip de govern, assistien de forma habitual a les reunions de la junta i també eren retribuïts per aquesta assistència.

En la seva resposta, l’alcalde invocava el dret a requerir la presència a la junta de govern dels membres de la corporació que no hi formaven part, amb l’objectiu
d’informar sobre les seves activitats i manifestava que l’Ajuntament havia aprovat “indemnitzacions per assistència dels membres de la corporació als òrgans col·legiats d’aquesta d’igual quantia per a tots els regidors
pertanyents als diversos grups municipals”.

Certament, l’alcalde pot requerir la presència en la junta de govern de regidors que no en són membres quan ho consideri necessari pels temes que es debatran, amb “l’objectiu d’informar sobre allò relatiu a l’àmbit de les seves activitats”, diu el ROF. I, aquesta presència, justificada i motivada, genera el dret a percebre remuneració en concepte d’indemnització.

Ara bé, el Síndic va apreciar que, en aquest cas, el que realment es planteja és la idoneïtat i la justificació de la presència habitual en les sessions de la junta de govern de sempre els mateixos regidors no membres i que aquesta presència habitual generi el dret a remuneració per assistència.

La consulta de les actes de les sessions de la junta de Govern d’aquest Ajuntament, accessibles en la web municipal des del mes de setembre de 2003 fins al mes de febrer de 2004, constata la presència permanent i habitual de tres regidors assistents no titulars a cadascuna de les sessions, menys a la del dia 30 de desembre de 2003.

Així mateix, els promotors de la queixa havien facilitat una còpia de les actes corresponents a l’11 d’agost de 2003 i 17 de febrer i 26 d’abril de 2004, sessions en què es repetia la mateixa situació.

I, en aquestes actes no consta cap motivació o justificació de les raons que aconsellin les diverses assistències permanents.

El Síndic va comunicar que, en la seva opinió, si els regidors no membres de la junta de govern, però assistents habituals a aquesta, rebien una indemnització
per aquest concepte, es produiria el pagament d’una remuneració fixa no justificada ni establerta en la normativa en vigor aplicable en aquesta matèria.

En resposta a les consideracions del Síndic, l’alcalde reitera la idoneïtat d’aquesta pràctica i considera que no és contrària a la llei. Afegeix que “és utilitzada per la immensa majoria dels petits municipis”, la qual cosa, de ser certa, no legitimaria la mala pràctica.

En definitiva, tal com reconeix més endavant l’alcalde en l’escrit de resposta, amb aquesta fórmula es tracta de compensar econòmicament la dedicació parcial d’alguns regidors i evitar llur possible i legítima formalització contractual, però econòmicament més costosa per als recursos municipals.

Font: Informe al Parlament 2005
 

[@more@]

Comentaris tancats a Tres edils de CiU cobren 80 euros per comissió tot i l´advertència del Síndic de Greuges

Les Eugues dels Estanys de Sils

 

 Foto superior: 2007; foto inferior: 2006

1. Introducció de dues eugues a l’Estany de Sils per a la millora de la gestió de la vegetació dels aiguamolls.

El passat dissabte 20 de maig al matí es van deixar anar dues eugues a l’Estany de Sils, espai natural estionat, des de 1998, per la Fundació Natura i l’Ajuntament de Sils. L’acte va comptar amb la presència d’Enric de Roa (responsable del projecte de la Fundació Natura) i del tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Sils, Sr. Francesc Anoro.

Les eugues, que provenen del ramat del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i són de la raça de Camarga, tenen dos anys i viuran en una zona delimitada per un tancat de 2,2 ha. Aquesta raça està especialment indicada per a viure en zones humides per la seva bona adaptació a tenir les potes constantment dins de l’aigua. L’objectiu de la introducció dels animals és millorar la gestió i control de la vegetació aquàtica de la zona. La pastura dels cavalls, juntament amb el desbrossament, ha de proporcionar uns prats humits rejovenits
amb una major diversitat vegetal i animal.

Els canyissars i comunitats de balcalló dels aiguamolls acumulen matèria morta que dificulta la seva funció com a zona de cria, alimentació i hivernada per a moltes aus. L’envelliment dels canyissars, tot i ser un procés natural que tendeix a la dessecació dels ambients aigualosos, també suposa un empobriment temporal pel que fa a la composició florística i per això es recomana la seva gestió activa mitjançant la dalla o pastura, de manera que es mantingui un ecosistema rejovenit, més ric, més productiu i divers.

La Fundació Natura i l’Ajuntament de Sils fa 9 anys que treballen a l’Estany de Sils. Entre les accions més destacades que han realitzat trobem: l’adquisició de 31 hectàrees de terreny destinades a la recuperació d’aiguamolls, la regeneració d’una llacuna permanent de 4 ha i el sanejament de les aigües residuals de
la zona, l’adequació d’un itinerari i equipaments d’ús públic i educació ambiental i l’adquisició de terrenys d’antigues pollancredes per tal de recuperar els prats humits i de dalla.

Aquesta no és la primera experiència d’aquest tipus que es realitza a Catalunya, doncs ja s’ha contrastat l’èxit de la gestió de la vegetació aquàtica amb aquesta raça de cavalls al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, al Parc Natural del Delta de l’Ebre i a Flix. Aquesta actuació s'ha dut a terme gràcies a la col·laboració de Fundació Biodiversidad

Per a més informació, concertar entrevistes i demanar imatges i vídeos contactar amb: Laura Pujol, l.pujol@fundacionatura.org

http://www.fundacionatura.org/cat/premsa/NP18-05-06%20Sils.pdf 

2. Introducció de dues eugues als prats humits per a gestionar la biodiversitat … El passat dissabte 20 de maig la Fundació Natura, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sils, van introduir dues eugues de la raça Camarga als prats humits de l’Estany de Sils, per tal de millorar la diversitat de flora i fauna d’aquest hàbitat. Es tracta de dues joves femelles que provenen dels Aiguamolls de l’Empordà i que es troben perfectament adaptades a aquests ambients. De fet, aquest tipus de gestió s’està duent a terme des de fa molts anys a diverses zones humides de Catalunya (delta de l’Ebre, delta del Llobregat, els mateixos Aiguamolls de l’Empordà…). S’alimenten de plantes com el balcalló (Carex riparia), els joncs (Joncus ssp. Scirpus holoschoenus), el canyís (Phragmites australis), etc., en terrenys inundats. Amb la pastura continuada d’aquests cavalls s’espera aconseguir un augments de la diversitat de la flora dels prats, on actualment s’observen denses extensions de balcalló. L’acció de les eugues obrirà clarianes que permetran que altres espècies vegetals es puguin desenvolupar, a més d’afavorir que quedin zones inundades més accessibles per a les aus. Paral·lelament, s’ha demanat a especialistes que realitzin un estudi de la flora i la fauna de l’espai, per tal de poder comprovar els efectes de la gestió amb cavalls. A més de la millora de la biodiversitat dels prats, es tracta d’un element que incrementa l’atractiu de l’Estany de Sils i molta gent s’acostarà a visitar-los. Es tracta d’animals salvatges, no acostumats al contacte amb persones, i a més es troben dins d’una tanca electrificada, per això demanem que tingueu cura i no us acosteu massa al tancat. Properament es millorarà la instal·lació, amb una tanca protectora de fusta, i s’instal·larà un cartell informatiu del projecte.

Font: Centre d’Informació de l’Estany de Sils; Notícies, 30/05/2006, Web de l'Ajuntament de Sils

3. Introduïm un nou cavall a la Llacuna de Sils, 30 agost 2006:

Aquest mes d’agost s’ha introduït un nou cavall a l’estany de Sils. Es tracta d’un mascle de sella que, a causa d’una lesió en una pota, no pot exercir la seva funció.

Per aquest motiu, i com a alternativa a ser sacrificat, ha estat introduït a la zona tancada on ja viuen, des del mes d’abril, dues eugues de la raça de Camarga. L’experiència és un experiment que ha esdevingut tot un èxit: el cavall s’ha adaptat perfectament al seu nou hàbitat, totalment diferent al que estava acostumat, perquè havia viscut sempre en un estable, i ha establert una bona relació amb les dues eugues.

Així doncs, si aneu per Sils, els podreu veure a tots tres.

http://www.fundacionatura.org/cat/noticies/2006/300806.htm

4. Fundació Natura comunica que les eugues tornen a ser al tancat de l’Estany

Es tracta d'eugues de la raça Camarga, que provenen d’un ramat dels Aiguamolls de l’Empordà. La pràctica de la pastura amb aquest cavalls contribueix a una bona gestió dels herbassars inundables de l'Estany. Com a novetat, s'ha de destacar que a banda de les dues eugues de l'any passat aquest cop s’ha incorporat un poltre. Un motiu més per visitar l'Estany.

Ajuntament de Sils. Centre d'Informació de l'Estany de Sils

Font: Notícies, web de l'Ajuntament de Sils, 28/05/2007

[@more@]

Comentaris tancats a Les Eugues dels Estanys de Sils

Com acabarà el molí multipala o molí aiguader ?

Un molí multipala o molí aiguader, per a bombeig d'aigua, entre el carrer de Mallorquines i Can Cabirol. Les dues fotos són anteriors a les obres actuals; però mirant el seu aspecte actual (abril 2007), sembla que no sobreviurà.

[@more@]

Comentaris tancats a Com acabarà el molí multipala o molí aiguader ?

Mallorquines Est

Creixement urbanístic a Mallorquines Est

Entre Mallorquines i Can Cabirol. Perilla el bosc de Can Aymerich? 

1. ARBRES I ARBREDES D’INTERÈS

Son exemplars o masses arbrades naturals que es troben en el sòl no urbanitzable que tenen un interès:

– botànic (espècies protegides o amenaçades)
– històric (arbres centenaris)
– físic (arbres monumentals)
– urbà (defineix un parc públic singular)
– exòtic (arbres foranis)

Pel que fa a la protecció dels elements d’interès natural fins que no s’elabori un inventari del patrimoni natural del terme municipal, i posteriorment l’elaboració i aprovació d’un Pla especial del catàleg del patrimoni natural, aquest Pla d’ordenació proposa la protecció a tot l'àmbit del Pla d’aquells marges de conreu arbrats i dels arbres d’interès que formen part també del patrimoni natural de Sils.

L’inventari del patrimoni natural de Sils, haurà de determinar quins son aquells exemplars arboris més singulars que es troben a Sils, ja sigui formant part del paisatge en mosaic de la zona o bé de finques de masies i cases rurals d’interès.

Font: Catàleg de béns del patrimoni, POUM 

2. Plànol del sector SUD B1, Mallorquines Est, entre el Carrer de Mallorquines i Can Cabirol:http://www.ddgi.cat/sils/poumsils/pdf/1D.pdf

3. Projecte reparcel.lació Mallorquines Est (gener 2006)

Abandona la sessió el Sr. Martí Nogué, regidor d’IdS.
4.- 04/06: Projecte reparcel.lació Mallorquines Est.

Fets :

1.- Els propietaris del polígon del sector 1 Mallorquines Est han formalitzat en escriptura pública del projecte de Reparcel.lació, redactat per l’arquitecte Pere Fina i Segura i l’advocada Esther Perxés i Camps.

2.- En data 28 de novembre de 2005 la Junta de Govern Local va sotmetre a Informació pública pel termini d’un mes l’escriptura pública el Projecte de Reparcel·lació sector 1 Mallorquines Est promogut pels propietaris del sector

3.- Durant l’exposició pública realitzada al BOP núm. 237 de data 14 de desembre de 2005 i Diari de Girona de data 7 de desembre de 2005, no s’han formulat al·legacions.

F o n a m e n t s  d e  d r e t :

I.- S’apliquen a aquest expedient els articles. 113, 115, 116, 118, 120, 123 i 133 a 135 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme ( DL 1/2005 ) i 32 del Reglament parcial de la Llei 2/2002, de 14 de març.

II.- L’article 32.2 del Reglament parcial de dita Llei regula la possibilitat de no constituir Junta de Compensació en el supòsit  (…)

La Comissió informativa d’afers tècnics proposa al Ple l’adopció del següent
ACORD :

Primer.- Aprovar definitivament l’escriptura pública el Projecte de Reparcel.lació sector 1 Mallorquines Est redactat per l’arquitecte Pere Fina i Segura i l’advocada Esther Perxés i Camps i promogut pels propietaris del sector
Segon. Aprovar igualment la no constitució de Junta de Compensació per l’execució de l’esmentat sector d’acord amb l’apoderament que consta a l’esmentada escriptura i trametre copia de l’expedient a la Direcció General d’Urbanisme als efectes del que disposa l’article- 32.2 del Reglament parcial de la Llei 2/2002, de 14 de març.

Votació :
Per unanimitat dels deu membres presents s’aprova aquest acord.

Font: Acta de sessió de ple extraordinari de 31 de gener de 2006

4. Edicte de venda de dues parcel·les de propietat municipal 

E D I C T E

El Ple extraordinari de la Corporació del dia 6 de febrer de 2007 va aprovar el Plec de clàusules administratives particulars que han de regir la subhasta pública per a la venda de parcel·les de propietat municipal, catalogades com béns patrimonials. S’exposa al públic per un termini de vint dies comptats des de l’endemà de la inserció d’aquest edicte al BOP, perquè s’hi puguin
presentar reclamacions.

Simultàniament, s’anuncia subhasta pública, per bé que la licitació s’ajornarà el temps que resulti necessari, en el supòsit que es formulin reclamacions contra aquest Plec:
(…)

CLÀUSULA 4. Objecte del contracte. Constitueix l’objecte del contracte la venda per part de l’Ajuntament, mitjançant subhasta, dels immobles patrimonials de què és propietari situat al Sector Mallorquines Est, parcel·les A-12b i A-12c, que tenen la descripció següent:

– Parcel·la A-12b del Sector Mallorquines Est, municipi de Sils, d’ús residencial unifamiliar, amb una superfície de 1.927,28 m2 de la qual 327,28 m situats a la part Est de la parcel·la son de ver privat sense edificabilitat.
Llinda: Nord, sistema de serveis tècnics B-2; Est, terres d’Anna Sarra; Sud, camí de fora del sector; i Oest, avinguda Barceloneta.
Està lliure d’afeccions al pagament de les despeses de reparcel.lació.
Inscrita a Sils com Finca 3086, al Llibre 147, Foli 130, Pàgina 5490, Inscripció 1ª.
Valoració: 297.300 euros.

– Parcel·la A-12c del Sector Mallorquines Est, municipi de Sils, d’ús residencial unifamiliar, amb una superfície de 1.339,18 m2 de la qual 439,18 m situats a la part Est de la parcel·la son de verd privat sense edificabilitat.
Llinda: Nord, parcel·la APR-2; Est, terres d’Anna Sarra; Sud, vial de vianants E-3; i Oest, avinguda Barceloneta.
Està lliure d’afeccions al pagament de les despeses de reparcel.lació.
Inscrita a Sils com Finca 3086, al Llibre 147, Foli 133, Pàgina 5491, Inscripció 1ª.
Valoració: 176.300 euros.
(…)
L'alcalde president,
Joaquim Rovira Planas
Sils, 20 / febrer / 2007

Font: Ajuntament de Sils

5. Disposició de l’Ajuntament de Sils per la cessió dels terrenys catalogats d’equipaments públics per ubicar un nou centre escolar a Sils

8.- 69/06: Terrenys d’ubicació del nou centre escolar – cessió al Departament d’Educació.

Fets :
Com a conseqüència de l’increment de població que el nostre municipi ha tingut els últims anys davant les previsions de creixement futur, la regidoria d’hisenda i educació ha tingut diferents reunions amb el Departament d’Educació per tal que les necessitats educatives que sorgeixen com a conseqüència d’aquest increment de població estiguin previstes i cobertes.
Aquestes necessitats passen ineludiblement per la construcció d’un nou centre educatiu.
Segons el planejament vigent, el Pla Parcial Sector 1-Mallorquines Est preveu una zona d’equipaments amb una superfície de 7.403,30 m2 adequat per donar compliment a les necessitats educatives esmentades, correspon a la parcel·la A del Projecte de Reparcel.lació de l’Àmbit d’Actuació Pla Parcial Sector 1-Mallorquines Est.

La Comissió informativa d’afers tècnics proposa al Ple l’adopció del següent
ACORD :
Primer. Mostrar la disposició de l’Ajuntament de Sils per la cessió dels terrenys catalogats d’equipaments públics per ubicar un nou centre escolar a Sils, terrenys d’una superfície de 7.403,30 m2, segons escriptura de reparcel.lació de la Unitat d’Actuació del Sector 1 Mallorquines Est de Sils, de data 17 de novembre de 2005.
Segon. Donar trasllat d’aquest acord al Departament d’Educació.
Votació :
Per unanimitat dels deu membres presents s’aprova aquest acord.

Fragment de l'acta del Ple ordinari 3 octubre 2006
http://www.webgipal.net/sils/

6. La parella de pins abans i després del pas de les màquines:

7. Com acabarà el molí multipala o molí aiguader ? Clica la imatge

8. Continuarà …

[@more@]

Comentaris tancats a Mallorquines Est

Albert Miralles i la candidatura ICV–EUiA

1. La llista que ICV–EUiA presentem a les eleccions municipals del 27 de maig

Albert Miralles Güell. Empleat de Bayer. Sindicalista de CC.OO.
Jesús Osorio Hernández. Empleat en la Indústria Química. Sindicalista CC.OO.
Gemma Pérez i Rodríguez. Funcionària Departament d’Educació.
Cristina Simó Alcaraz. Diplomada en Magisteri. Mestra de la Generalitat.
Joan Manuel Sola Sánchez. Diplomat en Ciències Empresarials. Empresari.
Clara Wendenburg. Tècnic Especialista en Espais Verds. Educadora Ambiental.
Tomàs Pardo Pérez. Tècnic Tèxtil.
Judith Levy Grao. Diplomada en Magisteri. Mestra de la Generalitat.
Alfons Llobet Esperanza. Funcionari.
Ruth Funes Bermejo. Diplomada en Ciències Empresarials.
Josep Barnes Freixas. Pagès i Ramader.
Mònica Crespo Albadalejo. Diplomada en Magisteri. Llicenciada Psicopedagogia. Mestra de la Generalitat.
Miguel Pujadas Sastre. Empresari.
Francesc Gonzalo Prinetti. Professor d’Institut i de la Universitat Autònoma Barcelona.
José Manuel Sola Martos. Empleat Transports Municipals Barcelona (TMB).
Assumpció Moreno Oliva. Pagesa. Membre de la Cambra Agrària de Girona. Mestra de la Generalitat.

Font: http://laveudesils.blogspot.com

2. L'Albert té 56 anys. Va estudiar a la Universitat de Barcelona, als Enginyers Industrials de Barcelona. Després va començar a treballar a la empresa Productos Electrolíticos S. A. ; filial de Bayer. Actualment treballa a Bayer España a la seu central a Barcelona. Ha compaginat el sindicalisme actiu durant més de 30 anys a CCOO amb la política. Esdevenint el Secretari General pel Barcelonès de CCOO de Catalunya i va participar activament al desenvolupament del Pla Econòmic i Social del Consell Econòmic i Social de Barcelona, del quan en va ser President, pels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. A més és un membre històric d'ICV-EUiA a Catalunya pel seu compromís amb les persones i la defensa dels drets socials.

La seva lluita política ha estat defensar a les persones en situacions injustes, en especial en l'àmbit laboral. On ha participat en acords entre grans empreses del país i els treballadors per tal de defensar la gent treballadora. Ha fomentat la integració dels immigrants i l'erradicació dels prejudicis, i l'acceptació de la diversitat de les persones.

Una persona honesta, amb valors, i creences profundes.

Des del 2003 el seu interés pel municipalisme l'ha dut a postular-se com a candidat a Sils en l'actualitat, per millorar la gestió i optimitzar els recursos en benefici de les persones.

L'Equip d'ICV-EUiA

Font:  http://laveudesils.blogspot.com

3. Aclariment d’Albert Miralles Güell respecte als partits: IdS i AMS

En les passades Eleccions Municipals del 2003, varen venir a casa nostra la Neus Jané i en Joan Cot, aleshores IdS sense PM, per oferir-me anar en la seva llista. La Cristina Simó, la meva dona, i jo els hi vàrem explicar que érem d’ICV – EUiA, que teníem una opció de partit.

L’any 2003, a les Eleccions al Parlament de Catalunya, jo vaig anar de nº 9 de ICV – EUiA per a la circumscripció electoral de Barcelona. L’any 2006, a les Eleccions al Parlament de Catalunya, la Cristina va anar de nº 3 d’ICV – EUiA per la circumscripció de Girona.

La meva militància no va ser cap obstacle perquè el 2003 jo acabés anant a la llista dels IdS, en el nº 5, i col·laborés en les propostes del Programa Municipal. Si la col·laboració no va ser més intensa, és perquè la nostre filla va néixer el 13 de Maig, ara just acaba de complir quatre anys.

De cara a les eleccions municipals actuals, del 2007, la Neus Jané em va trucar un dia, explicant-me que aquest cop IdS anirien en coalició amb el PSC.

Coneixedor de la situació, vaig proposar en una reunió amb el grup de IdS la possibilitat de fer una coalició IdS – PSC – ICV -EUIA. Això no va ser possible, i per tant és lògic que cadascú anés pel seu camí. En definitiva, separació amistosa i sense mal rotllo.

També l’Antoni Tello em va venir a buscar per anar en la seva candidatura actual (AMS). Però vaig declinar el seu oferiment, explicant-li que havíem decidit presentar-nos com ICV – EUIA a Sils.

He agraït molt, en privat i públicament, a les persones que han fet possible la presentació de la llista electoral d’ICV – EUIA a Sils. Diguem-ho clar: som la força considerada més d’esquerres i ecologista del país i ens presentem a Sils tal i com som, sense tapar les nostres sigles amb altres noms, amb marques blanques.

Si a algú li molesta que ens haguem presentat, pitjor per ell o ella, és perquè deu ser poc d’esquerres.

Vaig néixer i passar l’infància a Sant Cugat del Vallès i encara em sento santcugatenc, vaig viure al Prat del Llobregat i encara em sento “pota blava”, vaig viure a Barcelona i encara em sento barceloní i ara visc a Sils i amb sento ben silenc. Crec que qui perd l’origen perd la identitat, i aviso que ningú em farà sentir estranger a la meva terra.

La gent progressista dèiem, fa anys, que és català qui viu o treballa a Catalunya i jo encara ho crec. A Catalunya, els que som d’esquerres i progressistes, hem celebrat la reedició del tripartit, ara anomenat Govern d’Entesa de la Generalitat. Altres haguessin preferit un govern de CiU amb PSC o de CiU amb ERC, més de dretes, amb un President de CiU. Però la majoria d´esquerres és la que s’ha imposat. PSC, ERC i ICV – EUiA ara governen a Catalunya.

Perquè no a Sils un govern d’una majoria d’esquerres, amb un programa de progrés al servei de les persones i de les seves necessitats?

Atentament,

Albert Miralles i Güell

17 maig 2007

Font: http://laveudesils.blogspot.com

 

[@more@]

Comentaris tancats a Albert Miralles i la candidatura ICV–EUiA