Sils, com més serem més riurem

1[@more@]

Tweet

SILS

1.- INDEPENDENTS DE SILS – PROGRÉS MUNICIPAL (IdSPM)

1 MARTÍ NOGUÉ SELVA
2 JOAN COT PORCELL
3 JOAN ANDREU ARREDONDO RODRIGUEZ
4 CARLES TABERNER MORELL
5 ANNA MARIA SUÑÉ PUJOL
6 MARIA ANGELS CARBONÉS REGINCOS
7 CRISTOBAL GONZALEZ ALARCON
8 JUAN CARLOS BLAZQUEZ RAMOS
9 JOAN PLANAS DANTI
10 NEUS GENÉ MASSUET
11 NARCIS FIGUERAS CAPDEVILA

Suplents:
1 NATI ADROGUER ESTEBAN
2 XAVIER TRIGUERO GENIS
3 NOEMÍ ORTEGA RUIZ
4 ALBERT TABERNER TELLO

2.- ACORD MUNICIPAL PER SILS – ACORD MUNICIPAL
(AMS-AM)

1 ANTONI TELLO FERNÀNDEZ
2 MARIA JOSEP LÓPEZ DOLCET
3 VICENÇ MANZANO RECHE
4 JOSÉ L. IZQUIERDO BALBAS
5 JOAN SERRAT GALAN
6 MANEL ESTANY TELLO
7 XAVIER LACROIZETTE MAÑAS
8 GLÒRIA HERRERA MANZANO
9 JOAN RISQUEZ MARTÍNEZ
10 EVA CAÑELLAS MARBA
11 FRANCESC SERAS GUBERT

Suplents:
1 ANTONIO ESTANY AGUIRRE

3.- INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS-ESQUERRA
UNIDA I ALTERNATIVA-ENTESA PEL PROGRÉS MUNICIPAL
(ICV-EUiA-EPM)

1 ALBERTO MIRALLES GÜELL
2 JESUS OSORIO HERNANDEZ
3 GEMMA PÉREZ RODRIGUEZ
4 CRISTINA SIMÓ ALCARAZ
5 JUAN MANUEL SOLA SANCHEZ
6 CLARA WENDENBURG
7 TOMAS PARDO PEREZ
8 JUDITH LEVY GRAO
9 ALFONS LLOBET ESPERANZA
10 RUTH FUNES BERMEJO
11 JOSEP BARNES FREIXAS

Suplents:
1 MONICA CRESPO ALBALADEJO
2 MIGUEL PUJADAS SASTRE
3 FRANCISCO GONZALO PRINETTI
4 JOSE MANUEL SOLA MARTOS
5 MARIA ASSUMPCIÓ MORENO OLIVA

4.- CONVERGÈNCIA I UNIÓ (CiU)

1 FRANCESC ANORO ZUFERRI
2 MARGARITA ROCA JULIÀ
3 JOSEP RIBAS ALBÓ
4 MARC CAPDEVILA ALABERT
5 LIDIA HERRANZ SAÑUDO
6 CLAUDI BROSSA BATLLE
7 ANNA VITLLOCH MASMIQUEL
8 MONTSERRAT MAS SERRAT
9 ANTONIO VILARO CASAS
10 DAVID GALCERAN RABERT
11 FELIX PÉREZ TORNERO

Suplents:
1 FRANCESC PONCE AMARGANT
2 ROGER BURRELL ARGENTE
3 JORDI ZAMBRANO MORELL
4 SILVESTRE ROS MADRENYS

5.- PARTIT POPULAR (P.P.)

1 JORGE JALDON JOAN
2 FRANCISCO GARCIA VILLENA
3 JUAN PLANAS FERRER
4 JOSÉ ESPARCH GORRIZ
5 DIEGO JESUS MORENO MUÑOZ
6 PEDRO EDUARDO CRIADO CARRASCO
7 MIGUEL VILLALTA VILLALBA
8 SERGIO ROMAN FERNANDEZ
9 ANTONIO JOSÉ BARRERA GAMEZ
10 PEDRO PACHECO GÓMEZ
11 SERGIO RAFAEL PEREZ MARTIN

Font: BOP de Girona

[@more@]

Tweet

Avui vos recomano una pizzeria-restaurant situat a la Urbanització les Mallorquines de Sils, EL RACÓ DE CAN TITO.

Vam anar-hi un divendres, després de trobar-mos amb uns amigaxos que feia temps que no veiem. Com sempre passa, xaca-ra-ca-xec tocant la guitarra se'ns va fer l'hora de sopar, i que millor que anar a sopar p'a continuar el xaca-ra-ca-xec.
Com que ells són de Vallcanera i lo restaurant este, els hi queda a tiro de pedra, pos ens hi vam acostar.

Han ampliat el local, i està tot molt nou. Aseat, amb cambrer simpàtic i servicial.
Vam sopar de carta (a lo grande!!). Com que la Mª Àngels i en Toni, los amigaxos, ens van avisar: Que si no teniem massa gana, millor demanar un plat solsament, perquè, com ja voreu, amb una molt bona presentació, hi ha teca p'a parar un tren!!

Vam demanar, i mentres, ens van portar unes aulivetes que estaven de cine.
I al cap d'un quart d'hora, van començar arribar els plats:

L'Imma i en Toni, és van demanar: Tallarines amb salsa de bolets i tòfona.
Com podeu vore, la tòfona ens la va ratllar al plat mateix Sorprès

La Mª Àngels i jo, ens vam agafar unes amanides. Ella l'amanida tibia caprixosa… (falta un tall de tomàquet amb formatge que me'l vaig menjar abans de fer la foto, perdoneu-me)

I jo, com que sempre m'han dit que a fora de casa s'ha de menjar lo que no menjes a casa, pos vaig agafar: l'amanida de formatge de cabra amb spaghetti
Si es treu la llesca de pa torrat amb el fomatge de cabra…
… i si remenes una miqueta…
Quina amanida, xeics! Quina amanida!!!

Després, l'Imma i en Toni, al menjar el plat de pasta, ja no van voler segon. La Mª Àngels i jo, teniem un budellet buit (devia ser d'un petet d'estos traicioneros), i vam demanar una pizza p'a cadaú Rient
Aquesta és la de la Mª Àngels: La vegetal

Jo hem vaig decantar per la de la casa, la típica 4 estacions, aquí: Can Tito
Tot i sortir dels costats cremadeta, estava molt i molt bona. Lo problema va ser, com a molts llocs, hem va tocar demanar la "moto-serra". No entenc perquè no posen el ganivet bó ja al principi… En deuen tenir un, i el van pasant de taula en taula, no sé, però a mi me'l van portar net, aixó sí! Clucar l'ull
La moto-serra.. BRRREEEENGGG!!!!
 
Un cop acabat tot, com no podia ser d'una altra manera, en lo bó que estava, vaig demanar postres. Aquí la Mª Àngels ja no va poder seguir el ritme, i amb l'Imma i en Toni, directes al cafè! Clucar l'ull
Jo encara vaig demanar-me un pastís de sorbet de llimona, s'ha de pair bé un bon sopar…

Cal dir, que més què pastís de llimona semblava "pedra de llimona". Deuen tenir una mica fort lo congelador…
Gràcies a les meues hores passades a l'obra, i amb la tècnica del pica-pedrer apressa, vaig conseguir acabar-m'ho. Va arribar l'hora dels cafès i les herbetes (no de la risa, precisament):

Lo got del té, que vam demanar la Mª Àngels i un servidor,  molt bonic, sí, però no és refredava ni a tiros, tú! Amb la tècnica del "ni p'a tu, ni p'a mi, ni p'a tu, ni p'a mi!", amb dos gots, vaig aconseguir refrescar-ho lo suficient p'a poguer pendre-m'ho. Rient

Després d'un bon brindis… (uiiiiii quins ullets Toniiiiii… Ni te'ls veig!!!! Hiihihihi)
La nota!! Res la cosa va quedar per 66,86 Euros, que si fem càlculs… a vore: sixanta-sis, va posa sixanta-set, no vindrà de catorze cèntims ara, entre quatre… Quatre entre sis… una… i dos fan les sis, baixo lo set… mmmmm vint-i… SET! Entre quatre… per cinc són vint… pos per sis… Mira! ja ho tinc!! Somrient És que quan un és ràpit contant… Ja ho veig, m'hauré d'apuntar als concursos d'estos de càlcul, vols dir que no faria lo primer duro? Mira, perquè sóc personatge que no agrada anar d'aquí-p'allà, que sinó me n'hi vaig, mira bé el que't dic!

Resumint:

Per 16,72 Euros vam sopar com a Reis, (lo dissabte… no vaig ni dinar!!! T'anganyo, sí… Però no vaig dinar tant!!!) El lloc es acullidor, no cal demanar taula si no és que vas un grup nombrós. Fan anniversaris, festes i si vius a propet te porten la teca a casa.
Xeics! Què mes voleu??? Si estos preus amb les presentacions i els plats tan bons, ja no s'astilen, és per això que vos recomano anar-hi. Apart, en dia de cada dia fan menú. No puc opinar, encara…

Aquí vos dixo l'adreça i telèfon, per si vos animeu:
Avinguda St. Jaume I, 23 G
Urb. Les Mallorquines SILS
(Girona)

Horari:

de dimarts a divendres: de 19 a 23 hores
Dissabtes, diumenges i festius: de 12 a 15 i de 19 a 23 hores

Font: Lo meu raconet 

[@more@]

Tweet

1. Dades demogràfiques: 

Font: http://www.municat.net

2. Altres indrets del terme

El poble de Vallcanera es troba al sector septentrional del terme, a uns 5 km de Sils, prop de la riera del mateix nom. La població és en bona part dispersa, llevat del petit nucli de cases al voltant de l'església parroquial de Santa Eulàlia, que celebra la seva festa el 10 de desembre. Fins al començament del segle XX formà part del terme municipal de Riudarenes.

El veïnat de les Mallorquines agrupa un bon nombre de cases a la carretera de Sils a Santa Coloma, en un tossal d'origen volcànic, al sector de contacte del terme de Sils amb el de Riudarenes, al qual pertanyen algunes cases.

Des del segle XIV, Sils formà part, amb Vallcanera, dels dominis dels Cabrera, integrats en la batllia de Riudarenes, i la jurisdicció senyorial perdurà fins a la fi de l'antic règim. El nucli de població antic s'anà expandint vers el pla, on avui s'ha unit amb el grup de cases veí de l'estació del ferrocarril, bastant nombrós, formant un sol conjunt

Font: Enciclopèdia Catalana

3. Més informació:

Plànol de les urbanitzacions de Sils

Estructura del terme de Sils 

4. La evolució de la població resident de Sils per veïnats des de l’1 de gener de 1997 a l’1 de gener del 2004 ha sigut molt desigual, essent les urbanitzacions de “King Park” i “Vallcanera Park”, seguides de “Les Comes”, els que presenten un major i molt important creixement relatiu. El nucli urbà de Sils, per la seva banda, presenta una taxa anyal mitjana de creixement durant el mateix període del 5,8%, bastant superior a l’observada com a mitjana en el darrer decenni, pel conjunt del municipi i que, com s’ha vist abans, va ser de l’ordre del 3,3%. D’altre banda, “La Granota”, “Mallorquines” i “La Barceloneta” són els veïnats que han experimentat menor creixement relatiu i bastant per sota de la mitjana.

Font: POUM, Informació socioeconòmica 

5. Gairebé 35.000 veïns de les comarques gironines viuen en urbanitzacions

L.FANALS, GIRONA.

Gairebé 35.000 persones viuen -és a dir, estan empadronades– en urbanitzacions a les comarques gironines, segons les dades facilitades per l´Institut Nacional d´Estadística (INE). Tot i això, encara és més elevada la xifra de persones que han optat per residir en habitatges disseminats: ja són més de 38.000 els gironins que s´han decantat per aquesta opció.

S´ha de tenir en compte, però, que moltes de les urbanitzacions gironines es troben en indrets turístics de la Costa Brava, com per exemple Begur o Calonge, de manera que la seva població es multiplica durant els mesos d´estiu. Però tenint només en compte els residents empadronats durant tot l´any a les comarques gironines, un 5% dels habitants viu en urbanitzacions i un 5,5% en disseminats (…)

També hi ha els casos de Maçanet de la Selva i Caldes de Malavella, que, magrat no trobar-se a primera línia de mar, compten amb un gran nombre d´urbanitzacions i veïns que hi resideixen. A Maçanet, per exemple, hi ha 2.776 persones residint al seu nucli i 2.603 en urbanitzacions, algunes de les quals tan conegudes com Mas Altaba o Maçanet Residencial. Una situació molt semblant es dóna a Caldes, on 2.805 veïns estan empadronats al nucli i 2.397 a diferents urbanitzacions. Altres poblacions amb un gran nombre d´urbanitzacions són Santa Cristina d´Aro, Torroella de Montgrí-l´Estartit i Santa Pau, entre altres.

Viure en una d´aquestes urbanitzacions té avantatges clars, com la tranquil·litat i la possibilitat de tenir cases més àmplies, però també hi ha inconvenients. Les urbanitzacions de Maçanet de la Selva, per exemple, han estat reiteradament castigades pels focs d´estiu, i a moltes poblacions s´han convertit en focus d´atracció dels lladres. D´altra banda, la urbanització La Goba de Vidreres s´està donant a conèixer darrerament pels conflictes amb les famílies d´ètnia gitana que s´hi van instal·lar.

Però el principal problema amb què s´acostumen a trobar els habitants d´aquestes zones és que la distància respecte l´administració més propera, l´Ajuntament, provoca desavinences entre ambdues parts. En els darrers mesos, nombrosos col·lectius, com els veïns de la urbanització Mont Lloret, a Lloret de Mar, o més recentment els residents a Bell-Lloc II, de Santa Cristina d´Aro, han organitzat protestes per la seva disconformitat amb les decisions municipals. En altres casos, les crítiques han vingut donades per la inoperància dels ajuntaments davant la degradació de les urbanitzacions. Els veïns de Mas Tomasí, a Pals, van protagonitzar ara farà quatre anys una protesta d´aquest tipus, llançant dures crítiques contra l´administració local (…)

Font: Diari de Girona, diumenge, 25 de febrer de 2007, Edició digital n. 2613

6. Un niu de conflictes

Les urbanitzacions han estat, principalment a la comarca de la Selva, un niu de conflictes. Aquelles persones, majoritàriament de l'extraradi de Barcelona, que ara fa trenta o quaranta anys van adquirir una parcel·la s'han sentit estafades pels promotors, que van deixar moltes d'aquestes urbanitzacions sense acabar obres bàsiques com la pavimentació de carrers o la instal·lació de serveis com la llum i el clavegueram. I han estat els ajuntaments els que han acabat pagant els plats trencats.

És el cas d'Aiguaviva Park, a Vidreres, on les manifestacions dels parcel·listes van convertir-se durant un temps en el pa de cada dia i van afectat molt negativament la vida social i política del poble. El mateix podríem dir de les vuit urbanitzacions de Caldes –Can Solà Gros I i II, Aigües Bones i el Llac del Cigne han estat els casos que han tingut més ressò–. Lloret, que té fins a catorze urbanitzacions, tampoc ha evitat l'aparició d'aquest tipus de conflictes veïnals. I Riudarenes, Massanes, Maçanet de la Selva, Fogars de la Selva… Aquests enfrontaments han generat un munt de litigis, que han tingut com a protagonistes parcel·listes, juntes de compensació, ajuntaments i promotors. Un embolic que, tot just ara, es comença a solucionar.

Font: El Punt Digital, 25.08.2006

[@more@]

Tweet

1. EL NECESSARI DEBAT PÚBLIC DELS QUATRE CANDIDATS

CiU té por al debat!

El passat 15 d’Abril, a la Laguna, varem fer la presentació de la llista electoral d’ICV – EUiA a Sils. Varem acabar l’Acte fent un col·loqui amb les persones assistents, com sempre fem, fomentant la participació i donant respostes a les preguntes de la gent.

Un dels temes més rellevants que es van debatre va ser la nostra proposta de fer un Acte públic amb els quatre caps de llista que ens presentem a les properes Eleccions Municipals a Sils, en el que les persones assistents poguessin preguntar als candidats aquelles coses que els preocupa i els interessen de primera mà, per tal de saber quin partit pot respondre millor als seus problemes.

En Marti Nogué, dels IdS – PM, que hi era a la nostra presentació, va dir que sí de seguida. Per part de la candidatura d’Antoni Tello, AMS, un dels membres de la seva llista també present, també va dir que sí. Després li varem preguntar a en Marc Capdevila, de CiU, que també hi era entre els presents, i es va excusar per no donar resposta, dient que ho havia de consultar amb el candidat de CiU, Francesc Anoro.

Passats uns dies, vaig parlar amb el candidat de CiU, i em va dir que a CiU no le interessava el debat, que no hi participarien. Li vaig retreure que desprès de governar tants anys no volguessin donar la cara als ciutadans i ciutadanes de Sils, i que faria pública la seva negativa. Va ser inútil, la resposta va ser que no.

Malgrat la negativa de CiU, la nostra intenció era fer el debat, amb els altres tres candidats presents, deixant una cadira buida, la de CiU. Però el cap de llista de AMS, d’Antoni Tello, em va dir aleshores que si no hi participava CiU, ell tampoc hi seria (…)

Albert Miralles Güell, ICV – EUiA de Sils

http://laveudesils.blogspot.com[@more@]

Tweet

Foto: Diari de Girona 

Lluís Costa, veí de Sant Narcís, va presentar dissabte a Sils el seu nou llibre «Visions: Sils»
En el marc de la festa de Sant Jordi d'enguany, Lluís Costa -historiador, arxiver, veí del barri de Sant Narcís i bon amic d'El Dimoni- treu al carrer el seu nou llibre Visions: Sils.
L'historiador Joan Domènech és qui presenta el llibre i també intervenen en l'acte Francesc Anoro, tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Sils; Miquell Borrell, l'editor; i el mateix Costa.
L'acte va tenir lloc a la Sala de plens de l'Ajuntament de Sils, el passat dissabte -21 de d'abril- a les 12 del migdia.

http://www.eldimoni.com , 21·04·2007

[@more@]

Tweet

1. Creixement demogràfic i especulació urbanística

L’any 1900, segons dades estadístiques, Vidreres tenia una població de 2.123 habitants que, poc temps després, es va reduir lleugerament a conseqüència de la crisi de la indústria surera i de la guerra civil. Malgrat tot, durant molt bona part del segle XX, el nombre d’habitants del nostre poble va fluctuar a l’entorn de les 2.000 i les 2.500 persones, i fins l’any 1980 no es va superar, per primera vegada, el llindar dels 3.000 ciutadans.

A partir de llavors, el creixement ha estat espectacular. L’any 1994 s’assoliren els 4.000 habitants; sis anys més tard, el 2000, superàvem els 5.000, l’any 2004 vam sobrepassar els 6.000 i actualment, a principis del 2006, estem a punt d’arribar als 7.000 habitants.

Sens dubte, és un creixement demogràfic vertiginós que, de moment, sembla que no tingui cap aturador.

Com s’explica aquest fort increment de la població? Algú pot dir que el nostre poble té una situació ben privilegiada: prop de la costa, però suficientment allunyat del brogit que provoca el turisme; prop de l’autopista, però a una certa distància de l’impacte visual i sonor que genera; prop de l’estació de ferrocarril, però sense patir les conseqüències de les anades i vingudes que comporta aquest mitjà; prop de la carretera nacional, prop de l’aeroport, prop de Girona, prop de Barcelona.

I és ben cert. Aquesta mena d’eslògan “Vidreres, a prop de..” és ben segur que ha tingut alguna incidència en les causes del creixement demogràfic del nostre poble; però no hem de ser ingenus, perquè la raó principal d’aquest increment de població cal anar a buscar-la, principalment, en l’especulació urbanística. Hi ha una dada que és prou reveladora: som un dels municipis de Catalunya que té un major nombre d’oficines immobiliàries en relació amb el seu número d’habitants. Si pareu atenció, doncs, us adonareu que hi ha més oficines immobiliàries que comerços dedicats a la venda de productes de primera necessitat. Us imagineu que, seguint la mateixa proporció del nombre d’immobiliàries, tinguéssim al nostre poble quinze fleques, setze sabateries, catorze peixateries o divuit supermercats? En el sector immobiliari, l’economia de mercat també aplica la conegudíssima llei de l’oferta i la demanda i, per tant, els promotors del nostre municipi poden oferir habitatges a les urbanitzacions del voltant i a les noves zones urbanitzables que són més properes al nucli urbà: pineda d’en Mazó, nou institut.

Les conseqüències, però, d’aquest ràpid creixement són ben paleses. Sens dubte, hi ha una gran majoria de nous empadronats que van a viure a les urbanitzacions del voltant. Això, en si mateix, no hauria de representar cap problema; cal preguntar-se, no obstant, quin és el nivell d’integració d’aquests nous vidrerencs: participen a la vida social, festiva, associativa, econòmica i cultural del poble? O només s’acosten per anar a comprar en una coneguda cadena d’alimentació d’àmbit nacional? No hi ha el perill de tancar-se excessivament en el món de la seva urbanització? S’hauria, doncs, de buscar solucions per procurar el retrobament social entre els que viuen al nucli urbà i els que ho fan a les diverses urbanitzacions del seu voltant.

D’altra banda, caldria preguntar-se si, a la llei de l’oferta i la demanda, no podem contraposar-hi una llei mediambiental i urbanística que ens protegeixi de la voràgine dels promotors immobiliaris. Curiosament, la zona del nou institut, afectada per la planificació urbanística, està catalogada per l’Agència Catalana de l’Aigua com a sector inundable; és sorprenent que, fins ara, ningú no n’hagi dit res. Toquem fusta i que no haguem de córrer.

Revista de Vidreres, número 32

2. Vidreres supera els 7.200 habitants, una xifra que es preveia assolir el 2020

En tres anys s'ha passat de 5.768 empadronats a 7.214

ANNA PUIG. Vidreres
Vidreres ha superat els 7.200 habitants, una xifra que en l'actual pla general es preveia assolir l'any 2020. Els últims tres anys s'ha registrat el creixement més important (s'ha passat de 5.768 a 7.214 habitants). I ha estat per diversos factors: la conversió de segones residències en primeres, la situació estratègica del poble i la immigració, que ja supera el 10%.

Fins a l'any 2003, el creixement del padró municipal era progressiu però en cap cas exagerat. El 2004, però, es trenca la dinàmica i només en un any Vidreres guanya gairebé 500 habitants. Aquesta xifra es manté més o menys igual cada any fins a l'actualitat. Segons dades facilitades per l'Ajuntament, el 14 de març d'aquest any, el padró era de 7.273 habitants. El més sorprenent és que l'actual pla general, aprovat el passat 2003, preveia que aquesta xifra s'assoliria el 2020. I, tal com explica l'alcalde de Vidreres, Jordi Daranas (ERC), segons aquest pla encara es poden construir 1.500 habitatges nous al municipi. «Per tant, encara podem créixer fins als 10.000 habitants o més», manifesta l'alcalde. Daranas, però, es mostra prudent i afirma que és necessari plantejar un creixement moderat. Per això no descarta introduir modificacions al pla general i recalca que tampoc és necessari desenvolupar tots els plans urbanístics.

Els motius que han impulsat aquest augment poblacional són els mateixos que han afectat altres municipis de segona línia de mar com ara Maçanet, Riudarenes, Sils i Caldes de Malavella, per esmentar-ne alguns de la mateixa comarca de la Selva. Són municipis amb grans urbanitzacions que inicialment només eren de segones residències, però molts dels seus propietaris han decidit viure-hi definitivament. A part, el fet d'estar en una situació estratègica, prop de grans infraestructures (N-II, AP-7, tren), ha atret persones sobretot de l'àrea metropolitana de Barcelona.

Un altre factor important ha estat l'arribada de la immigració. Si l'any 2000 a Vidreres hi havia 170 persones estrangeres, en l'actualitat aquesta xifra ja és de 850 (més del 10% del total de la població]. «Fins fa poc la Generalitat només atorgava subvencions als municipis que superessin el miler d'immigrants. Ara també s'hi poden acollir els que sobrepassen el 10% i a Vidreres ara arriben aquests ajuts», sosté Daranas.

Més població, però, també augmenta la necessitat d'ampliar els serveis mèdics, educatius, socials i culturals. I, en aquest camí, s'hi està treballant.

Evolució nre. d'habitants

– Desembre 2000: 4.928
– Desembre 2001: 5194
– Desembre 2002: 5.631
– Desembre 2003: 5.768
– Desembre 2004: 6.220
– Desembre 2005: 6.742
– Desembre 2006: 7.165
– Març 2007: 7.273

Lloc de naixement (2006)

– Catalunya: 4.559
– Mateixa comarca:2.213
– Altra comarca: 2.346
– Resta Estat: 1.224
– Estrangers: 850

Procedència (2006)

– Estat espanyol: 5.828
– Resta Unió Europea: 193
– Resta Europa: 166
– Àfrica: 260
– Amèrica: 221
– Àsia: 9
– Oceania: 1

Principals nacionalitats (2006)

– Marroc: 107
– Romania: 107
– Colòmbia: 47
– Alemanya: 43
– Anglaterra: 38
– França: 29
– Itàlia: 22
– Bulgària: 8
– Equador: 7
– Argentina: 6
– Bolívia: 4
– Perú: 2
– Xina: 2

Creixement del nombre d'habitants estrangers al municipi

– 2000: 170
– 2001: 313
– 2002: 422
– 2003: 538
– 2004: 614
– 2005: 800
– 2006: 850

El Punt Diari , 25.03.2007

[@more@]

Tweet

1. Aprovació retribucions – indemnitzacions assistència dels membres de la
Corporació:

Fets :

Els membres de les Corporacions Locals tenen el dret de percebre retribucions per l’exercici dels seus càrrecs, quan els desenvolupin en règim de dedicació parcial o exclusiva, així com a percebre indemnitzacions en la quantia i condicions que estableixi el Ple de la Corporació , en concepte d’assistències per la concurrència efectiva a les sessions dels òrgans col·legiats dels quals formen part.

El secretari interventor en data 19 de juny de 2003 emet informe sobre retribucions, indemnitzacions i assistències dels membres de la Corporació.

Fonaments de dret :

– Article 75 de la Llei 7/85 de 2 d'abril, Reguladora de les Bases del Rè gim Local, en oncordança amb l’article 166 del Decret Legislatiu 2/2003 de 28 d’abril, Text refós de a Llei Municipal i de Rè gim Local de Catalunya.

– Article 13 del RD 2586/86 de 28 de novembre, Reglament d'Organització ,
Funcionament i Règim Jurídic de les Corporacions Locals.

La Comissió informativa d’afers tècnics proposa al Ple l’adopció del següent

ACORD :

Primer. Establir, amb efectes del dia 14 de juny de 2003, data de constitució d’aquest juntament, a favor dels membres de la Corporació que a continuació es relacionen, el següent règim d’indemnitzacions per assistència a sessions dels òrgans col·legiats :

Ple:

Presidència 390 euros
Regidors 90 euros

Comissió de Govern:

Presidència 240 euros
Regidors 80 euros

Comissions Informatives:

Presidència 180 euros
Regidors 60 euros

Meses de Contractació:

President 150 euros
Vocals 85 euros

Les liquidacions de les presents indemnitzacions es practicaran, preferentment,
mensualment contra la presentació per l’interessat del model normalitzat, que aquest efecte va ser aprovat per la Comissió de govern.

Segon.- Establir el règim d’indemnitzacions següent per :

a) Assistències per participació en tribunals d’oposició o concursos i altres
òrgans encarregats de la selecció de personal :

CATEGORIA IMPORT
CATEGORIA PRIMERA – A President i Secretari 45,89 euros Vocals 42,83 euros
CATEGORIA SEGONA – B President i Secretari 42,83 euros Vocals 39,78 euros
CATEGORIA TERCERA – C President i Secretari 39,78 euros Vocals 36,72 euros
CATEGORIA QUARTA – D President i Secretari 36,72 euros Vocals 33.66 euros
CATEGORIA QUINTA – E President i Secretari 33,66 euros Vocals 30,60 euros

b) Comissions de servei :

Les que circumstancialment hagin d’efectuar els membres de l’Ajuntament fora del terme municipal donaran lloc a les següents indemnitzacions:

– Dieta sencera 147,25 euros
– Per allotjament 94,96 euros
– Per manutenció 52,29 euros
– Despeses de viatge: S’abonarà l’import corresponent a la utilització de qualsevol mitjà de transport. En el supòsit d’utilitzar vehicle propi s’abonarà la quantitat de 0’22 euros/qm.

Les dietes i despeses de viatge realitzats per raó de servei hauran de justificar-se amb el model normalitzat, aprovat per l’acord 92/91 de la Comissió de Govern del 16 de juliol de 1991.

Aquestes indemnitzacions es regularan seguint els criteris previstos en la base 21
del pressupost de l’exercici 2003.

* Aquestes indemnitzacions per raó de servei seran revisades automàticament, d’acord amb el que determini el Consell de Ministres al revisar les quanties que per aquests conceptes estableix el Real Decret 462/2002 del 24 de maig.

Debat :

Martí Nogué diu que hi ha hagut un canvi de criteri a l’incrementar-se el nombre de comissions. Creu que les indemnitzacions que es proposen assignar a la presidència són desproporcionades i que conceptualment no els semblen adequades, ja que són quantitats que no s’assignen ni a membres de Consells d’Administració de grans empreses.

Francisco Anoro diu que l’alcalde podria assignar-se una quantitat molt mé s alta en concepte fins i tot de dedicació exclusiva. Però aquest fet comportaria una important despesa suplementària de seguretat social i que hauria de suportar el pressupost municipal. Continua dient que la dedicació de l’alcalde a l’Ajuntament està fora de tota discussió .

L’alcalde diu que segons l’acord entre la Federació de Municipis de Catalunya i
l’Associació Catalana de Municipis i Comarques les assignacions que li correspondrien a l’Alcaldia de Sils seria més del doble de què està previst cobrar.

Neus Gené diu que les indemnitzacions a l’Alcaldia s’han incrementat molt respecte a l’anterior període i pregunta el perquè .

L’alcalde diu que és perquè es té previst treballar més en aquest Ajuntament.

Votació : Per set vots a favor de C. i U. i quatre en contra d’IDS i P.S.C. s’aprova
aquest acord.

Font: Acta de sessió del ple extraordinari de 1 juliol 2003

2. Informacions procedents d'un comentari enviat a aquest bloc:

IDS-PM diu, el 27 de Abril del 2007 a les 18:06

Pel que fa als tres regidors d'IDS et comento el següent:

Les indemnitzacions que cobrem van en funció de l'assistència als Plens i a les Comissions, que són de 90 euros i 60 euros bruts, respectivament (a aquesta quantitat s'ha de deduir el % en concepte d'IRPF que variarà en funció de cada cas particular). Si no s'assisteix, no es cobra.

De Plens, en sol haver-hi un al mes, ja sigui Ordinari o Extraordinari (n'hi poden haver més si així ho decideix l'equip de Govern) i en aquest cas hi asisteixen tots els regidors, en canvi en les Comissions només hi assiteix el regidor que té assignada aquella comissió, que varia en funció de la seva naturalesa que pot ser Tècnica, d'Afers Socials, de Comptes, etc. P. Ex: Un regidor a l'oposició que té assignada la Comissió de Comptes i en aquell mes té lloc un Ple i una Comissió Tècnica, cobrarà 90 euros bruts.

Comentar-te, també que no cobrem dietes, ni desplaçaments a més l'anterior campanya electoral la varem pagar de la nostra butxaca.
Pel que fa a l'alcalde i als regidors que governen preferiria que t'ho expliquessin ells ( i veuràs la difèrència que hi ha), ja que a més dels Plens i les Comissions, cobren per assitència a les Juntes de Govern Local (Comissions de Govern) i en les Meses Contractuals però de totes maneres, el/s creador/s d'aquest blog, que es documenta molt bé, podrà contrastar-ho en un dels Plens celebrat al juny del 2003.

Relacionat amb això podràs veure una observació feta el dia 18 de març i la notícia ampliada en el nostre blog apareguda en la premsa.
Perdona si l'explicació ha estat molt extensa, però com podràs veure estem força lluny de les quantitats de Zapatero o Rajoy.

3. Informacions procedents d'un altre comentari enviat a aquest bloc:

el 8 de Juny del 2007 a les 15:21

He llegit les informacions que doneu al bloc i m'he quedat amb la sana curiositat de saber quan cobren MENSUALMENT l'alcalde i els regidors d'un poble petit com el nostre. Poden viure del càrrec o només reben una mena de dietes simbòliques?. He seguit la pista que doneu, o sigui les actes municipals, una mica de Google i ja tinc el que buscava, un llistat de factures aprovades a una reunió de desembre de 2006.L'adreça: http://www.webgipal.net/Sils/download/JGL_291206.pdf

l'alcalde Joaquim Rovira, 2.104 euros (indemnització novembre 2006 més viatges); li hem de sumar 14 euros (altres viatges)

un regidor de l'equip de govern, Francesc Anoro, 660 euros (indemnització novembre)

un regidor de l'oposició, Martí Nogué, 240 euros (indemnització novembre)

No sé quantes hores dediquen al càrrec, ni si per la important responsabilitat que tenen estan mal o ben pagats.

Canviant de tema, hi ha moltes factures curioses, com les dues que fan referència al lloguer de llums de Nadal que sumen 11.624 euros. Més factures de Nadal: lots de Nadal pel personal de l'Ajuntament, 3.014 euros. Una de les factures més altes: neteja dependències municipals desembre 2006, 9.062 euros.

I una de ben curiosa, que és la del Centre d'Estudis d'Innovació i Comunicació Política: "Informe procés participatiu Sils, Joves i Futur", 3.480 euros (580 mil peles)

Oriol, un ciutadà que paga impostos

4.  Les darreres factures del vell Ajuntament

5. I quan cobraran alcalde i regidors del nou Ajuntament 

[@more@]

Tweet

1. La promoció pisos de lloguer jove situats al c/ Girona, núm. 1 de Sils, està formada per 7 habitatges que es destinen a lloguer. Hi hauran 2 pisos amb una superfície de 51,14 m 2, 2 pisos de 52,29 m 2, 2 pisos de 42,54 m2 i un de 60,82 m2.

Font: NORMES PARTICULARS DEL PROCÉS D’ADJUDICACIÓ EN RÈGIM DE
LLOGUER, DE 7 HABITATGES DE L’AJUNTAMENT DE SILS

2. El Ple ordinari de la Corporació del 27 de març de 2007 va aprovar les Bases/Normes particulars del procés d’adjudicació en règim de lloguer de 7 habitatges per a joves …

http://www.webgipal.net/Sils

3. Bona Gestió? Sils . ES i el percentatge de pisos de protecció oficial

Benvolguts companys i companyes,

És hora d'estirar les orelles a l'Ajuntament.

L'Ajuntament de Sils utilitza el .ES en comptes del .CAT.

Aquest fet és una mostra més en temes de calat profund, com l'oblit del sentiment de pertanyença a Catalunya. Adaptar-se a les noves possibilitats és una obligació dels ents públics.

Un altre tema interessant, que cal remarcar és la nul·la aportació de l'Ajuntament i la falta de compliment amb el compromís social en quan a l'habitatge.

Dels 700 nous pisos, un 15% hauria hagut de ser de protecció oficial segons els experts en la matèria. Per tant Sils hauria de disposar d'uns 105 nous pisos de protecció oficial, ja siguin en règim de venda o en règim de lloguer.

Estaríem encantats de saber que la convocatòria de l'Ajuntament arribarà a aquestes cotes socialment òptimes per ajudar als més desfavorits i amb més probabilitat d'exclusió per raons de renda. Però no és així només 7 pisos…

Per tal de garantir això, ICV-EUiA, tenim el ferm compromís de no jugar amb un tema tan important pels ciutadans i ciutadanes de Sils, i ens posarem en sintonia per recolzar a la gent més desfavorida i als joves.

Albert Miralles Güell

dissabte, 14abril 2007, http://laveudesils.blogspot.com

[@more@]

Tweet

1. Primera novel·la de Tardà

El periodista musical pública la seva primera novel·la, plena de misteri
Marta Pedrico ·  diumenge, 01 abril 2007

El conegut periodista musical Jordi Tardà ha decidit provar sort com a escriptor i s’ha aventurat a presentar la seva primera novel·la. “La porta de l’infern” és el nom del seu nou llibre, que va presentar a la llibreria Robafaves el passat divendres 30 de març.

“És una novel·la que està inspirada en una llegenda anònima catalana que es diu Pere Porter” va explicar el propi Tardà durant la presentació, fent referència a aquesta rondalla, de gran popularitat a la comarca de La Selva. A més, l’autor va explicar que aquesta no és l’única llegenda que apareix, sinó que el llibre també juga amb altres històries populars. Misteri, la distinció entre el bé i el mal, i  la porta de l’infern que segons la coneixença popular es troba als estanys de Sils, són els elements principals de la novel·la.

‘Alter ego’ de Tardà

Jo volia crear un personatge perquè pogués haver-hi més d’una novel·la, com Agatha Crhistie amb Hercules Poirot” va explicar al públic assistent a la presentació. A més, va reconèixer que aquest protagonista es pot considerar un ‘alter ego’ d’ell mateix, amb característiques comptartides com l’amor als animals i a la música i al rock.

De moment, la novel·la ha estat editada amb català, i Jordi Tardà va anunciar que com a molt tard, al setembre també estarà disponible en castellà.

http://www.totmataro.cat

2. La segona residència

…

– Col·leccionista d’animals ?
No, els recullo amb voluntat que es recuperin, i si trobo l’amo, ’hi torno. L’últim el vaig troba r a l a car retera de Sils.

– La teva segona residència, si no m’equivoco.

Tinc el cor dividit ent re moltes poblacions. A Sils, a la Selva,
on ti nc una masia. Tamb é a Mataró, on v aig néixer. He visc ut
molt temps a Vi lassar de Mar, passo molt temps viat ja nt… Em
sento tan mataroní c om londinenc !

http://www.capgros.com

3. Orgull català

Bé, parlant de policies em sembla que la integració de membres de la Guardia Civil espanyola als Mossos d'Esquadra ja es fa sentir, ens referim a la denúncia feta pel comentarista radiofònic Jordi Tardà als mitjans de comunicació, la reproduïm íntegrament:

"Orgull Català

El mes passat sortia amb el meu cotxe de la ciutat de Girona i vaig ser aturat pels Mossos d'Esquadra per dur l'adhesiu CAT a la matrícula. Amb una prepotència inicial que fa bona la Guàrdia Civil, vaig ser convidat a treure l'adhesiu per estalviar-me la multa, deien, reglamentària. Vaig preguntar a l'agent si estava orgullós de portar al seu uniforme l'escut del seu país, o del meu, vés a saber, i com que em va dir que sí, li vaig contestar que jo també em sentia orgullós de mostrar la identitat del meu país al meu vehicle i que no em pensava treure l'adhesiu. Que si havia de complir amb el seu deure, que em multés, que jo no trauria de cap manera el CAT de la matrícula. No estava disposat a obeir una llei feta a Madrid. L'adhesiu segueix a la matrícula i la multa al meu poder. És una mostra del meu orgull català que un dia subhastaré en una de les meves Fires del Disc. Paraula de Stone.
Jordi Tardà
Sils".
http://barcelona.indymedia.org

4. Gironí d'adopció

Tot i que va néixer a Mataró, ciutat on té les oficines, Jordi Tardà se sent gironí d'adopció. De fet, fa anys que treballa en la rehabilitació d'una masia de Sils que va arribar a les seves mans per via hereditària i que s'ha convertit en el seu refugi. Mira de passar-hi tant de temps com li és possible i fins i tot ha reconvertit l'antic paller en un estudi des d'on poder treballar. «Ja hem fet cinc fases de restauració i només ens en falta una», ens explica, i afegeix: «Això és qualitat de vida. I saps què passa? Que quan tastes la qualitat de vida costa molt tirar enrere.»

El Punt

[@more@]

Tweet