El col·lectiu ecologista Bisaroca denuncia que el nou pla general de Sils no és respectuós amb la preservació dels estanys. Diuen que aquest espai natural ja està envoltat actualment d’infraestructures –línia del tren, AP-7, N-II i els polígons industrials de Sils i Maçanet– i la previsió que fa el pla de noves vies de comunicació i la creació d’una zona industrial «agreujaran encara més aquest aïllament». Per Bisaroca, les noves infraestructures tallaran la connexió dels estanys amb els turons de Maçanet, la riera de Santa Coloma i les basses de Riudarenes. «Recordem que els estanys formen part d’un conjunt reconegut a nivell europeu com a àrea d’especial importància per a rèptils i amfibis, a part de ser refugi d’aus migratòries», afirmen. També creuen que el polígon de Massabé eliminarà espai agrícola important, en què ara hi habiten espècies protegides com ara el botxí ibèric, l’arpella pàl·lida i el torlit.
El regidor d’Urbanisme, Marc Capdevila, sosté que s’ha millorat ostensiblement el traçat de la futura variant de la C-63 de manera que l’afectació als estanys serà mínima. A part, recorda que és una infraestructura supramunicipal «que no se sap quan es farà». Pel que fa al polígon, reconeix que hi ha molts punts de vista: «Nosaltres creiem que es recupera una zona degradada actualment per una pedrera, i que se li donarà un nou ús i una nova imatge.»
1. Matilde Sabaté, víctima del franquisme. Maria Carreras Gifreu parla de Matilde Sabaté Grisó. Article de Lluís Costa publicat al Quadern de Sils núm. 55, desembre 2006
2. A la llum, les grans oblidades
Un llibre recull les biografies de cinquanta dones republicanes que van ser represaliades
La presidenta i la secretària de l'Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme, Aïda Lorenzo (recentment distingida amb la Creu de Sant Jordi) i Esther Llorenç, continuen la seva incansable tasca de recuperar de l'oblit la memòria del nostre país i sobretot els seus protagonistes. Totes dues són les autores de Dones republicanes, un llibre que recull les biografies de cinquanta dones de les comarques gironines que van ser represaliades pel franquisme. Aquest llibre sortirà a la llum a finals d'aquest mes de setembre i ha estat editat per CCG Edicions, dins la col·lecció Llibres dels Quatre Cantons. En l'obra es recullen consells de guerra, testimonis i fotografies d'aquestes cinquanta dones ara finalment recuperades de l'oblit. (…) EL CRIM DE SER MESTRA. Les mestres van ser algunes de les més perseguides i considerades més perilloses pels franquistes. Matilde Sabaté va ser una d'aquestes dones mestres denunciades per veïns de Sils. El simple fet de vestir una granota de miliciana va ser prou per ser acusada d'intervenir en la crema de l'església, ser membre del grup que va detenir i assassinar el capellà de l'Esparra i ser la secretària del comitè revolucionari. Va ser condemnada a mort i afusellada el 28 de juny del 1940 a Girona amb deu persones més. Segons testimonis recollits, però, Sabaté només va acompanyar el comitè en una execució d'un falangista. Després d'aquest cop, mai més va voler acompanyar-los ni participar cap més acte. (…)
3. … filla de Vallcanera. Matilde Sabaté, en iniciar-se la Guerra el 1936, va ser nomenada mestra pel CENU (Consell de l’Escola Nova Unificada) a Sils, on s’uní al cos de mestres que ja estava en xercici. Segons el testimoni oral de diverses persones, anava abillada amb la granota típica dels milicians. Tenia cura de l’escola de noies i feia classe, segons sembla, en un ocal del carrer Major (…)
4. Josep M. SOLÉ I SABATÉ, La repressió franquista a Catalunya, 19381953. Barcelona. Edicions 62, 1985. Aquest autor registrà el nom de Matilde Sabaté Gusó, amb domicili a Sils (la Selva) i executada a Girona el 28/6/1940
Però aquesta foto és de Sils, aquell poblet de la plana de la Selva?.Doncs sí, de l'agost del 2006, en plena expansió del Totxo, quan la Bombolla Immobiliària s'inflava més i més. Res a veure amb la història del poble, amb el passat urbanístic de Sils. Es veu que hem de créixer i ràpid, massivament, a sac, sense perdre més temps; hem de progressar, ens hem de sentir més metropolitans i aquests fantàstics blocs ens ajudaran a fer-ho i a ser-ho. Apa, endavant, que com deia aquell, "com més serem més riurem i més diners, alguns, guanyarem" !!! .
Cliqueu les Categories i deixeu-hi els vostres Comentaris …
1. L'escultora gironina Ció Abellí va inaugurar diumenge l'escultura Els nens de Sils, a la plaça Canigó de la població selvatana. Aquesta és la tretzena obra pública d'Abellí, que és autora, entre d'altres, de l'escultura Ava Gardner, de Tossa, i L'atleta del GEiEG, totes dues de l'any 1998.
Ció Abellí, (Girona 1963) alumna de l'escultor Ricard Sala, és llicenciada en Belles Arts, especialitzat en escultura, per la Universitat de Barcelona.
Fundació Natura comunica que les eugues tornen a ser al tancat de l’Estany
Es tracta d'eugues de la raça Camarga, que provenen d’un ramat dels Aiguamolls de l’Empordà. La pràctica de la pastura amb aquest cavalls contribueix a una bona gestió dels herbassars inundables de l'Estany. Com a novetat, s'ha de destacar que a banda de les dues eugues de l'any passat aquest cop s’ha incorporat un poltre. Un motiu més per visitar l'Estany.
Ajuntament de Sils. Centre d'Informació de l'Estany de Sils
La deixalleria és un nou equipament públic de recollida de deixalles on hi podem portar tots aquells residus domèstics que no disposen d’un servei de recollida específic en la via pública.
1. Tota la colla de materials reciclables que generem cada dia, a més a més de les ampolles de vidre, el paper i cartró i els envasos lleugers que ja tenen els seus propis mitjans de recollida implantats: fustes, branques, ferros, plàstics, fils elèctrics… 2. Tots aquells residus tòxics o perillosos que fins ara havíem d’introduir en els contenidors d’escombraries convencionals, amb les conseqüències mediambientals que això comportava : pots o bidons que hagin contingut restes de productes especials, piles i fluorescents, oli de la cuina… 3. Tots els trastos vells que, fins ara, només podíem treure de casa els dies destinats a la recollida de mobles al carrer i amb l’avantatge afegida que a la deixalleria es pot classificar i triar molt més bé tots els materials recollits.
La instal·lació de Sils forma part d’una futura xarxa de dotze instal·lacions municipals que es gestionaran de manera coordinada entre elles i amb el reforç d’una gran deixalleria comarcal que s’està construint en el mateix indret que ocupa la planta de compostatge comarcal (entre Santa Coloma de Farners i Anglès).
Aquest servei supramunicipal està promogut pel Consell Comarcal i el Consorci Mediambiental de la Selva i té un triple objectiu:
1. Oferir el servei a tots els municipis de la comarca, tinguin la població que tinguin. 2. Optimitzar els costos de la recollida i la gestió de les instal·lacions. 3. Oferir un servei alternatiu a tots els comerços i petites empreses del municipi que estan obligats a gestionar correctament els seus residus.
Sils forma part d’una de les quatre primeres instal·lacions del servei de deixalleria comarcal que s’inauguren a la comarca.
La plaga de processionària assetja la Selva a causa de les altes temperatures
Ataca els boscos de pins i cedres i s'ha estès per altres comarques gironines, com l'Alt Empordà i la Garrotxa
ANNA PUIG i ARIADNA TORRENTS. Girona Les altes temperatures dels darrers hiverns han incentivat la plaga de processionària a la comarca de la Selva. Aquest insecte ataca els boscos de pins i cedres, es menja les fulles i defolia l'arbre, minvant el seu creixement i, en conseqüència, la producció de fusta. El Departament de Medi Ambient de la Generalitat està realitzant en l'actualitat un inventari de les zones afectades per, posteriorment, fer un tractament de fumigació aèria per combatre la processionària. A la Selva, la plaga s'ha detectat a les Guilleries, a la zona de Santa Coloma, a Riudarenes –als voltants de la urbanització Can Fornaca– i als municipis de Sant Feliu de Buixalleu i Massanes. L'Alt Empordà i l'Alta Garrotxa també s'inclouen en aquest inventari d'espais afectats.
La processionària és un insecte autòcton que, en circumstàncies normals, no provoca grans danys. Les altes temperatures dels darrers hiverns, però, han provocat un desequilibri de la població, que s'ha estès de manera espectacular en zones on normalment no és freqüent. És el cas de la Selva, segons explica Mariano Rojo, responsable del Servei de Protecció dels Vegetals, que depèn de Medi Ambient, i que elabora l'inventari de zones afectades. «Hi ha depredadors i paràsits que ataquen la processionària i mantenen un equilibri de la seva població de manera natural. Ara, però, la plaga és tan extensa que cal recórrer a altres mitjans», explica. Rojo també alerta dels perills d'aquest insecte: «A part dels danys que comporta als pins també és molt perjudicial per a les persones a causa de l'elevada perillositat dels pèls urticants de les erugues.»
La Generalitat està realitzant aquests mesos un mapa de zones afectades a Catalunya i s'ha constatat que la Selva n'és una de les principals. Especialment la zona de les Guilleries, a l'entorn de l'eix transversal dins el municipi de Santa Coloma, a la urbanització Can Fornaca de Riudarenes i als boscos de Sant Feliu de Buixalleu i Massanes. «Les espècies que ataca són el pi insigne, el pinastre, el pi canari, el rojalet i la pinassa. Són arbres de creixement ràpid i més productius de fusta», explica Rojo. A la Garrotxa i a l'Alt Empordà, els efectes de la processionària ja es van començar a notar l'any passat.
Medi Ambient té previst iniciar el tractament, mitjançant fumigacions aèries, a la tardor, coincidint amb el moment de naixement de les erugues. Es comença primer per les zones més fredes i després es baixa cap al litoral.
Font: El Punt Digital, 13.02.2007 | ANNA PUIG ARIADNA TORRENTS [@more@]
Sils. CiU ha estat la gran derrotada. Després de 28 anys de govern convergent, el grup independent vinculat al PSC ha estat la força més votada. No ha obtingut la majoria absoluta però el seu cap de llista, Martí Nogué, diu que en cap de les seves opcions de pacte hi ha CiU. «La gent vol un canvi i posar fi a aquesta prepotència convergent», manifesta. Per la seva part, el candidat de CiU, Francesc Anoro, es mostra força desanimat. «No ens ho esperàvem, però el poble ho ha volgut així.» I reconeix que ja es fan el càrrec que els propers quatre anys se'ls passaran a l'oposició.
4. Els nous veïns de casa: buscant metres quadrats
Un fenomen dels darrers anys ha estat el creixement demogràfic espectacular de municipis residencials situats entre 30 i 50 quilòmetres de Barcelona. Moltes ciutats de l'àrea metropolitana, no només Barcelona, expulsen als joves que comencen una nova vida en una altra població amb més metres quadrats dels que tindrien si es quedessin a la població d'origen. Això provoca que en municipis del Vallès, del Maresme, de l'Anoia o del Garraf hagi crescut el cens electoral i augmentat el nombre de regidors del consistori. Els nous veïns fins que no tenen fills no acostumen a arrelar-se a la població i per tant a l'hora de votar són més abstencionistes i no coneixen les dinàmiques locals. Si, tal com diu el tòpic, als municipis petits i mitjans "es vota la persona" quan no es coneix "la persona", per desesperació dels candidats, els nouvinguts voten ideològicament sense conèixer la solidesa dels diferents projectes.
5. Anàlisi dels resultats de les eleccions municipals 2007, segons ICV-EUiA
SILS – Després de les eleccions municipals del 27 de maig 2007. Anàlisi dels resultats de les eleccions municipals 2007.
CiU – Anteriors eleccions municipals 2003: 917 vots. Majoria absoluta. 7 regidors. – Eleccions autonòmiques 2006: 579 vots. Davallada. – Municipals 2007: 505 vots. Caiguda a 3 regidors. Baixa de 7 a 3 regidors. Inexplicable si no és per causes locals. A Sils, CiU no aconsegueix mobilitzar el seu electorat i una part del seu electorat és possible que s’hagi repartit entre els altres partits. La participació electoral va ser del 64,9% en les municipals del 2003 i ha estat del 54,5% en les del 2007. El poble li ha passat factura pel POUM, amb la pèrdua de 4 regidors i 417 vots.
AMS – autonòmiques 2006 ERC: 306 vots. municipals – municipals 2007: 284 vots. 2 regidors. Pot semblar un bon resultat en aconseguir 2 regidors. Mal resultat si veiem que és inferior al d'ERC de les autonòmiques i és insuficient el vot que aconsegueix recollir del descontentament de CiU per liderar un nou govern a Sils. No han aconseguit mobilitzar el seu electorat potencial. No aconsegueixen recollir vots per la dreta (descontents de CiU) i per l’esquerra (per afinitat amb ERC (AMS és la marca blanca d'ERC)).
IdS – PM – IdS: municipals 2003: 520 vots. 3 regidors. – IdS – PM: municipals 2007: 580 vots. 4 regidors. No aconsegueixen fer un sumatori de vots, dels seus propis vots del 2003 més els del PSC – PM (251 vots en les municipals del 2003), més els descontents de CiU. IdS s’han presentat en coalició amb PM, la marca blanca del PSC. Ni en la propaganda electoral ni a les paperetes no apareixia el logo del PSC. Segurament, les previsions de IdS eren aconseguir com a mínim 5 regidors (només li van faltar 6 vots per al 4t regidor el 2003) +1 regidor més gràcies a la coalició amb el PSC – PM. Les seves millors previsions podrien haver estat les de sumar vots de CiU i arribar a 6 regidors, la majoria absoluta. Val la pena rellegir el text penjat en el seu blog "PACTES" de 8 de maig, allunyant-se del compromís de possibles pactes amb ICV-EUIA i/o AMS abans de les eleccions, pensant potser que tindrien la majoria absoluta. No han aconseguit mobilitzar el seu electorat potencial.
ICV – EUiA – autonòmiques 2006: 128 vots – municipals 2007: 283 vots Sent la primera vegada que ens presentem, aconseguim 2 regidors i 283 vots, millorant notablement els últims resultats de la nostra coalició en les eleccions autonòmiques del 2006. Aconseguim 155 vots més. Hem aconseguit mobilitzar el nostre electorat i incorporar nous votants. Les claus del nostre discurs: la retirada del POUM de CiU, i fer un POUM respectant el medi natural de Sils, un govern d'esquerres i cap partit amb majoria absoluta, ens han donat un perfil clar davant de la ciutadania i han estat recolzats pel vot. A destacar el resultat a la taula electoral de Vallcanera – Les Comes, on ICV – EUiA ha estat el partit més votat, amb el 31,5% dels vots. I els resultats a les altres tres taules electorals, amb uns percentatges de vot entre el 12 i el 14%.
ICV – EUiA encertem en el disseny de campanya electoral, posant en marxa ja la precampanya electoral el novembre del 2006: – varem posar en marxa la primera Web política de Sils: "La Veu de Sils" – comencem la distribució de la publicació de "La Veu de Sils" per tots els domicilis, del casc urbà i de les urbanitzacions. – Hem anat donant a la ciutadania les nostres propostes de programa electoral, demanant les seves aportacions per consolidar un programa més complet – Hem donat opinió política i fet propostes concretes que han arribat a tota la ciutadania. – Hem tingut un discurs clar d'esquerres i ecologista – Ens hem presentat amb les nostres sigles, ICV-EUiA, no hem utilitzat una marca blanca. Hem aconseguit arribar a la ciutadania directament, sent el porta a porta i el contacte personal, segurament, les claus del nostre bon resultat. Partint de l’austeritat dels nostres mitjans, hem aconseguit ser reconeguts com un partit més a Sils, i ser tinguts en compte a totes les porres electorals. Hem superat les nostres insuficiències a base de dedicació personal de l’equip electoral i de les persones de la llista.
Lectura política dels resultats electorals El POUM de CiU ha estat l’element central del procés electoral. Els resultats electorals qüestionen el model de creixement accelerat i la previsible falta de serveis que es visualitzen en el POUM. El poble passa factura amb el seu vot, o no votant-lo, a CiU per la prepotència i la falta de diàleg del govern municipal de CiU davant de les queixes i al·legacions presentades al POUM, que no han estat ateses o han estat mal ateses. CiU ha rebut un càstig electoral per haver provocat un mal son. Una imatge de Sils que dins d’uns quants anys, s’hauria convertit en una ciutat dormitori, amb blocs de pisos per tot arreu. Hi ha hagut una rebel·lió popular contra CiU pel risc que una comunitat rural, en un entorn privilegiat, fos liquidada en benefici dels especuladors del "totxo"(…)
6. Dissabte 2 de juny, Tello vol ser alcalde o regidor d'Urbanisme:
El candidat d´Independents per Sils-Progrés Municipal, Martí Nogué, descarta perllongar l´estada de 28 anys de CiU al govern i està disposat a pactar amb Acord Municipal i ICV. Per la seva part, el candidat d´AM, Antoni Tello, es decanta també per un pacte amb la llista associada al PSC però «esperem una millor proposta» que podria ser l´alcaldia o bé regidories de pes, com ara Urbanisme, a la vegada que descarta pactar amb ICV perquè la formació se sent «dolguda amb els atacs personals que han fet durant la campanya», va explicar Tello.
–¿Per què va renunciar al seu dret al vot? –Em va saber molt de greu no votar, però és que no sabia que hi havia eleccions al meu poble, Sils. Ho vaig saber perquè em va trucar una amiga que havia vingut a votar. –¿Com és possible que no sabés que hi havia comicis? Els mitjans en parlaven a cada moment. –Perquè el meu dia és treballar, anar a classe, arribar a casa i posar-me a estudiar, i no escolto la ràdio ni veig la tele. Estic en el meu món. –Diu que li va saber greu. ¿Per què? –Perquè crec que no votar és dir que tot t'és igual; així que volia votar simplement perquè no governi la dreta. Votar en blanc és una mica el mateix que no votar, no dius que sí ni a una cosa ni a una altra. –Així que, encara que no va votar, promou que els altres ho facin. –És que em va saber molt de greu, de veritat. La gent m'ho ha retret. A molts col.legues, quan ells ja tenien 18 o 19 anys i passàvem el diumenge junts, jo els renyava perquè no anaven a votar, i després he sigut jo la que no hi ha anat.
· Sils El candidat d´Independents de Sils-Progrés Municipal, Martí Nogué, té pràcticament assegurada l´alcaldia del municipi tot i no tenir encara cap pacte tancat segons assegura. La manca d´entesa entre AM i ICV ha donat lloc a abandonar la possibilitat d´un tripartit, però aquesta rivalitat també invalida la possibilitat que ambdues formacions pactin amb la segona llista més votada, CiU. Segons va explicar Nogué, el tripartit és inviable perquè «AM no vol a ICV i ICV no vol AM», una situació que el candidat de la llista adscrita a ERC, Antoni Tello, ja va deixar clara en dies passats en negar la possibilitat que Sils fos governada per un tripartit. Nogué negociarà amb AM i ICV per separat per tal de constituir govern amb un dels dos grups.
El grup d'independents es veu forçat a triar entre AMS o ICV per formar govern
NÚRIA ASTORCH. Sils La força més votada a Sils, Independents per Sils, vinculat al PSC, dóna per perduda la batalla de formar un govern tripartit amb Acord Municipal per Sils (AMS), afins a ERC, i amb ICV-EUiA. Així ho va expressar el candidat d'Independents per Sils, Martí Nogué, que afirma que, molt en desgrat seu, entre AMS i ICV no hi ha entesa possible. Així, doncs, tal com va destacar el candidat d'ICV, Albert Miralles, és feina d'Independents per Sils «triar parella de ball».
El candidat més votat a Sils, Martí Nogué, del grup d'independents, va explicar ahir que, malgrat el seu interès i els esforços per intentar acostar posicions, l'entesa entre els grups d'AMS i ICV no és possible. Per tant, descarta fer un tripartit i ja ha començat les negociacions per arribar a un acord amb un dels dos grups. El candidat d'Acord Municipal per Sils (AMS), Antoni Tello, va explicar que la negativa del seu grup a pactar amb ICV-EUiA és perquè alguns dels membres d'aquesta llista «no van fer una campanya gaire neta», i va indicar que ha fet una oferta als Independents per governar junts, una oferta que Tello va evitar concretar. Amb tot, Tello va assegurar que, si no arriben a un acord amb els Independents, optaran per estar a l'oposició. Albert Miralles, d'ICV, ha explicat que, tot i ser l'única força que durant la campanya va parlar de fer un govern d'esquerres, de bon principi s'han sentit exclosos d'un possible tripartit per part d'AMS. Així que, segons Miralles, pertoca als Independents triar parella de ball.
Després d’explorar durant uns dies les possibilitats d’arribar a un pacte satisfactori entre els tres grups ( AMS, ICV i IDS-PM), hem comprovat que l’exclusió entre ells ( AMS i ICV) ho feia impossible d’entrada. A més la discussió sobre àrees de responsabilitat demanava més temps, ja que tampoc no hi havia una coincidència inicial entre les propostes de cada grup.
En aquestes circumstàncies, doncs, no ens volem posar un termini just el dissabte dia 16. Pensem que podem continuar parlant-ne amb la idea d’aconseguir el nostre objectiu inicial. Pensem que és possible. De moment assumim la nostra responsabilitat com a llista més votada i emprenem el camí de governar en minoria, sense deixar de banda, com diem, la possibilitat de pactes posteriors.
El nostre grup i tots els silencs tenim interès a saber quina serà dissabte la posició dels diversos grups presents al nou consistori i si faran honor a la seva afirmació que volen un nou govern. Esperem continuar comptant amb el recolzament de tota la gent que ha dipositat en nosaltres la seva confiança per portar el canvi a Sils.
· Sils. La formació Independents de Sils-PM (IDS-PM), encapçalada per Martí Nogué, va pendre la decisió, a última hora d´ahir, de governar en minoria -disposen de quatre regidors sobre els 11 possibles- després de no poder arribar a un acord amb les altres dues formacions amb qui volia formar un tripartit, AMS i ICV. Martí Nogué, que tot i les suspicàcies entre els dos grups va estar fins ahir apostant pel tripartit, va explicar que, finalment, «no ha pogut ser perquè les dues formacions han posat la condició que si hi era una l´altra no hi seria». Nogué, que va rebutjar la possibilitat de pactar amb només una de les dues formacions –amb ICV hi havia «bona sintonia», va admetre- va dir que governaria en minoria i arribant a acords puntuals i que continuaria «treballant per aconseguir el tripartit». Els d´AMS, amb Antoni Tello al capdavant, van explicar, abans que es sabés que IDS havia decidit governar en minoria, que estaven esperant a que els diguesin alguna cosa. Tello va afirmar que no volia entrar en un tripartit, que «amb dos grups ja hi ha prou». Per la seva banda, Albert Miralles, d´ICV, va declarar, també abans que Nogué optés per governar en minoria, va explicar que no li reclamarien a IDS «ni l´alcaldia, ni l´àrea d´urbanisme, però descartem fer un tripartit». El líder d´ICV a Sils va explicar que la seva intenció havia estat «afavorir un canvi d´esquerres» i que en les darreres eleccions s´havia confirmat, amb els resultats, que «la gent vol el canvi».
A. PUIG. Sils La impossibilitat d'arribar a una entesa per formar un govern tripartit d'esquerres ha fet que el grup Independent de Sils-PM –la força més votada– decideixi començar el mandat governant en minoria. Segons el seu cap de llista, Martí Nogué, pretenen continuar negociant i parlant «per aconseguir l'objectiu inicial». Aquest tripartit, però, ja ha quedat totalment descartat per AMS-AM. «Però això no és una raó per no arribar a un pacte de dos. Que els independents no hagin escollit un soci de govern és una falta de responsabilitat i d'experiència», diu l'alcaldable d'AMS-AM, Antoni Tello. Albert Miralles (ICV) també es va mostrar sorprès per la decisió. «No és la millor opció per començar una nova etapa», va dir. Per Miralles, AMS ha estat el culpable del bloqueig d'un govern d'esquerres.
La nit del 27 de Maig, a l’acabar les votacions i el recompte de vots, totes les persones que hi érem allà vàrem entendre que altra forma de governarSils era possible.
CiU s’havia enfonsat, ja no podria continuar governant sola com abans. Ni tampoc podria governar buscant aliats. Els vots aconseguits perICV – EUiA, els dos regidors electes , havien estatdecisoris per aquest resultat, perfer possible i assegurar el canvi.
A ICV – EUiA vàrem celebrar el resultat perquè hi hauria la possibilitat d’un govern d’esquerres, que retiraría el POUM de CiU i desenvoluparía un programa social i ambiental progressista, promovent la participació activa de la ciutadania. Sorprenentment, no ha estat possible.
Després de les eleccions, ens trobem amb una proposta inicial d’IdS-PM de formar un tripartit (IdS-PM, AMS, ICV – EUiA). Un dels possibles integrants, AMS,va dir públicament que volia l’alcaldia o urbanisme i que no volia un tripartit.
ICV – EUIA va tenir reunions amb IdS-PM. Vàrem analitzar a fons el POUM i el programa electoral de cada grup i vàrem veure la possibilitat d’assolir un acord satisfactori per ambdues forces. Els hi vàrem manifestar que en el cas de tancar un acord amb nosaltres, no els hi exigiríem ni l’alcaldia ni urbanisme.
Però ens vàrem encallar en la proposta de govern. IdS-PM continuava plantejant un tripartit. La nostra proposta va ser per tant que IdS-PM havia de triar parella de ball, o AMS o ICV – EUiA, no veiem altre opció.
La última comunicació que vàrem rebre d’ IdS-PM va ser per dir-nos que havien decidit formar govern en solitari, un govern en minoria.
Respectem la seva decisió, però no la compartim. No estem d’acord amb un govern en minoria. Una obsessió per a aconseguir el tripartit fa presentar-se a IdS-PM en minoria a la constitució de l’Ajuntament, quan haguessin pogut anar en majoria. La seva falta de decisió i de no voler mullar-se triant un aliat, porta als IdS-PM a quedar-se amb un govern en minoria i potser que els hi mantingui així molt de temps.
Elque està al damunt de la taula requereix un govern de majories. Acabar amb el POUM de CiU i rellançar un nou POUM, emprendre la promesa de canvi, passar de les promeses del programa electoral a posar en marxa i fer realitat aquestes propostes, desenvolupar polítiques progressistes, satisfer la demanda d’escoltar a la ciutadania i posar per a tot això els mitjans adequats, tot allò requereix d’un govern dialogant, sobre tot amb la ciutadania, però un govern amb fortalesa política.
Davant de la possibilitat d’un acord que donaria una majoria suficient per a desenvolupar la retirada del POUM i un programa progressista, s’opta per la debilitat d’un govern de minoria. Perquè? Donem temps al temps. Esperarem a que el nou govern presenti les seves propostes i el seu calendari de realitzacions.
Però des d’ ICV – EUIA temem que aquesta posició de govern dèbil, que haurà de pactar cadascuna de les polítiques que vol desenvolupar, pot acabar siguent un mal govern: presoner de no voler triar entre uns i altres, en un paper constant d´equilibristes. Un govern que pugui acabar caiguent en la temptació de justificar-se davant de les dificultats, que ell mateix s’ha posat, per arealitzar el canvi promès i acabi per anar cap a posicions menys progressistes, per buscar acords amb tots. Aquesta és la nostra preocupació: que no arribi el canvi.
Constituït el nou Ajuntament, comença una nova etapa en la que ICV – EUiA ens comprometem a contribuir per a què sigui real el canvi promès, de fets progressistes, de polítiques socials al servei de les persones i de les polítiques ambientals. Per a liquidar el POUM de CiU i elaborar unnou POUM més just i sostenible, social i ambientalment.
ICV – EUiA considerem que és molt millor un govern amb majoria suficient per evitar les lògiques dificultats d’un procés de canvi i manifestem la nostra predisposició per a intentar fer-lo possible.
Pel que fa a la protecció dels elements d’interès natural fins que no s’elabori un inventari del patrimoni natural del terme municipal, i posteriorment l’elaboració i aprovació d’un Pla especial del catàleg del patrimoni natural, aquest Pla d’ordenació proposa la protecció a tot l'àmbit del Pla d’aquells marges de conreu arbrats i dels arbres d’interès que formen part també del patrimoni natural de Sils.
L’inventari del patrimoni natural de Sils, haurà de determinar quins son aquells exemplars arboris més singulars que es troben a Sils, ja sigui formant part del paisatge en mosaic de la zona o bé de finques de masies i cases rurals d’interès.
3. Projecte reparcel.lació Mallorquines Est (gener 2006)
Abandona la sessió el Sr. Martí Nogué, regidor d’IdS. 4.- 04/06: Projecte reparcel.lació Mallorquines Est.
Fets :
1.- Els propietaris del polígon del sector 1 Mallorquines Est han formalitzat en escriptura pública del projecte de Reparcel.lació, redactat per l’arquitecte Pere Fina i Segura i l’advocada Esther Perxés i Camps.
2.- En data 28 de novembre de 2005 la Junta de Govern Local va sotmetre a Informació pública pel termini d’un mes l’escriptura pública el Projecte de Reparcel·lació sector 1 Mallorquines Est promogut pels propietaris del sector
3.- Durant l’exposició pública realitzada al BOP núm. 237 de data 14 de desembre de 2005 i Diari de Girona de data 7 de desembre de 2005, no s’han formulat al·legacions.
F o n a m e n t s d e d r e t :
I.- S’apliquen a aquest expedient els articles. 113, 115, 116, 118, 120, 123 i 133 a 135 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme ( DL 1/2005 ) i 32 del Reglament parcial de la Llei 2/2002, de 14 de març.
II.- L’article 32.2 del Reglament parcial de dita Llei regula la possibilitat de no constituir Junta de Compensació en el supòsit (…)
La Comissió informativa d’afers tècnics proposa al Ple l’adopció del següent ACORD :
Primer.- Aprovar definitivament l’escriptura pública el Projecte de Reparcel.lació sector 1 Mallorquines Est redactat per l’arquitecte Pere Fina i Segura i l’advocada Esther Perxés i Camps i promogut pels propietaris del sector Segon. Aprovar igualment la no constitució de Junta de Compensació per l’execució de l’esmentat sector d’acord amb l’apoderament que consta a l’esmentada escriptura i trametre copia de l’expedient a la Direcció General d’Urbanisme als efectes del que disposa l’article- 32.2 del Reglament parcial de la Llei 2/2002, de 14 de març.
Votació : Per unanimitat dels deu membres presents s’aprova aquest acord.
4. Edicte de venda de dues parcel·les de propietat municipal
E D I C T E
El Ple extraordinari de la Corporació del dia 6 de febrer de 2007 va aprovar el Plec de clàusules administratives particulars que han de regir la subhasta pública per a la venda de parcel·les de propietat municipal, catalogades com béns patrimonials. S’exposa al públic per un termini de vint dies comptats des de l’endemà de la inserció d’aquest edicte al BOP, perquè s’hi puguin presentar reclamacions.
Simultàniament, s’anuncia subhasta pública, per bé que la licitació s’ajornarà el temps que resulti necessari, en el supòsit que es formulin reclamacions contra aquest Plec: (…)
CLÀUSULA 4. Objecte del contracte. Constitueix l’objecte del contracte la venda per part de l’Ajuntament, mitjançant subhasta, dels immobles patrimonials de què és propietari situat al Sector Mallorquines Est, parcel·les A-12b i A-12c, que tenen la descripció següent:
– Parcel·la A-12b del Sector Mallorquines Est, municipi de Sils, d’ús residencial unifamiliar, amb una superfície de 1.927,28 m2 de la qual 327,28 m situats a la part Est de la parcel·la son de ver privat sense edificabilitat. Llinda: Nord, sistema de serveis tècnics B-2; Est, terres d’Anna Sarra; Sud, camí de fora del sector; i Oest, avinguda Barceloneta. Està lliure d’afeccions al pagament de les despeses de reparcel.lació. Inscrita a Sils com Finca 3086, al Llibre 147, Foli 130, Pàgina 5490, Inscripció 1ª. Valoració: 297.300 euros.
– Parcel·la A-12c del Sector Mallorquines Est, municipi de Sils, d’ús residencial unifamiliar, amb una superfície de 1.339,18 m2 de la qual 439,18 m situats a la part Est de la parcel·la son de verd privat sense edificabilitat. Llinda: Nord, parcel·la APR-2; Est, terres d’Anna Sarra; Sud, vial de vianants E-3; i Oest, avinguda Barceloneta. Està lliure d’afeccions al pagament de les despeses de reparcel.lació. Inscrita a Sils com Finca 3086, al Llibre 147, Foli 133, Pàgina 5491, Inscripció 1ª. Valoració: 176.300 euros. (…) L'alcalde president, Joaquim Rovira Planas Sils, 20 / febrer / 2007
5. Disposició de l’Ajuntament de Sils per la cessió dels terrenys catalogats d’equipaments públics per ubicar un nou centre escolar a Sils
8.- 69/06: Terrenys d’ubicació del nou centre escolar – cessió al Departament d’Educació. Fets : Com a conseqüència de l’increment de població que el nostre municipi ha tingut els últims anys davant les previsions de creixement futur, la regidoria d’hisenda i educació ha tingut diferents reunions amb el Departament d’Educació per tal que les necessitats educatives que sorgeixen com a conseqüència d’aquest increment de població estiguin previstes i cobertes. Aquestes necessitats passen ineludiblement per la construcció d’un nou centre educatiu. Segons el planejament vigent, el Pla Parcial Sector 1-Mallorquines Est preveu una zona d’equipaments amb una superfície de 7.403,30 m2 adequat per donar compliment a les necessitats educatives esmentades, correspon a la parcel·la A del Projecte de Reparcel.lació de l’Àmbit d’Actuació Pla Parcial Sector 1-Mallorquines Est. La Comissió informativa d’afers tècnics proposa al Ple l’adopció del següent ACORD : Primer. Mostrar la disposició de l’Ajuntament de Sils per la cessió dels terrenys catalogats d’equipaments públics per ubicar un nou centre escolar a Sils, terrenys d’una superfície de 7.403,30 m2, segons escriptura de reparcel.lació de la Unitat d’Actuació del Sector 1 Mallorquines Est de Sils, de data 17 de novembre de 2005. Segon. Donar trasllat d’aquest acord al Departament d’Educació. Votació : Per unanimitat dels deu membres presents s’aprova aquest acord.
Pel que fa a la protecció dels elements d’interès natural fins que no s’elabori un inventari del patrimoni natural del terme municipal, i posteriorment l’elaboració i aprovació d’un Pla especial del catàleg del patrimoni natural, aquest Pla d’ordenació proposa la protecció a tot l'àmbit del Pla d’aquells marges de conreu arbrats i dels arbres d’interès que formen part també del patrimoni natural de Sils.
L’inventari del patrimoni natural de Sils, haurà de determinar quins son aquells exemplars arboris més singulars que es troben a Sils, ja sigui formant part del paisatge en mosaic de la zona o bé de finques de masies i cases rurals d’interès.
