En Pere Porter o en "Pere Botero"
La llegenda de "Les calderes d'en Pere Botero", és prou coneguda per tothom. Ha passat de boca en boca de pares a fills, ha recorregut tots els
indrets de Catalunya i s'ha estés per Espanya, arribant fins a Portugal i la
Catalunya Nord.
Es diu que la llegenda és la germana petita de la història, donat que tota
llegenda té un punt de veritat envoltada de molta fantasia que la gent, a
través dels anys, l'ha anat modificant sense que a la fi se sàpiga on
comença la veritat i on acaba la mentida.
La Llegenda era coneguda per la mainada de totes les èpoques, quan els pares o els avis els explicaven contes amb la finalitat que els infants en treguessin les conseqüències d'obrar bé o malament; però els nous sistemes s'han imposat i l'electrònica visual substitueix els contes i treu la noció del bé i del mal que s'interpretaven en les velles llegendes.
El cert és l'existència real del personatge que va néixer, viure i morir a Mas Portés, en el veïnat de Sant Daniel de Tordera i que la seva vida va estar envolta de tal misteri que veritablement fa pensar que quelcom d'estrany li va succeí.
La data exacta del naixement d'en Pere Porter no es pot precisar, però sí la del seu bateix. En el Foli 6 del Llibre de Batetjos de I'Arxiu de la Parròquia de Sant Esteve de Tordera, consta la següent partida: "A XIX dies del mes de febrer de 1553, fou batejat Pere Porter, fill d'altro Pere Porter, pagès del veynat de Gasolves y Eulalia, muller sua. Foren padrins, Pere Tió, pagès de dit veynat y Sebastiana Giberta, del dit veynat de dita Parròquia de Tordera".
A partir de l'any 1621 varen començar a distribuir-se còpies manuscrites dels fets
ocorreguts a en Pere Porter. Degut a la manca d'impremtes, els copistes realitzaven a mà el treball, i es donaven petites errades en la transcripció de dates i noms.
Entre aquestes transcripcions fetes a mà, cal fer esment de la que es conserva dipositada en I'Arxiu Històric "Fidel Fita" d'Arenys de Mar, escrita per Josep Rusiñol a l'any 1734, amb el títol "Història de Pera Purtés quant anà al l'infern".
Amb l'arribada de la impremta, els vells manuscrits es convertiren en llibrets a l'abast de tothorn. Se sap que aquestes publicacions varen ser força abundants, però sols dues d'aquestes han arribat al nostre poder, que són: "Verdadera relació de un extraordinari fracás que succehí a Pere Portés, fill de la vila de Tordera, ciutadà-pagés del biscomptat de Hostalrich, Bisbat de Girona", editat per la impremta de Manel Llach, del carrer Ferreria Vella, 3, de Girona, a l'any 1904.
L'altre és el "Viatge a l'infern de Pere Porter", publicat per la Biblioteca Popular de L'Avenç, de Barcelona l'any 1906.
Aquesta última publicació és la més fiable, pel fet que es completa amb un exhaustiu estudi realitzat per l'escriptor Gaietà Vidal de Valenciano sobre diversos manuscrits que varen arribar al seu poder, i es pot comprovar totes les dades i noms de personatges que s'esmenten sobre la història d'en Pere Porter en els citats manuscrits la qual cosa.fa el relat més ben documentat.
Aquesta recopilació dels fets la va publicar en la revista "La renaixensa" el novembre de l'any 1876, sota el títol "El món invisible en la literatura catalana".
En altres temps, la noció del bé i del mal, o dit en altres paraules, del cel i de l'infern, varen fer córrer molta tinta en les diverses publicacions sobre el tema, que tal com diu Gaietà Vidal en el preàmbul del seu llibret, destaca la necessitat de I'home en creure en un lloc expiatori per les ànimes a fi de purgar les faltes comeses en aquest món, que tal com descriu Dante en la seva "Divina Comedia", va ser recollit per molts literats catalans, preocupats en el tema del més enllà.
El resum de l'extens relat, diu així:
"Relació i memòria de l'espantós viatge que féu en Pere Porter, pagés de la vila de Tordera, vescomtat de Bas i província de Girona, el 23 d'agost de 1608.
En l'any de la Nativitat del Senyor, 1608, a 23 del mes d'agost, vespre i vigilia de Sant Bartumeu Apostol estava en Pere Porter, pagès de la vila de Tordera, del vescomtat de Cabrera, molt descuidat en sa casa, amb la seva muller i família, li exposaren un reclam i li feren després en virtut d'una acta de debitori que ell i son pare firmaren, per quantitat de 600 lliures, que havien manllevat. En dita execució, i per aquella, vingueren els oficials de la cort d'Hostalric, que és la de tot el vescomtat. I per quan dit Pere Porter estava obligat, amb escriptura de terç, amb béns i persones, els oficials li inventarien tots el béns, però
sabia molt bé dit Pere Porter que l'acta en virtut de la qual se li feia dita execució, molts anys havia que era cancelada, per quan ell pagà dita quantitat, protestà i requirí que no passesin avant dita execució, per quan ell havia pagat.
I com que la cancel·lació no es trobava i el notari que havia pres la cancel·lació de dita acta era ja mort, l'escriptura deia que Pere Porter no l'havia pagat mai i que devia tot el deute, els oficials li donaren deu dies de temps per als mobles i trenta per als immobles; i clos l'acte de l'inventari, l'encomanaren a la muller del dit Pere; i en voler-se emportar penyores els ministres per èsser pagats els salaris i dietes, es volen emportar a la presó Pere Porter. Aquest suplicà als oficials que no li treguessin penyora ni roba de casa, sinó que no es moguessin, que ell aniria a la vila de Massanet, que allí alguns li devien bastant
quantitat de diners per poder pagar tot el que devia.
Els oficials coneixien la bondat d'aquell home i per les súpliques de la gent que allí hi havia, decidiren esperar-lo fins a l'endemà.
Un cop fet dit concert, en Pere se n'anà prenent camí de Massanet, i anant molt pensatiu i enutjat, trobà un jove molt ben tractat que anava a cavall i menava altra cavalcadura buida i al punt que es trobaren, el jove saludà a en Pere i li demanà d'on era i a on anava.
Però anava tan pensatiu i afligit que no respongué. Tornà el jove a preguntar qué era el que li passava i si ell podia afavorir-lo en alguna cosa, li manifestés la pena que ell tenia, que ell l'ajudaria en tot i per tot.
Oint semblants paraules, en Pere Porter respongué que els seus treballs eran tan grans que ell no res podia remediar, però era tanta la insistència del jove que finalment li explicà el succés que li passava sobre l'escriptura que el seu pare i ell havien fet, quan anys enrera les anyades havien estat estèrils i fou forçós comprar blat i va haver de manllevar els diners i fer un debitori en els que ens obligàvem tots els béns i heretats, amb escriptura de terç i amb obligació de persones. I així mon pare, abans de morir, pagà dita quantitat i li cancelaren dit acta de debitori, i d'això han passat més de vint anys, i com que el notari Gelmà Bonsoms és mort, no es pot trobar el debitori que ell sap que és cancel·lat.
Mentre anaven caminant, arribaren a l'estany de Sils, i com que el camí era estret i la cavalcadura que no hi anava ningú sempre li venia entre-peus, en Pere Porter, es decidí a pujar a cavall que tantes vegades li havia ofert el jove.
I així, dit Pere se senyà i en el punt que fou a cavall tot s'alterà i els cabells se li eriçaren en el cap i sentí i vegé com les cavalcadures parlaven l'una amb l'altra.
Aleshores el jove digué a Pere Porter que puix que ell li havia contat sos treballs i ell li havia promés buscar remei als seus mals, no vol trencar la paraula i li promet que parlarà amb el notari i que ell li dirà on possà l'acta d'escancel·lació.
Un cop dites aquestes paraules, el jove afegí: "Teniu-vos bé a cavall, que jo sóc el Diable".
Oint aquestes paraules, en Pere Porter, es tingué fort i digué: "Jesús, salveu-me, no em desampareu. Verge Santa Maria, siau en mi".
Llavors les cavalcadures, totes dues juntes, arrancaren a córrer i arremeteren per l'estany de Sils, per muntanyes i per valls, i en Porter sempre cridant i invocant els noms de Jesús i de Maria; i en tant que al cap d'una hora de temps que fou a cavall, passades que hagueren grans montanyes i valls, juntament grans aigües i mars, entraren per la boca d'una cova i ixqueren en un gran pla que tot era foc i dimonis amb gran multitud de gent que patia grans torments.
Espantat dit Pere Porter de veure això que veia, en el punt mateix que el dimoni que l'havia portat li preguntà si coneixeria el notari Gelmar Bonsoms si el veiés; a això en Pere contestà que sí i s'adintraren per enmig dels dimonis i condemnats.
Mentre anaven caminant, en Pere veia les ànimes de molta gent coneguda que havien mort poc abans o encara vivien quan ell era a sa casa, i dites ànimes li digueren el motiu pel qual eren en aquell lloc i per això pagaven per les seves malifetes, fins que trobaren la del notari que estava condemnat al mig de grans patiments.
En oir en Pere això, cridà a grans veus el nom de Jesús i de Maria.
Al punt anà allí una legió de dimonis, els quals digueren a qué era degut donar-los tals torments anomenant aquells noms que ells tan avorrien.
Mentre això deien pagaven grans cops al notari perquè digués on trobaria el debitori, puix que ells no podien sofrir més de sentir aquells sants noms.
El notari digué que anés a la seva casa d'Hostalric, i que en la sala trobaria un armari, i davant d'ell, a set rajoles de la paret, alcés des de la set fins a la dotze i mirés, que allí trobaria un manual petit de firmes d'actes i que a les vint-i-set fulles trobaria la seva.
En Pere tornà a cridar amb totes les seves forces els noms de Jesús i de Maria i, al punt, els dimonis més enfurismats cridaven que callés però ell, fent-se la senyal de la creu, els digué que el traguessin d'aquell lloc i llavors el dimoni que l'havia portat, li digué que seguís un home vestit com de romeu, molt resplandent que portava un bordó a les mans; aquest li va oferir un cap del bordó perquè en Pere el prengués.
Així va fer-ho i, tot seguit, es trobà junt a una vila i restà sol en aquell lloc.
Aleshores, dit Pere restà espantat, pensant estar en alguna part del vescomtat de Cabrera. Vegé una dona que venia pa i com que tenia gran fam, s'acostà a prendre'n un.
Posà la mà a la bossa i tregué un ral català boscater i el donà a la revenedora perquè el canvies, mes la dita dona li digué que li donés altra moneda perquè ella no coneixia de quina terra era.
Però com que en Pere havia començat a menjar, li replicà que la moneda era bona i que no en tenia d'altra. La dona, en sentir això, començà a cridar i avalotar de tal manera que s'aplegà molta gent i li digueren que el ral que donava era d'una terra que era a més de 60 llegües i ací no era bona.
Preguntà en Pere, perquè a Catalunya no valia aquesta moneda, i li respongué que anava errat i es trobava a la vila de Morvedre al regne de València.
En oir estes paraules caigué esmortuït i perdé la paraula. Va estar així alguna hora. Entre tan passava gent i entre ells vingué un home de Tordera anomenat Jaume que era en aquell lloc per negocis i en reconèixer-lo encara que estava flac i macilent, semblant que els ossos li havien de foradar la pell i tot esperant que fos retornat, parlà amb ell i se l'emportà a la posada.
En Jaume li preguntà quants dies havia que era fora de sa casa, a la qual cosa respongué en Pere que no li fes dir res, puix que estava molt cansat i que l'endemà dia de Sant Bartumeu, li explicaria. En Jaume respongué que aquest dia ja era passat i que era el dia de Sant Daniel, primer de setembre.
En oir això, en Pere perdé la paraula i estigué un mes per recobrar la salut.
I un dia en Jaume li digué que li contés quin succés li havia esdevingut i aleshores en Pere, se senyà i digué que des del 23 d'agost, a les cinc de la tarda, a les tres hores d'haver dinat, havia estat a l'infern, sense menjar, beure ni dormir, fins el dia de Sant Daniel que el trobà.
L'esmentat Jaume li digué que callés, pensant que se li havia alterat l'enteniment, però en Pere Porter no deixà, punt per punt, de contar-li el que li havia succeït.
En veure que no se'l creia, en Pere s'alterà i es va disposar a posar-se en camí per tornar a sa casa i així ho va fer sense voler esperar companyia.
El dia de Tots Sants, del dit any 1608, entrà per la porta de l'església d'Hostalric i quan el veieren entrar estigueren tots admirats, puix que tothom el creia mort.
Després de dinar se n'anà cap a Tordera on la gent estava assabentada del seu succés, ja que en Jaume havia escrit contant el que en Pere li havia explicat.
En arribar li preguntaven tot fen burla que con s'hi estava a l'infern i ell responia que preguntessin als seus parents que allí els havia vist i es posaren tots a riure, pensant que estava boig.
Els parents d'en Pere se l'emportaren a sa casa i li digueren que s'assosegués, però ell digué que no es pensessin que no tenia el seny bé, i que a l'endemà es veuria que deia tota la veritat.
El dia dels morts, a 2 de novembre, després de tocades les dotze hores del migdia, en Pere Porter se n'anà a casa el Batlle de Tordera i li pregà molt encaridament que, ja li havia fet assistència en l'execució de vendre els béns, fes d'assistir a veure com trobarien la cancel·lació de l'acta de debitori.
Acceptà el Batlle i, juntament amb alguns d'altres que estaven desitjosos de veure el succés, es posaren a cavall i en Pere amb ells per dirigir-se a Hostalric.
En entrar a la vila, es trobà uns parents del notari Bonsoms i en el punt mateix els digué que era a l'infern. Altres gents acudiren a borbollons i alborotats preguntaven per sos parents enmig de rialles i burles.
En Pere, sense perdre la calma, anà a cal Batlle d'Hostalric i li pregà que li fes plaer de venir a fer assistència. Acceptà el Batlle i junt amb el de Tordera, se n'anaren cap a casa del notari, i en això s'aplegà molta gent del poble.
En arribar a la casa, la muller i parents de dit Bonsoms, digueren que no tenien cap escriptura, puix que totes eren a l'Escrivania.
Però en Pere Porter replicà que pugesin a la sala de dalt de la casa. Els parents hi accediren, ja que així, i d'una vegada per totes, es comprovaria que aquest home era boig i tothom entendria que deia mentida i tenia alterat l'enteniment.
Pujaren a la sala i tothom buscava sense trobar cap paper, fins que Pere digué que busquessin a l'armari i la gent l'obrí sense trobar res, però ell els digué que no era dins, sinó sota la rajola del seu front, tal com li havia dit el notari a l'infern. Així ho feren i tot aixecant la rajola dita, trobaren el manual petit de firmes amb el que restaren tots espantats.
I llavors digué en Pere Porter que miressin al full vint-i-set i tots espantats miraren i reconegueren que era escrit de la mà de dit Bonsoms i era veritat que dita acta de cancel·lació l'havia pres i era escrita de la mà del notari.
Quedaren tots espantats de tal manera que ni ells parlaven ni es movien i restaren tots trasmudats.
En el mateix punt dit Pere s'agenollà i juntes les mans, alçà els ulls al cel donant gràcies al senyor.
Després requerí i demanà que dita acta de cancel·lació fos treta i donada còpia, i així que la Justícia d'Hostalric li lliurà, demanà que li fossin restituïts els béns i totes les despeses en dita execució, i així tornar a la possessió com abans.
Aquests fets arribaren a oides del senyor Inquisidor de Barcelona, puix que els parents dels citats per en Pere Porter s'anaren a queixar, per això en Pere fou cridat pel Tribunal de la Santa Inquisició, detingut i interrogat per esbrinar com havia trobat l'acta, lo qual cosa confirmava ésser veritat tot el que en Pere Porter havia dit i desposat i per això fou tret de les presons i deixat anar".
Fins aquí, molt resumida, l'història d'en Pere Porter, seguint el màxim possible el mateix estil de l'esmentat llibret.
Sigui quina sigui la part verídica d'aquesta llegenda, el que sí és cert és que al pobre Pere Porter, quelcom d'estrany li va succeí, ja que va ser realment excomunicat per l'Església.
El motiu no es pot precisar, encara que és possible imaginar que deuría ser degut per anar explicant l'experiència "real" o imaginària del seu viatge a l'infern. En els últims moments de la seva vida es devia retractar, i en conseqüència que li va ser alçada l'excomunió i pogué ésser enterrat cristianament, tal com consta en el Llibre d'Òbits de l'Arxiu Parroquial: "A 7 de jener de 1618, morí lo vell Porter, excomunicat-retractio-Ilmo. Castanyer. sepultura simple, dia exèquies 8".
Per acabar cal fer esment d'un detall prou important com és el nom del personatge que, tal com s'anomena en tot moment es Pere Porter i no Pere Portés, com es troba en algun escrit, i que es confón amb el de la seva casa de Mas Portés, que possiblement en temps passats podría ésser comú degut a prendre la masia el cognom del seu amo.
Però encara més important és el fet que en molts llocs la llegenda es conegui com "Les calderes d'en Pere Botero", en la qual el personatge principal és un ser demoníac que serveix per atemorir els infants, essent una deficient interpretació del bo i honrat pagès que precisament per aquest motiu no és acceptat a l'infern.
Aquesta mala interpretació és deguda a Víctor Balaguer, important escriptor català del segle passat, que va escriure l'obra "Las calles de Barcelona", editada l'any 1866, i que en Vol. I, pàgina 504, s'ocupa del carrer anomenat de l'infern i fa esment lliure de la llegenda prou coneguda a la seva època, i rebateja el personatge com a Pere Botero, tot derivant-se per aquest motiu l'errònia interpretació del nom i que degut a la importància que va tenir Víctor Balaguer per la literatura catalana, aviat es va escampar per tot arreu el nom de Pere Botero, quedant en l'oblit el nom vertader.
"I ací acaba d'en Pere Porter la història que queda escrita perquè en quedi memòria"
Font: Xtec
[@more@]
